QUÈ PASSA AMB…?

Recentment Pakistan ha estat notícia per l’assassinat a pedrades d’una dona d’uns 25 anys a mans del seu pare, germans i el promès imposat, per haver-se casat sense el consentiment patern, segons la morta per amor. El pare va dir. “La vaig matar perquè va insultar la nostra família sense el nostre consentiment i no me’n penedeixo”. Els crims d’honor són freqüents en determinades cultures.

Comentant  aquest fet, Joaquin Luna escriu una columna amb aquest títol: “Què passa amb el Pakistan?” Pregunta que també ens podem fer en les diverses situacions del dia a dia arreu del món.

Què passa amb Índia que  dues adolescents després d’haver estat violades en grup les van penjar?

Què passa a Can Vies amb els avalots que fa dies que duren i que han ocasionat múltiples destrosses en el mobiliari públic, en comerços i oficines bancàries en el barcelonès barri de Sants?

Què passa a Turquia per què la policia hagi reprimit durament les protestes que es van iniciar degut a l’accident a una mina per manca de seguretat?

Què passa quan en alguns països que el canvi de religió impliqui empresonament i inclús la mort?

Què passa en alguns països que el fet de ser cristià pugui ser objecte de persecució i de destrucció dels llocs de culte?

Què passa en alguns campus universitaris nord-americans en els que es produeixin agressions sexuals a les dones?

Què passa amb els polítics que davant els problemes girin el cap per fer veure que no els veuen i si els veuen traspassin la responsabilitat als altres i quan sembla que minvin se n’obrin de nous en diversos fronts?

Què passa amb els forjadors de l’opinió pública que en les tertúlies no saben que dir davant els problemes conflictius que es generen?   

Què passa amb…? Què passa amb…? Què passa amb…?

Per què passen les coses que Joaquin Luna planteja en el seu escrit “Què passa amb el Pakistan?”

La resposta a la pregunta no es troba en la psicologia ni en cap mena de ciència que estudiï el comportament humà. Les ciències humanes poden investigar la manera de ser de l’home però no saben donar resposta per què el comportament humà és com és.

En certa ocasió Jesús va dir als qui havien cregut en Ell: “Si vosaltres persevereu en la meva paraula , sou de veritat deixebles meus i coneixereu la veritat, i la veritat us farà lliures” (Joan 8:31,32). Els jueus orgullosos dels seus orígens li van respondre: “Som descendents d’Abraham, i mai no hem estat esclaus de ningú. Com és que ens dius: sereu lliures?” (v.33). Durant la controvèrsia els jueus li diuen: “El nostre pare és Abraham”. Jesús els diu: “Si fóssiu fills d’Abraham, faríeu les obres d’Abraham…Vosaltres sou del vostre pare el diable, i voleu fer els desigs del vostre pare. Ell és homicida des del principi, i no es va mantenir en la veritat, perquè en ell no hi ha veritat. Quan parla la mentida, parla del que li és propi, perquè és mentider i pare de la mentida” (vv. 34-45).

Aquest text de Joan que ben segur poques persones coneixen ens parla de dues paternitats: la del Pare i la del diable. Els jueus presumien que eren descendents d’Abraham. Era cert que eren descendents d’Abraham segons la carn per la línia d’Isaac. També ho són els musulmans per la línia d’Ismael. Però la Bíblia afirma amb claredat: “I si vosaltres sou de Crist, llavors sou llinatge d’Abraham, i hereus d’acord amb la promesa”  (Gàlates 3:29). L’autèntica descendència d’Abraham ho és aquella que té la fe d’Abraham, siguin gentils o jueus. Com és prou clar que són poques les persones que posseeixin la fe d’Abraham, poques són les que tenen Déu per Pare. La majoria té el diable per pare i per això no ens fa gens estrany que la mentida i l’homicidi sigui la característica d’una humanitat que té el diable per pare.

Tenir el diable per pare no vol dir forçosament que les tal persones siguin neuròtiques com ens les presenten les pel·lícules que tracten el tema de la possessió satànica. La normalitat dels qui tenen el diable per pare ens la mostra Jesús quan diu a Pere quan aquest li volia impedir que anés a Jerusalem on seria lliurat als romans per morir per la salvació del pobles de Déu: “Vés-te’n darrere meu, m’ets un entrebanc perquè no penses les coses de Déu, sinó les dels homes” (Mateu 16:23). Jesús titlla Pere de ser Satanàs perquè el que diu és contrari a la voluntat de Déu. Pere era impulsiu, però no excèntric . Va ser una persona normal que en moments puntuals les coses de Déu li eren bogeria is posava al costat del diable.

Octavi Pereña i Cortina

 

CRIONITZACIÓ O RESURRECCIÓ

“La paga del pecat és la mort” (Romans 6:23), però en l’ésser humà  existeix un sentit de transcendència que li fa difícil acceptar que la mort física sigui el seu destí definitiu. Per tal de vèncer la mort que és el final de trajecte de tots  els humans s’ha inventat la crionització que consisteix a sotmetre a un cadàver a una situació de fred intens amb el propòsit de conservar el cadàver en unes condicions per a ser reanimat en el futur quan els progressos mèdics trobin solució a la malaltia causant del decés.

Anders Sandberg, investigador de l’Institut del Futur de la Humanitat d’Oxford diu que cada mes paga 20 € perquè el crionitzin. Amb aquesta finalitat porta la medalla de la crionització amb instruccions  per congelar el seu cos: “fins la resurrecció transhumana”. El desig de preservar els cadàvers de la corrupció ja ve de l’antigor amb la momificació. La ciència moderna amb la tècnica de la congelació ha millorat la conservació de cadàvers. El desig de preservar cadàvers prové de l’ensenyança errònia que imparteixen les religions en considerar la salvació com quelcom que afecta exclusivament l’ànima, considerant el cos com quelcom que destorba i la necessitat de deslliurar-se d’ell per obtenir l’ànima la llibertat que no té mentre el cos l’embolcalli. D’aquí neix l’ascetisme que sotmet el cos a cruels mortificacions amb el propòsit que l’ànima no estigui subjecta al domini corporal.

La salvació cristiana és integral, és dir, afecta a tota la seva persona: ànima i cos. Una evidència que la salvació cristiana és integral es troba en el fet que Jesús el Fill de Déu quan va venir aquí a la terra per salvar el poble de Déu dels seus pecats no ho va fer en esperit exclusivament, es va encarnar en el ventre de la verge Maria fent-se home de carn i ossos com ho som nosaltres.

La mort i resurrecció de Jesús indica clarament que al Pare li interessa la salvació integral del seu poble, salvació que té dues fases separades en el temps. La primera té lloc en el moment que el pecador creu que Jesús és el seu Salvador. En  aquest precís instant rep la vida eterna que Jesús atorga a tots els qui creuen en Ell. L’ànima és purificada dels seus pecats per la sang de Jesús. A partir d’ara l’ànima té accés directe a la presència de Déu: La lectura de la Bíblia i la pregària induïdes per l’Esperit Sant demostra que l’ànima pot mantenir contacte amb Déu. Amb la mort, l’ànima abandona el cos que era el seu habitacle i accedeix directament a la presència de Déu i gaudeix de la seva glòria. El cos sense l’anima dorm en el sepulcre tot esperant que sigui desvetllat el dia de la resurrecció.

Resurrecció és una paraula tabú que per a molts segueix despertant burles de la mateixa manera que ho van fer el racionalistes atenesos quan van sentir parlar de la resurrecció dels morts per boca de l’apòstol Pau Als partidaris de la momificació (avui encara n’hi ha) i de la crionització, el salmista els planteja una pregunta: “Quin home pot viure sense veure la mort? ¿Alliberarà ell la seva pròpia ànima de la mà del sepulcre?” (Salm 89:48). (En aquest cas ànima és sinònim de cos). Des d’Adam fins avui tots els homes moren. No en tenim cap dubte. La momificació no ha servit per fer reviure els antic faraons egipcis a pesar dels avenços mèdics, ni la crionització ha demostrat poder ressuscitar un cadàver autèntic. Si ho hagué fet hauria estat una notícia que hauria ocupat grans titulars en els mitjans. La resposta és silenci. Els qui com Anders Sandberg paguen a terminis la seva futura crionització per poder tornar a la vida quan la medicina trobi remei a la malaltia causant del seu decés s’emportaran un gran desengany  perquè ressuscitar els morts no és a l’abast de l’home: “Així com està establert que els homes morin una sola vegada, i després d’això el judici” (Hebreus 9:27). És la llei del pecat que afecta tothom. 

La segona etapa de la salvació, la que afecta el cos s’anomena resurrecció. Què ensenya la Bíblia sobre aquest assumpte? La resurrecció estàs basada sobre el fet històric de la resurrecció de Jesús. Si Jesús no va morir ni va ressuscitar com alguns ensenyen, impossible és que hi hagi resurrecció. Jesús realment va morir. Pilat va deixar baixar el seu cos de la creu després d’oir l’informe del centurió que certificava el seu decés. Va ser enterrat i el tercer dia va ressuscitar conforme les Escriptures. D’això existeixen testimonis oculars que ho certifiquen: “I va ser vist per Quefes, i després pels dotze, , després va ser vist per més de cinc cents  germans alhora, la majoria dels quals encara viuen i d’altres ja s’han adormit…” (1 Corintis 15:5-8).

Alguns es pregunten: “Com ressuscitaran els morts? ¿I amb quin cos venen?” (v.35). Per ajudar a entendre aquest misteri l’apòstol Pau empra l’analogia d’una llavor que perquè pugui brollar una planta primer s’ha de destruir. Així ho explica la Bíblia: “Allò que sembres no dóna vida si no mor abans” (v.36). “Així és també la resurrecció dels morts: és sembrat en corrupció, és ressuscitat incorruptible; és sembrat en deshonor, és ressuscitat en glòria,; és sembrat en feblesa, és ressuscitat en poder; és sembrat un cos animal, és ressuscitat un cos espiritual; …” (vv.42.44). “I afirmo això, germans, la carn i la sang no poden heretar el regne de Déu, ni la corrupció hereta la incorruptibilitat” (v.50). “I quan això corruptible sigui vestit d’incorruptibilitat, i quan això mortal sigui vestit d’immortalitat, llavors es complirà la paraula escrita: La mort ha estat engolida en victòria” (v.54). “Però gràcies a Déu perquè Ell dóna la victòria per mitjà de nostre Senyor Jesucrist!” (v.57).

L’home no pot deslliurar la seva vida del poder del sepulcre. L’Escriptura segueix dient: “Però és totalment cert que Crist ha estat ressuscitat d’entre els morts, i ha esdevingut la primícia dels qui s’han adormit. Perquè, així com per un home (Adam) va venir la mort, també per un home (Crist) ve la resurrecció dels morts. Perquè així com en Adam tots moren, així també en el Crist tots seran vivificats” (vv.20-22). Hem començat aquest escrit amb: “La paga del pecat és la mort”. La resta del verset diu: “Però el regal de Déu és la vida eterna en Jesucrist, Senyor nostre” (Romans 6:23).

Octavi Pereña i Cortina

DEPRESSIÓ: MALALTIA DEL COR

Si ens diuen: “L’estrès és una resposta exagerada de l’organisme (físicament i psicològicament) davant una sèrie d’estímuls que en un moment determinat sobrepassen la capacitat de la persona…unes assimilen els records i els modifiquen de manera important i beneficiosa respecte a tot el que passa realment, però per contra els que pateixen l’estrès el record no ha variat i el tenen contínuament present  amb la mateixa vivesa i sensació de realitat”, segons ho exposa un autor anònim. Tot això que és veritat poca cosa diu en l’aflicció perquè és una descripció del dolor molt acadèmica. En canvi si ens fixem en el relat que Dennis Stevenson fa de la depressió l’entendrem perquè és l’explicació que fa de la malaltia una persona que l’ha patit: “Un dia em vaig trencar la cama per deu punts. Em van portar a l’hospital. Algú va agafar la meva cama amb la porta quan la va tancar. Et pots imaginar el dolor!  Però et puc dir que el dolor de la depressió és molt pitjor: és agudíssim”.

Richard Layard i David M. Clark, autors del llibre: On és el problema, diuen: “El dolor mental és tan real com el físic. S’experimenta en les mateixes àrees cerebrals que el físic, però incapacita més. Aquests dos tipus de dolor no se’ls tracta de la mateixa manera. Gairebé tots els que pateixen físicament se’ls atén, dos de cada tres que són malalts mentals, no reben tractament. Si t’has trencat un os se t‘intervé  d’immediat, però si és el teu esperit que se t’ha trencat, no el reps”.

Els autors del llibre diuen que millorar la qualitat de vida: “Ingressos, educació, salut física, habitatge, no ha estat suficient per fer-nos més feliços o vides més ordenades. Ens hem deixat fora la persona interior”. El que es veu amb els ulls té preferència per sobre el que no es veu encara que sigui tan real com l’altre. Els autors del llibre esmenten l’home interior en la lluita contra  la depressió i les altres malalties mentals tan escampades avui en la societat occidental. Com a cristià que sóc em referiré a l’home interior des de la perspectiva bíblica.

Algú ha dit: “No és el que menges el que et produeix nafres,…és el que se’t menja a tu”. El que és difícil fer per no dir impossible és evitar els pensaments negatius que se’ns mengen. És aquí, els pensaments negatius que no sabem com eliminar per recuperar la salut mental, la Bíblia ens ensenya a fer-ho. L’arrel dels pensaments negatius l’hem d’anar a buscar en el pecat que significa “no fer diana”. No fer diana bàsic consisteix en no tenir en compte Déu. Quan no fem diana en el que és essencial no fem diana en el que és secundari, amb més o menys intensitat.

Penso que un text bàsic per aprendre a eliminar els pensaments negatius que afavoreixen la presencia de depressions i malalties mentals relacionades   és el salm 32. El poema comença així: “Feliç el qui té perdonada la transgressió, cobert el seu pecat. Feliç l’home a qui el Senyor no li compta la iniquitat, i en el seu esperit no hi ha falsedat” . El rei David que és l’autor del poema considera feliç la persona a qui Déu li ha perdonat el pecat. El pecat és, doncs, el causant de la infelicitat. “Quan pequin contra tu, perquè no hi ha  cap home que no pequi…i es penedeixin de tot cor…llavors escoltaràs des dels cels, el lloc on tu resideixes, la seva pregària i la seva súplica, i els faràs justícia” (1 Reis 8: 46-49). En el llenguatge bíblic fer justícia significa que Déu perdona els pecats. El temps que David es va guardar el pecat en el pap, sense confessar-lo, el descriu així: “Mentre callava, els meus ossos es consumien en el meu gemegar tot el dia (v.3). En el salm 51 es diu que el resultat de penedir-se a Déu “s’alegren els ossos que vas trencar”(v.8), amb la qual cosa reconeix que el malestar psíquic que afecta la salut física que patim és la conseqüència del pecat no confessat  i que no ha estat perdonat. Per aquest motiu decideix confessar al Senyor les seves transgressions perquè li siguin perdonades. Fruit del perdó diví pot escriure: “Feliç el qui té perdonada la transgressió, cobert el seu pecat”. El perdó de Déu guareix aquelles dolences psíquiques que són conseqüència del pecat. Els ossos  del salmista havien recuperat la flexibilitat que el pecat li havien endurit.

No hi ha cap persona que no pequi ja que no n’hi ha cap que sigui justa. Qualsevol pecador que cregui que Jesús és el camí vers Déu recupera el goig del Senyor, goig que expulsa els pensaments negatius que causen les depressions i malalties mentals relacionades. La vida del deprimit s’esllangueix degut a l’aflicció, però recupera el desig de viure quan el seu pecat li és perdonat per Jesús,  l’única persona que pot fer-ho perquè és Déu.

Octavi Pereña i Cortina

 

 

TURISME DE BAIX COST

L’Ajuntament de Calvià, Mallorca, ha imposat una multa de 55.000 euros i un any de tancament a Playhouse, local en el qual es va gravar el vídeo del mamading que ha donat la volta al món.. Una noia irlandesa de 18 anys va practicar fel·lacions a més d’una vintena de xicots en el marc d’un concurs per aconseguir copes de franc.

“Bàsicament hem vingut per emborratxar-nos. Tothom sap que Margaluf és una gran festa”, ha dit Bruce Stenning, londinenc de 18 anys. “Margaluf s’ha guanyat la reputació que la gent hi va de vacances i per tenir sexe arreu. I és veritat”, assegura Bayony Spence de 20 anys.

Les botigues de records venen samarretes amb aquesta frase enganxosa: “On it till we vomit” (Fins que vomitem).

Barcelona busca la manera d’aturar les festes en vaixells “el principal reclam de les quals és la  cervesa calenta i la sangria barata sense fi, sense més límit que la mateixa capacitat de beure”, diuen els periodistes Lluís Benvenuty i Enric Figueredo. Barceloneta està en peu de guerra degut al turisme d’alcohol i sexe a baix cost que fa inhabitable el barri.

Durant el pont de l’1 de maig es va celebrar la festa Springbreak en la que hi van participar un miler de joves francesos. La festa etílica de quatre dies amb autocar inclòs per només 270 euros. L’Ajuntament de Calella està decidit a implantar la tolerància zero i a plantar cara a qualsevol empresa que pretengui ressuscitar el turisme de borratxera en la població. Amb aquesta finalitat l’alcaldessa Montserrat  Candini ha assegurat que el mes de setembre presentarà una demanda contra l’empresa Playa y Fiesta, promotora de la gresca Springbreak. L’alcaldessa va deixar clar que l’Ajuntament “ha renunciat a demanar compensacions econòmiques perquè és molt difícil valorar des del punt de vista econòmic el que ha costat tot això”. Montserrat Candini ha manifestat que si la justícia falla a favor del Consistori, la sentència podrà ser esgrimida per altres poblacions que lluiten contra els excessos d’aquest tipus de promoció turística. L’ajuntament de Calella també vol que els empresaris tinguin molt clar una cosa: “Amb l’incivisme no es pot fer negoci en aquesta ciutat”

El turisme de sexe i borratxera de baix cost que afecta les nostres contrades és de caràcter internacional: anglesos, alemanys, francesos. L’alcaldessa de Calella es va reunir amb el consol francès a Barcelona Edouard Beslay per intercanviar opinions sobre el model turístic, “Em va dir que ho entenia, perquè el que un no vol a casa seva tampoc ho vol veure a casa dels altres”.

El Consistori de Calella ha esbrinat que darrere de Playa y Fiesta s’hi troba Marc Docel, realitzador i productor francès  del pel·lícules pornogràfiques. “Sabem que aquesta promotora només fa aquest tipus de producte i nosaltres volem exercir el vet a aquest tipus de negoci”.

Sabem que és molt complicat lluitar contra el turisme d’alcohol i sexe a baix cost perquè mentre hi hagi demanda sorgiran escapatòries a les restriccions legals. Sense deixar de banda les  mesures restrictives cal anar a l’arrel del problema perquè si es saneja la font les aigües brollaran cristal·lines. El cor de l’home és una font de corrupció. D’ell brollen els pensaments que entre altres coses produeixen els fets que denunciem en aquest escrit. És, doncs, en el cor d’on brollen les aigües tèrboles contaminats on s’hi ha de posar el descontaminar  que les sanegi. Tot el que no sigui incidir en el cor és perdre el temps, amb l’agreujant que el temps agreuja la malura. Fa uns anys el problema del turisme de sexe i alcohol a baix cost no es donava, però hi havia l’indici del que s’ha esdevingut amb el famós “botellón” que conjunyien sexe i alcohol, que era l’escàndol d’un temps que ja és història.

Després de sortir d’Egipte els israelites van arribar a Marà on les aigües eren amargues. El poble va murmurar contra Moisès dient-li: què hem de beure?” Moisès presenta la queixa al Senyor que “li va mostrar un arbre. I el va llençar dins les aigües, i les aigües es van endolcir” (Èxode 15:22-25). L’arbre que Déu li va assenyalar a Moisès que faria potable l’aigua que no es podia beure és un tipus de Jesús. Si Jesús entra en contacte amb el cor del qual brollen pensaments que porten a fer els actes vandàlics que comentem i que es converteixen en un problema d’ordre públic es transformaran en uns altres de signe totalment diferent. El civisme en serà el resultat. Amb Jesús endolcint les aigües amargues que brollen del cor el problema del turisme d’alcohol i sexe a baix cost desapareixerà.

Octavi Pereña i Cortina

perenya22@yahoo.es