EL GOVERN DELS INEPTES

Vivim en un país de contradiccions escandaloses. Es posa el crit al cel quan anònimament es crema una bandera espanyola sota l’ardor descontrolada en una manifestació. Es pot dissentir d’una ideologia aliena, però és reprovable qualsevol acte de violència per combatre-la. Però muts a la gàbia quan des de Tele Madrid es passa un vídeo on el presentador com si fos un sacerdot oficiant una cerimònia, amb tota parsimònia y acompanyat de paraules menyspreables diu el nom del porc als nacionalistes catalans: “He cremat públicament una estelada testimoniant d’aquesta manera  el meu rebuig, la meva reprovació vers aquest sector de la societat catalana representat per partits com Convergència, com Esquerra, com la Cup que estan portant els catalans a una situació de conflicte”. http://www.youtube.com/watch?v=m_5glBmWjSM&feature=youtu.be La ideologia catalanista és tan respectable com l’espanyolista. Amb el menyspreu i la violència psicològica no es canvien les ideologies que no agraden, tot el contrari es fan més aferrissades. Vídeos con el que Tele Madrid   s’ha encarregat de difondre per denigrar un sector dels catalans  i el seu pensar no contribueix gens ni mica a fomentar la bona convivència entre catalans i espanyols. És més, amb fons públics es fomenta l’odi entre catalans i espanyols que sense aquestes intervencions ulraconservadores viuen en perfecta harmonia. “El qui cava un clot hi caurà a dins: i el qui fa rodolar una pedra, li tornarà damunt d’ell” (Proverbis 26:27). S’anuncia l’efecte boomerang. El vídeo és una obra mestra de la imbecil·litat política.

Els 35 anys, si comptem des del 1978, any en que es aprovar la Constitució vigent, no han servit per a fer de la nostra  una democràcia adulta. Des de les Administracions no se l’enforteix amb actituds com la de Telemadrid  i d’altres administracions de l’Estat que més aviat serveixen per retrocedir cap a la Dictadura. La Democràcia es consolida i es perfecciona a base d’usar principis ètics i morals molt estrictes i que són d’obligat compliment per a tothom, principalment pels governants que són els primers obligats a complir escrupolosament aquests principis bàsics per construir un país que tingui futur.

Purificación Pujol Capilla, Dra. en Dret, en el seu llibre Un Divorcio Elegante, diu que el professor italià d’Economia Carlo Maria Cipolla afirma: “No hi ha res pitjor que dependre de les decisions d’un imbècil, les d’aquelles persones que els seus actes acaben per perjudicar-los a ells i a totes les persones que els envolten. En el seu tractat sobre l’estupidesa humana Cipolla   afirma que les persones d’aquest tipus aconsegueixen la perfecció quan el benefici que aconsegueixen és insignificant i el perjudici que causen és irreparable”

Purificación Pujol es fa aquesta pregunta: “Per què existeixen aquests deshonestos imbècils en alts càrrecs? En definitiva, els nostres dirigents són el reflex de la societat en que viuen i, si s’hi amaga en ella un alt índex d’immorals i corruptes, aquest mateix percentatge és el que trobem en els nostres servidors públics”.

Purificación Pujol es pregunta: “Què hem de fer davant d’aquest problema? La clau està en un canvi cultural i, per tant en l’educació. El nostre filòsof Sèneca ja deia: Eduqueu els nens i no caldrà castigar els homes”. Avui se’n parla molt dels filòsofs grecs i romans pel seu concepte ètic que tenien. Del que va sobrada la nostra societat és de valors ètics d’impossible compliment. El que necessita amb urgència és tenir moral, es dir, aquella noció del bé i del mal que guia cadascú individualment i subjectivament per aconseguir el benestar col·lectiu. La moral que dóna noció del bé i del mal no s’assoleix per voluntat pròpia. Es tan feble la voluntat humana! És la conseqüència de l’empelt que l’Esperit Sant fa de la naturalesa divina en el cor humà. La conseqüència d’aquest acte sobrenatural és el constrenyiment a fer el bé que assenyala la Llei de Déu i a refusar el mal que aquesta mateixa Llei condemna.

“Instrueix el noi en el seu camí: i quan sigui vell no se n’apartarà” (Proverbis 22:6). Aquest text bíblic és molt semblant al del de Sèneca  citat, però entre els dos hi ha una gran diferència. L’aforisme de Sèneca insta a ensenyar al nen una ètica fruit de la reflexió que serà incapaç de complir quan sigui adult. Proverbis es refereix a ensenyar el nen a caminar en els viaranys de Déu i en la conversió a Crist que per la instrumentalitat de l’Esperit Sant grava en el cor infantil la moral que el convertirà  en un home de bé. Si es dedica a la política actuarà amb la justícia que engrandeix una Nació i la seva presència  contribuirà a fer fugir els ineptes de l’esfera pública.