EL FILL PRÒDIG
Totes les
persones que han cregut que Jesús és el camí que porta al Pare reconeixen que
son fills pròdigs que retornen a la
casa del Pare perquè en un moment o altre ens hem sentit impulsats a asseure’ns i reflexionar si les garrofes que
el món ens dóna per menjar és l’aliment que realment necessiten les nostres
ànimes. Si aquesta reflexió es fa amb sinceritat el més probable és que sigui
no. El materialisme amb que ens nodrim no satisfà.
Hi ha
fills pròdigs que són uns desconeguts i la seva conversió a Crist no té ressò
mediàtic. D’altres, el fet que el seu abandonament de la casa del Pare els ha
portat a escalar el cim de la popularitat i convertit en estrelles mediàtiques,
el seu retorn a la casa del Pare indiscutiblement ocupen ampli espai en els
mitjans de comunicació. Un dels astres de la música és el rocker Alice Cooper
que en els moments estel·lars de la fama es va convertir per als cristians en
una encarnació de Satanàs. Es va fer molt famós per la seva vestimenta, les
seves caracteritzacions diabòliques i per les seves macabres representacions en l’escenari, que incloïen
simulacres de suïcidi i degollament de nines, entre altres pallassades.
A finals
dels 1980 va tornar a les seves arrels cristianes. Ha refusat fer massa
publicitat doncs diu: “És molt fàcil que Alice Cooper cridi l’atenció en
detriment de Crist. Considero que encara em manca molt per arribar a ser un cristià ben format. Així que
no busquis resposta en mi”
En una
entrevista publicada a YouTube se li va preguntar pel seu retorn al
cristianisme basat en la Bíblia. Va respondre “a pesar de la fama i la riquesa
que havia adquirit ben aviat hi havia un gran buit en la seva vida. Quan no estàs amb Crist, cada cotxe, cada
casa i quelcom més, comprens que això no és la resposta. Hi ha un gran no-res
fora. Així que el materialisme no significa res. Moltes persones diuen que en
el cor hi ha un gran buit de Déu, i que quan s’omple estàs totalment satisfet.
Aquí és on ara jo em trobo”.
Cooper
explica que el seu retorn a Crist es va produir quan va intentar i finalment
aconseguir abandonar a mitjans dels 1980 l’alcohol i la seva addicció a la
cocaïna: “Vaig deixar de beure i vaig tornar a l’església. Cada matí vomitava
sang. Quan vaig deixar de beure i vaig tornar l‘església amb la meva esposa.
Allí a Phoenix hi havia un pastor que era foc
de d’infern”. Allí hi havia 6000
persones però cada diumenge em parlava a mi. No ho feia, però em crucificava.
Cada cap de setmana sortia d’allí esgotat. Quan sortia em deia: No hi tornaré.
És com si em torturessin, però sempre hi tornava”.
Cooper
diu que el pastor de l’església de Phoenix on anava és foc d’infern. Me l’imagino un Savonarola del segle XXI. L’esglésies d’avui no poden produir fills pròdigs si no prediquen la doctrina
bíblica de la condemna eterna i si els oïdors no es penedeixen dels seus pecats
i rectifiquen dels seus camins. Com es poden penedir dels seus pecats si
anuncien un Déu bonàs que al final perdona tothom?
“Al final
vaig entendre que havia d’anar a un lloc o a un altre. Havia e prendre la
decisió perquè em sentia tan culpable.
El Senyor m’havia culpabilitzat dient-me: mira ha arribat l’hora de prendre una
decisió. Vaig dir: sí, i em vaig unir a una església anomenada Camelbak Bible que és on vaig. És una
església que realment té una bona doctrina, una església amb una ensenyança de
la Bíblia molt bona”.
Referint-se
a com la seva vida ha canviat per a bé, Cooper diu. “Abans només penses en tu,
sempre penses en tu. Tot és per a tu. Déu és el teu jo. I et fas déus fastigosos.
Penso que els humans ens fem déus fastigosos.
Necessitem que déu sigui Déu i que nosaltres siguem el que som. Penso
que això és el que canvia el focus a qui serveixes. No et serveixes a tu.
Serveixes a Crist”.
La Bíblia
parla de la santificació, el procés que s’inicia amb la conversió a Crist
i que durarà tot el temps que el creient
viurà aquí a la terra i que té la finalitat d’anar-lo fent cada cop més
semblant a Crist. És així com Cooper descriu la santificació: “Déu escorça la
teva vida sempre intentant fer-te més semblant a Ell. Això és ser cristià, una
persona a la que Déu modela i dóna forma
durant tota la teva vida. Penso que Déu espera que tu facis el millor en el seu
Nom. Vaig haver de lluitar durant molt de temps amb el rock and roll. Vaig comprendre
que realment no és la música. És el que es deia de la música. Així que penso
que has de ser molt curós amb el que escrius, el que representes”.
Ser
cristià no és bufar i fer ampolles. Referint-se a les temptacions que aquest
món fa, Cooper es pregunta: “¿De què està fet el món? Està fet d’això: el món
no ens pertany. Pertany a Satanàs. Vivim en aquest món. Se’ns bombardeja amb
això cada dia”. Jesús no enganya els qui dubten en seguir-lo. No els diu que si
es decideixen per Ell la vida serà una bassa d’oli. Els diu: “Sereu avorrits de
tothom per causa del meu Nom, però el qui perseveri fins a la fi aquest serà
salvat” (Mateu 10:22).
Octavi Pereña i Cortina