MALALTIES DE TRANSMISSIÓ SEXUAL
El fet
que s’estigui perden la por a la Sida per la millora de la qualitat de vida
dels que pateixen aquesta malaltia degut als nous medicaments, ha fet que baixi
la percepció de risc i es deixi de prendre mesures de seguretat en la pràctica
del sexe amb persones desconegudes ha
fet que en els últims anys augmentin les malalties de transmissió sexual. La
sífilis n’és una d’elles. Joan Fibla, president de l’Associació Antisida de
Lleida, diu que l’augment de les malalties de transmissió sexual “indica que no estem sent prou efectius animant la
gent a prendre mesures de seguretat en la pràctica del sexe”. Un altre factor a
tenir en compte en l’augment de malalties de transmissió sexual és jugar a la
ruleta russa en la pràctica del sexe. Com molt bé diu Joan Fibla “a mi no em
tocarà és un gran error perquè quan hi ha una pràctica de risc hi ha molts
números que et toquin”.
En la
societat actual impera la cultura del sexe que provoca la hipersexualització de
la població, especialment entre infants i adolescents, que provoca desvalorar
l’altre, considerant-lo un objecte d’usar i llençar. Aquí hi entre la
permissiva llei que permet que els infants puguin tenir relacions sexuals als
tretze anys, cosa que a mi em sembla que és una manera de legalitzar la
utilització de la infància com a mercaderia sexual sense caure en delicte i les
seves conseqüències penals. Els adults es degraden mútuament veient-se com
objecte de plaer i si t’he vist no me’n recordo. Si quedes embarassada ja t’ho
faràs o, si t’he infectat perquè no prenies precaucions.
El
concepte desordenat del sexe acompanyat d’alcohol i drogues en les festes fa
que la consciència s’ennuvoli fa que no
es prenguin precaucions la qual cosa fa que vagin en augment els embarassos no desitjats, no solament en
dones adultes, sinó el que és mes greu en adolescents. L’increment de malalties de transmissió
sexual entre persones cada cop més joves és una realitat que preocupa. El buit
que deixa la cosificació de l’altre que
li roba la dignitat de persona l’ocupa la compulsió sexual . La vida gira
entorn del sexe. Satisfer el desig és una urgència. El sexe que per creació
divina és quelcom sant s’ha profanat convertint-lo en un déu que maltracta els
seus adoradors: embarassos no desitjats, avortaments, amb bona part amb el
propòsit d’amagar la relliscada, les malalties de transmissió sexual.
L’apòstol
Pau escrivint als cristians de Corint els insta a apartar-se de l’estil de vida
imperant en aquella ciutat: “No toqueu res d’impur (diu el Senyor) i jo us
rebré. I us seré pare, i vosaltres em sereu fills i filles, diu el Senyor
totpoderós” (2 Corintis 6:17,18). Tot seguit l’apòstol els diu. “Tenint, doncs,
aquestes promeses, estimats, purifiquem-nos de tota contaminació de la carn i
de l’esperit, perfeccionant la santedat en el temor de Déu” (7:1). Les antigues
religions estaven vinculades amb la prostitució sagrada la qual cosa implicava
que la disbauxa sexual estava ben vista. Avui aquest comportament pren força.
La indústria del sexe mou milers de milions d’euros que vol dir que té molta
clientela. Si hi queda un cert grau de vergonya es deu a que encara hi queda
algun rastre d’influència cristiana, senyal que va desapareixent, malauradament
La
Comissió dels Drets Humans afirma que el nombre de dones que han denunciat
haver estat assetjades en la feina ha saltat del 16 al 29 per cent des de l’any
2003. Les dones que pateixen algun tipus d’assetjament sexual són les que
treballen en institucions sanitàries i de serveis, les que s’encarreguen dels
serveis d’habitacions d’hotels, cafès, restaurants, comerç. Les formes més
comuns d’assetjament sexual inclouen comentaris
suggeridors, acudits, mirades lascives, indirectes sobre l’atractiu
físic, i explícits correus electrònics, entre altres.
No sé si
les clíniques de reinserció sexual o teràpies de grup aconsegueixen que els malalts
es recuperin de la seva patologia,
tinc els meus dubtes. Estic plenament convençut que si es confia en Crist un hom s’aparta de la seva impuresa
i manté fresques en la seva ment les promeses del Senyor s’iniciarà un camí de purificació de la carn
i de l’esperit. Sense Crist la compulsió sexual no té límits. Cal recordar que
el que un hom pensa així és ell. La perversió sexual neix en l’ànima i és en
aquest indret íntim de la persona on s’ha d’anar a buscar la curació. Tenint
present el temor del Senyor l’atrapat pel sexe es perfecciona en la santedat.
Es dir: la compulsió sexual deixa de ser esclavitzadora. La fe en Crist és el
millor antídot contra la corrupció sexual i l’increment de les malalties de
transmissió sexual que tant patiment ocasionen i que tant preocupen a la
sanitat pública.
Octavi Pereña i Cortina
