DOS DESTINS

La Bíblia que és la paraula de Déu adreçada a l’home no s’envelleix ni es converteix en un pergamí molt preuat pels historiadors. Té la potestat de mantenir-se fresca al llarg dels segles. Els escenaris canvien. Els decorats s’adapten als nous temps. Les modes es transformen. L’home segueix sent el mateix a pesar dels canvis que s’han operat en l’escenari. Déu no ha mort tal com alguns voldrien i la seva Paraula tampoc i segueix sent una font d’aigua fresca que satisfà la set espiritual de l’ànima.

Els fariseus que formaven part de la clerecia de l’època i que estimaven els diners se’n burlaven de les coses que deia Jesús. Aquest els diu: “Vosaltres sou els qui us justifiqueu vosaltres mateixos davant dels homes, però Déu coneix els vostres cors. Perquè allò que és excel·lent pels homes, és abominació davant de Déu” (Lluc 16:15).Aquest text és un senyal de precaució que ens recorda que el que llegirem tot seguit se l’ha de tenir en consideració. Que ens trobem davant d’un missatge que és molt important pel lector.

Un dia, Jesús dirigint-se als seus deixebles els diu: “En veritat us dic que difícilment un ric entrarà en el regne dels cels. I encara us dic: És més fàcil que un camell passi pel forat d’una agulla que un ric entri en el regne de Déu” (Mateu 19:23,24). Jesús ens avisa que no mirem els diners amb alegria pensant en les moltes coses que es poden comprar amb ells, per gaudi propi. Els diners com objecte  material són neutres. No són bons ni dolents. La qualitat ètica dels diners depèn de l’ús que se’n faci.

Les paràboles són relats terrenals amb significat espiritual que Jesús empra per tal d’il·lustrar de manera entenedora els temes que vol ensenyar als seus oients. Com els fariseus, entre altres, estimaven els diners, Jesús narra la paràbola de l’home ric i de llàtzer. Breument descriu els personatges principals: “I havia un home ric que anava vestit de porpra i lli finíssim, i cada dia banquetejava esplèndidament. I hi havia un pobre, de nom Llàtzer, que jeia al seu portal, ple de nafres, i desitjava de saciar-se amb les engrunes que queien de la taula del ric, i fins els gossos venien a llepar les seves úlceres” (vv. 19-21). La paràbola ens mostra dues classes socials clarament diferenciades: l’opulenta que gaudeix de tots els plaers de la vida i la marginada que no sap on caure morta, que té com a única companyonia “els gossos que venen a llepar les seves úlceres”.

L’home ric banquetejava esplèndidament, el pobre desitjava saciar-se amb les engrunes que queien de la taula del ric. Segons les estadístiques, a pesar de la crisis, ha augmentat el nombre de milionaris i a causa de la mateixa crisi s’ha incrementat el nombre dels qui passen fam. Per un costat s’ha incrementat el nombre del qui banquetegen esplèndidament i per l’altre els qui depenen de la caritat assistencial privada. Quan ens adonem d’aquest contrast social ens indignem de la injustícia existent. Dues classes socials que s’ignoren: l’opulenta i la miseriosa. Però la història no s’acaba aquí. Jesús continua exposant la paràbola: “I va succeir  que va morir el pobre, i va ser dut pels àngels al si d’Abraham, i també va morir el ric, i va ser sepultat. I a l’infern, enmig de turment…” (vv.22,23).

Hi ha un temps per morir, que sempre arriba. Els dos homes van deixar de respirar. Llàtzer simplement va morir i el més probable, donada la seva condició social, és que va ser llençat en una fossa comuna sense cap familiar ni amic que el plorés. El ric va ser sepultat i el fèretre seguit per un eixam de ploraneres que per diners es lamentaven de la mort d’un home tant bo. En les exèquies també ambdós personatges estan separats. Però Jesús continua explicant la paràbola que ja s’acosta al seu desenllaç. L’existència no s’acaba amb la mort física, en deixar de respirar, amb la mort de les cèl·lules cerebrals. Llàtzer i l’home ric obren els ulls en el més enllà. Llàtzer en veu transportat per àngels al si d’Abraham, expressió hebraica que significa el cel. El ric es veu embolcallat per flames ardents. Per entendre una paràbola no ens hem de quedar amb els detalls que no ens deixen veure el seu significat real. L’hem de veure en un conjunt. El que Jesús ens vol dir és que després del decés   els éssers humans es poden trobar gaudint de la glòria eterna o sofrint la condemna infernal que també és eterna. Cadascun d’ells, segons el que hagin fet aquí a la terra, és el que es trobaran en el més enllà. Els rics no fan una bona inversió quan els diners que acaparen sovint serveixen per fer desgraciats qui els fan guanyar, al destinar-los a banquetejar i no per millorar la condició miseriosa dels seus obrers que els enriqueixen amb el seu esforç. Qui sembra per satisfer la sensualitat recull segons la llavor escampada.

Octavi Pereña i Cortina