ÈTICA, ¿ON ENS PORTES?

L’ètica és una branca de la filosofia que estudia la moral i els principis que guien el comportament humà, enfocant el que és correcte o incorrecte, just i injust, i com hem d’actuar. L’ètica, malgrat sigui un humanisme és una mostra que l’ésser humà tot i que sigui algú que ha perdut la perfecció en que va ser creat, li queda una ombra de la imatge i semblança  de Déu inicial, la qual cosa, tot i que s’hagi convertit en ateu es vol endinsar en la profunditat dels misteris de Déu sense reconèixer-lo. Cal dir que pensadors de talla han arribat a assolir una saviesa gairebé sublim. Per això l’apòstol Pau ens pot fer aquesta recomanació: “Examineu totes les coses, reteniu el que és bo” (1 Tessalonicencs 5: 21).

L’Ètica té semblances amb l’humanisme cristià i la lletra de la Llei de Déu. Els tres vetllen per la moral pública i els tres fracassen a l’hora d’aconseguir que l’arbre que s’ha fet dolent a causa d’haver menjat el fruit de l’arbre prohibit, es pot recuperar la bonesa perduda per la fe en Jesús. Si no es recupera la bonesa inicial és pèrdua de temps aconseguir  que doni fruits bons. És  demanar un impossible com  que l’olm doni peres.

En l’entrevista que el periodista li fa a la filòsofa Carolin Encke, entre altres coses diu: “La Democràcia exigeix la participació del poble. Aquesta sobirania popular, tot i això, no es pot exercir de manera optima perquè la ciutadania no té un accés fàcil a la veritat. En aquest camí, les amenaces i la violència surten al seu pas. I. tot i això continuem sense valorar la veritat com es mereix” ¿A quina veritat es refereix la filòsofa? M’hi imagino que la veritat que els mitjans de comunicació s’encarreguen de difondre. “Si ets ètic”, diu la filòsofa, “has de sorprendre’t davant la brutalitat que veus. Fer-ho  és assumir el final de la humanitat”.

Els ètics que han farcit la ment amb normes de conducta que assenyalen què és bo i que és dolent, s’obliden de quelcom molt important: la condició humana. Quan neix un nadó no ho fa sent bona persona. Neix infectat pel pecat i per tant, inclinat a fer el mal. Quan fa bretolades i xiscla per aconseguir alguna cosa, són indicis que assenyalen la seva condició dolenta. Es pot intentar tapar aquesta inclinació innata a fer el mal amb unes gotes de l’aigua baptismal. Si no ha nascut de nou per la fe en el Senyor Jesucrist, segueix sent un fill del diable que farà les obres que un pare tan maligne l’impulsarà a fer. (Joan 8:44). Si el lector llegeix  aquest text veurà concentrada la veritat que els mitjans de comunicació s’encarreguen d’esbombar a tort i a dret. Aquet coneixement no fa bones  les persones. Tot el contrari: ens crispen. Ens fan malviure amb el que fan els polítics. La violència social ens amoïna. Ens creiem ser tan bones persones que sense pudor ens atrevim  a dir: si jo manés, amb quatre dies acabaria amb tot això! La qüestió és que el declivi moral va de mal a pitjor.

Quan Carolin Encke confon la veritat absoluta amb veritats relatives, es comporta com Pilat, el governador romà que va preguntar a Jesús : “Què és la veritat?” (Joan 18: 38). Sense esperar resposta se’n va anar a parlar amb els jueus que acusaven a Jesús d’atemptar contra Roma. Preferim les veritats que transmeten el mitjans de comunicació que ens aclaparen abans de conèixer la Veritat que és Jesús que ens pot treure del fangar en el que hem caigut. El tràfec social ens distreu i ens roba el temps que necessitem per trobar la Veritat absoluta que és Jesús, no un llibre que tracti sobre ètica. Transcric un text de François de la Mothe Fénelon que trobo molt encertat pel tema que tractem: “la gent no es fa perfecta a força d’escoltar, o llegir sobre la perfecció. El més important no és escoltar-te a tu mateix, sinó en silenci escolta a Déu. Parla poc i fes molt, sense por de ser vist. Déu t’ensenyarà més que totes les persones més experimentades o més que els llibres espirituals poden fer. Tu ja coneixes molt més del que pots practicar. Ja no necessites adquirir nous coneixements. En tens prou amb posar en pràctica la meitat del que ja tens”.

Els qui practiquen el mindfulness ens diuen que vint minuts en començar el dia en tenen prou perquè la vida els vagi millor, els que transmeten aquesta ensenyança ignoren que la ment no se la pot deixar en un buit estèril, doncs, un esperit o esperits malignes s’afanen a ocupar el buit deixat pel mindfulness, i la condició d’aquesta persona empitjora.

Jesús que es retirava a llocs solitaris allunyat del mundanal soroll per trobar-se  sol amb el seu Pare, ens aconsella: “I quan preguis no siguis com els hipòcrites perquè els agrada pregar drets a les sinagogues, i a les cantonades de les places per fer-se veure dels homes. En veritat us dic: Ja tenen la seva recompensa. Tu, en canvi, quan preguis, entra dins la teva cambra i tancada la porta,  prega al teu Pare que és en el secret. I el teu Pare que mira en el secret, et recompensarà en públic” (Mateu 6: 5, 6). Una llei espiritual d’inexorable compliment: “Tot el qui s’exalci serà humiliats, i tot el qui s’humiliarà serà exalçat” (Mateu 23: 12). Quelcom  tan senzill com és el secret per poder trobar la Veritat, Pilat amb les seves presses per complaure els jueus va perdre l’oportunitat de trobar-la: “Tot aquell de demana rep, i el qui cerca, troba, i a qui truca li serà obert” (Lluc 11: 10). Qui amb diligència busca la vida eterna, la troba.

Octavi Pereña Cortina