QUI ÉS EL MEU PROÏSME?

Geraldine Schwarz, assagista francoalemanya, empra la paraula alemanya mitlaufer, un seguidor més. Penso que aquesta paraula és clau per entendre l’expansió el populisme de l’extrema dreta. El periodista Lluís Amiget li pregunta a Geraldine si el seu padrí es va fer nazi  només per diners. L’assagista respon: “I per comoditat i seguidisme, com milions d’alemanys. Van anar deixant que el nacionalisme excloent els afalagués primer i després els fets van  traspassar la línia vermella, des de la violència sistemàtica al genocidi fins a destruir el país que deien estimaven.”.

Com va aconseguir Hitler l’adhesió de milions d’alemanys? Així respon Geraldine: “Va repartir amb astúcia el botí expropiat als jueus i així va comprar les seves consciències i complicitats. També va afalagar els seus sentiments de superioritat amb grans desfilades i propaganda. Als mediocres els encanta l’èpica. Però sobre tot es van repartir un botí”.

Geraldine diu que es combat els nacionalismes excloents “amb cultura política”. Jane Addams, reformadora social i pacifista nord-americana, diu que el futur d’Amèrica el determina la llar i l’escola. El nen es converteix en el que se li ensenya. Per a bé o per a mal, vet aquí que hem de filar prim què ensenyem i com vivim”. La Jane l’endevina quan diu que s’ha de “filar prim què ensenyem i com vivim”. El problema rau en quina ensenyança s’ha d’impartir als nens i quin model moral i ètic han de rebre. Aquest és el gran dilema ja que no es troben models fiables que compartir amb els fills perquè quan siguin adults i assoleixin responsabilitats públiques les compleixin amb decòrum i no seguint el model nefast que donen els polítics actuals.

Si no existeix Déu, el Pare de nostre Senyor Jesucrist, que és la filosofia imperant avui, els pares no poden ensenyar l’ètica i la moral que il·lumini les consciències dels fills i puguin ser model de bon comportament per a ells. Moisès, dirigint-se al poble per instruir-lo en els camins del Senyor que els havia alliberat de l’esclavatge egipci, els diu: “Mira, us he ensenyat estatuts i judicis, tal com el Senyor el meu Déu, m’ha mostrat, perquè feu així en la terra on entreu per posseir-la. I els guardareu i els complireu, perquè aquesta és la vostra saviesa i el vostre seny als ulls dels pobles que escoltaran  tots aquests estatuts i diran: Certament aquesta gran nació és un poble sant i assenyat. Perquè, quina gran nació té Déu tan a prop d’ells com el Senyor, el vostre Déu, en tot allò que l’invoquem?  O quina gran nació té estatuts i judicis justos, com tota aquesta Llei que jo poso davant vostre? Només tingues compte de tu mateix  i guarda la teva ànima diligentment, no sigui que oblidis les coses que han  vist els teus ull, i s’allunyin del teu cor tots els dies de la teva vida, i les faràs conèixer als teus fill i als fills dels teus fills” (Deuteronomi 4: 5-9).

Jane Addams diu que el futur d’Amèrica es troba en la llar i l’escola i demana que s’ha de filar prim què ensenyem i com vivim. L’anhel de la pacifista nord-americana es troba en Déu el Pare de nostre Senyor Jesucrist que és la Veritat. Els pares han d’inocular en els cors dels seus fills les ensenyances divines que no tenen data de caducitat i que si se les fan seves podran contribuir a que el seu país sigui admirat pels estranys i diguin: “Certament aquesta gran nació és un poble savi i assenyat”. Actualment no hi ha cap nació que es mereixi aquest qualificatiu.

La manca d’autèntics valors morals i ètics es deixa veure en el comportament dels ciutadans i governants. Aquesta mancança ens ha portat al caos generalitzat que porta desengany i frustració als ciutadans. El malestar general ocasionat per la incompetència dels partits polítics provoca l’auge dels partits d’extrema dreta que carreguen contra immigrants, dones, homosexuals, nacionalismes…Els partits d’extrema dreta son nacionalismes excloents que porten a la destrucció dels països que diuen estimar. Malgrat que els afiliats a partits d’extrema dreta s’han recobert d’un vernís cristià, amb els fets desmenteixen l’ensenyança de Jesús : “Estimaràs el Senyor el teu Déu amb tot el teu cor, i amb tota la teva ànima, i amb tota la teva ment…Estimaràs el eu proïsme com a tu mateix” (Mateu 22: 37-40). Un doctor de la Llei “volent justificar-se  a si mateix va dir a Jesús: “¿I qui és el meu proïsme? (Lluc 10: 29). Jesús li dóna resposta narrant la paràbola que es coneix  com el Bon samarità. (Lluc 10: 30-37). Un home malferit per uns bandolers es troba estirat vora el camí. Dos religiosos que anaven pel camí veuen l’home estès a terra. Passen de llarg sense auxiliar-lo. Un samarità, persona mal vista pels jueus, també es troba amb el malferit. S’atura i auxilia a l’home estirat a terra. Acabada la narració de la paràbola Jesús es dirigeix al doctor de la Llei que volia saber qui era el seu proïsme, dient-li: “Quin d’aquests tres et sembla va ser el proïsme de qui havia caigut a mans  dels lladregots? El doctor de la Llei amb molt d’encert va dir: “El qui va fer misericòrdia envers ell”. Llavor Jesús li va dir: “Vés, i tu fes igual” ¿Amb quins ulls pot mirar Jesús als aris d’extrema dreta que manifesten tan poca misericòrdia pel seu proïsme?

Octavi Pereña i Cortina

LA MENTIDA TÉ RECOMPENSA

Una vinyeta d’El Roto mostra un  senyal de despreniment de pedres que s’instal·la en les carreteres. A l’interior del triangle una  boca oberta vomitant pedres.  El text diu: “Perill, proclames”. Les pedres que vomita la boca bé es poden transformar en gripaus i serps que es fan servir per descriure les paraulotes que sovint brollen de les nostres boques. El Roto amb la seva il·lustració ens alerta del perill de les proclames dels polítics  acompanyades de molta gesticulació teatral. Aquest garlar és una llengua afilada que fereix i que no serveix pel bé les persones que l’escolten. Vociferar amor a la Pàtria aconsegueix fe més ample l’esvoranc entre ciutadans  perquè l’odi que vomiten encén sentiments d’odi que fa que duraran molts anys, encara que s’aconsegueixi calmar-los. Aquesta xerrameca destructiva Jaume ens diu d’on procedeix: “La llengua és un foc, el món de la injustícia. Així la llengua es constitueix entre els nostres membres com a contaminadora de tot el cos i inflamadora del curs de la vida, i és inflamada per l’infern” (Jaume 3: 6). Jesús retrata els autors dels guions de les proclames incendiàries que  proclamen els salvadors de la Pàtria per destruir aquells que segons ells volen desmantellar-la: “I vosaltres sou del vostre pare el diable, ell era homicida des de el principi, i no es va mantenir en la veritat. Quan parla la mentida, parla del que li és propi, perquè és mentider i pare de la mentida” (Joan 8:44).

Satanàs, a qui Jesús anomena “príncep d’aquest món”, té els dies comptats, doncs no se li deixaran fe eternament les seves malifetes (Joan 12:31). Ara continuarà inflamant les llengües dels homes i en particular les dels polítics, com ho estem veient. El llibre de Proverbis mostra abastament com el diable inflama les llengües de les persones.

La llengua aquest òrgan musculós que tenim situat en l’interior de la boca, entre altres coses serveix per articular paraules. El cor espiritual, centre de comandament, envia al cervell el missatge que ha de dir i l’èmfasi que si ha de posar. El cervell retransmet el missatge a la llengua i als llocs adients perquè la paraula vagi acompanyada de la gesticulació adequada a l’èmfasi que se li vol donar. Ja que el centre de comandament del llenguatge verbal i gestual és el cor, hem de saber el que Jesús diu al respecte: “L’home bo, del bon tresor del seu cor, treu allò que és bo, i l’home dolent, del mal tresor del seu cor, treu allò que és dolent, perquè de l’abundància del  cor parla la boca” (Lluc 6: 4,5). Per naixement natural totes les persones naixem sent dolentes i predisposades a fer el mal amb més o menys gravetat. “O feu l’arbre bo, i el seu fruit bo…perquè l’arbre es coneix pel fruit” (Mateu 12: 33). Mentre l’arbre dolen  no es faci bo és d’esperar que el fruit que doni sigui dolent.

Una manifestació de la llengua dirigida per un cor dolent: “Una llengua mentidera odia aquells que fereix i una boca llogatera produeix l’ensorrament” (Proverbis 26: 28). La mentida mai busca el bé de la persona que adula. Som  a l’edat de la post veritat. La mentida està tan estesa que quan es diu la veritat no se la creu ningú. La faula del pastoret i el llop és una bona il·lustració. El pastoret una i altra  vegada enganyava la gent cridant auxili perquè el llop amenaçava el ramat. Quan arribava la gent que havien d’ajudar-lo se’n reia d’ells. Al final torna a demanar socors i ningú no li fa cas. Ara el llop fa carnisseria de les ovelles. Moralitat: La mentida és un bumerang que es gira contra els qui en fan ús.

“Aquestes sis coses el senyor les odia: …la llengua falsa…el fals testimoni que buida mentides” (Proverbis 6: 16-19).

Als cristians d’Efes l’apòstol Pau els escriu per dir-los: Per tant deixant la mentida, parleu cadascú la veritat amb el vostre proïsme, perquè sou membres els uns dels altres” (Efesis 4: 25). Allò que l’apòstol Pau demana als cristians és un comportament que acredita que ho són. En són molts els qui diuen que són cristians, el polítics no cal dir-ho, ja que fan servir la mentida a tort i dret per destruir els qui no són del seu partit. A l’acabament d’Apocalipsi, Jesús li diu a l’apòstol Joan: “Jo sóc l’Alfa i l’Omega, el Principi i la Fi, el Primer i el Darrer, feliços els qui practiquen els seus manaments, perquè tinguin dret sobre l’arbre de la vida i entrin per les portes de la ciutat. Perquè restaran fora … tot aquell que estima i practica la falsedat” (22: 13-15). Serà un desencís la durada eterna per aquells que dient-se cristians i segurs d’entrar en el Regne de Déu, no se’ls obrirà la porta  que li dóna accés perquè en ell no hi té cabuda ningú que sigui impur. La condemna eterna és un preu molt alt que ha de pagar qui utilitza la mentida com a arma llancívola per destruir l’opositor polític.

Octavi Pereña i Cortina

LA DONA AVUI

Els cinc acusats de violar una adolescent de 14 anys a Manresa se’ls imputa el delicte d’abús sexual i no el d’agressió sexual perquè l’Audiència ha considerat que els acusats no van fer servir la violència ni la intimidació perquè no els va fer falta perquè la víctima era inconscient després d’haver begut alcohol i fumat porros.

Un problema greu que en lloc de resoldre’l, molts giren la mirada per fer veure que no el veuen i alguns jutges els casos de violència sexual contra la dona  els tracten amb esperit masclista banalitzant les agressions.  El periodista tractant el tema que ens concerneix, li pregunta a l’actriu Inma Cuenca:  L’educació és la solució a llarg termini, ¿I a curt? L’actriu respon: “Doncs malauradament s’hauran d’endurir les penes. Com en la majoria de les coses que no sembla que hi hagi manera d’eradicar és l’únic que funciona, on la conscienciació falli. És una pena perquè no ens matin o perquè algú no llenci brossa que posa en risc l’equilibri de la terra i s’hagi d’amenaçar i sancionar. No sé com  no és possible no entendre que hi hagi dones que conviuen amb els què seran els seus assassins. Miri, és molt difícil sortir al carrer de nit, i que tinguem que anar mirant al darrere tota l’estona pendent de si s’apropa algú que et pugui agredir o violar. Qualsevol dona des de l’adolescència ho fa, estem acostumades, tenim el radar connectat des de que sortim al carrer. Un home no, un home surt tranquil. És una gran diferència.…Fa unes setmanes cada dia hi havia una assassinada per violència masclista. Què està passant?  A vegades penso que això cada vegada més s’assembla a un manicomi. És una bogeria que només es pugui atallar des de l’educació, però com en això tampoc es posen d’acord els partits polítics entre ells”. El periodista li diu: Alguns partits neguen clarament que existeixi aquest tipus de violència específica. Inma Cuenca contesta: “I no els cau la  cara de vergonya. Inclús en dones hem vist dient això en les notícies. Tapar-ho és una aberració. A més d’una mentida, perquè els números parlen sols, però s’intenta tapar un problema terrible que s’ha de fer visible quan més millor. No sé a que ve aquesta fal·lera de negar l’evidència i deixar desprotegides les dones. Que ens estan matant. Que no hi hagi una altra manera de veure-ho ni de dir-ho”. És el pensament molt colpidor d’una dona que no sé si impactarà en molts homes.

La diversitat de manifestacions delictives tenen un origen comú: el pecat d’Adam. La violència contra la dona, si és  que es vulgui saber el seu origen s’ha d’anar a buscar en la sentència condemnatòria  que el Creador va pronunciar  contra Eva per haver-se deixat seduir per la serpent i per haver induït Adam a menjar també el fruit de l’arbre prohibit. La sentència que Déu va pronunciar contra Eva va ser: “i el teu desig serà vers el teu marit, i ell et dominarà” (Gènesi 3: 12). Ja sé que a molts no els agradarà perquè Déu interfereix en  els afers humans. La pregunta que faig als qui no volen veure la intervenció de la justícia divina, ¿quina explicació donen a l’existència de la violència contra la dona i que no i hagi manera d’aturar-la? Es pretén eradicar-la amb concentracions que exigeixen que es posi fi a la violència contra la dona. Sembla ser que la resposta a aquestes exigències sigui l’augment de les violacions en “manada”, grups d’homes cada cop més joves, arribant inclús als menors d’edat. Els experts diuen que això és a causa del consum de pornografia que s’inicia en la infància gràcies a l’ús d’Internet. És possible que sigui així perquè la pornografia estimula la lascívia, i tenint com a model un comportament sexual que no és el correcte. El model que dona la pornografia és el d’un home dominador que per la força sotmet la dona sota el seu domini. A la dona no se la considera objecte de l’amor que busca el seu bé sinó que se la converteix en objecte de plaer sexual a qualsevol preu. El respecte a la víctima no compta. Així no anirem bé.

Cert que l’apòstol Pere es dirigeix a marits cristians quan escriu: ”Semblantment, vosaltres, marits, conviviu amb elles amb coneixement, donant honor a la dona com a un vas més fràgil” (1 Pere 3:7). No tots els marits maltracten físicament les seves esposes, però sí les tracten amb molta descortesia. En són molts pocs els qui “conviuen amb elles amb coneixement”. Els acudits picants que tant proliferen per whatsaap i per les xarxes demostra que el respecte a la dona té molt que desitjar. Només quan tots els homes es converteixin a Crist les dones podran sortir al carrer sense tenir que “anar mirant al darrere tota l’estona pendent de si se l’apropa algú que et vulgui agredir o violar”, com ho expressa l’actriu Inma Cuenca. Com això no s’ha produït i no es produirà en aquest món, les dones han d’extremar la precaució en les sortides nocturnes i en les concentracions que es produeixen en  les festes majors i festivals musicals.

Octavi Pereña i Cortina

RESPONSABILITAT HUMANA

El periodista Víctor-M. Amela entrevista Ferdinand von Schirach, advocat penalista i escriptor, sobre el tema de la responsabilitat dels seus actes que té l’ésser humà. L’entrevistat al tractar el tema de la responsabilitat penal dels autors de genocidis, posa com exemple a una persona molt propera seva, el seu padrí Baldur von Schirach que amb 25 anys va ser nomenat per Hitler cap de les Joventuts Hitlerianes i després governador de Viena fins al final de la guerra.

Penso que Ferdinand von Schirach es mereix un reconeixement per parlar de la manera com ho fa del seu padrí. L’ entrevistador li fa una pregunta directa que molts mirarien d’esquivar respondre-la: L’exculpa vostè? La resposta hauria de fer pensar tothom: “No, el meu avi va ser culpable. Podent triar un altre camí, va escollir Hitler i els seus crims”. El padrí de Ferdinand va ser jutjat a Nuremberg, on va declarar: “La joventut alemanya és innocent. És culpa meva haver educat la joventut en la fe en Hitler, l’home que vaig considerar irreprotxable i que va resultar ser un assassí de milions d’éssers humans”. El nét reprotxa el seu padrí no “haver defensat la dignitat humana individual”. Els dictadors grans o petits tenen molta xerrameca. Saben entabanar les persones. Es presenten amb una imatge falsa. Però la responsabilitat de deixar-se enganyar és de qui ho permet: “Podent haver triat un altre camí va escollir Hitler i els seus crims”. La veritat és que m’agrada la sinceritat amb que Ferdinand von Schirach parla del seu padrí. Podria defensar el seu honor  culpant Hitler i la maquinària publicitària dirigida per Goebbels. No ho fa i reconeix que el seu parí és responsable dels seus actes. Uns altres tirarien pilotes fora culpant Déu del que passa al món. ¿Per què permet el que passa? Ferdinand von Schirach, conscient o inconscient es posa al costat del que ensenya la Bíblia: “No us deixeu enganyar: de Déu ningú no se’n burla, perquè allò que sembra l’home, això mateix segarà” (Gàlates 6.7). Déu no ha creat zombi l’home. Li ha donat el do el lliure arbitri. Pot triar entre el bé i el mal. Encara que no sigui creient en Crist, el que els filòsofs anomenen llei natural, que no és res més que el ble vacil·lant que li queda a l’home d’haver estat creat a imatge  semblança de Déu, li assenyala el que està bé i el que no ho és. Malauradament escollim malament i les conseqüències de les nostres eleccions les tenim en aquest món en flames que és un anticipi de l’infern etern.

“El meu avi” diu Ferdinand von Schirach, “no va activar el ressort últim de la seva consciència per apartar-se del crim. Va triar l camí del delicte de manera conscient i sostinguda en el temps. Va ser culpable”. La declaració de la Bíblia és contundent: “No hi ha ningú just, ni un” (Romans 8: 10). Aquesta no té per que ser la condició de l’home. Jesús va venir no per condemnar l’home sinó per desfer amb la seva mort de creu i resurrecció el dany que Adam amb la seva desobediència va ocasionar a tota la seva descendència. Per descendència de dona tothom neix sent un fill del diable.

Els dirigents religiosos jueus presumien de ser descendents d’Abraham perquè creien que formaven part del poble de Déu. Jesús els treu la careta quan els diu: “Si fóssiu fills d’Abraham, faríeu les seves obres” (Joan 8: 39). Jesús desmunta el seu envaniment dient-los: “Vosaltres sou del vostre pare el diable, i voleu fer els desitjos del vostre pare, ell era homicida des del principi, i no  es va mantenir en la veritat, perquè en ell no hi ha veritat. Quan parla mentida, diu del que li és propi, perquè és mentider i pare de la mentida” (v. 44). Les característiques de ser fills d’un pare espiritual tan pervers com ho és el diable són: “Adulteri, fornicació, impuresa, lascívia, idolatria,  bruixeria, enemistats, baralles, gelosies, ires, rivalitats, divisions, partits, enveges, homicidis, embriagueses, golafreries, i les coses semblants a aquestes” (Gàlates 5: 19-21). Aquestes són  les característiques de les persones que són fills del diable. L’apòstol Pau escrivint als cristians de Corint els di: “Per tant si algú està en Crist, és una nova creació, les coses velles han passat, heus aquí tot ha estat fet nou” (2 Corintis 5: 17). Els creients en Crist s’han convertit en noves criatures. Han deixat de ser fills del diable per convertir-se per adopció en fills de Déu. Les característiques de la nova filiació són: “Amor,  goig, pau, longanimitat, benignitat, bondat, fe, mansuetud, temprança”         (vv. 22,23).

La societat intenta resoldre la diversitat de delictes que es produeixen diàriament  amb policia, jutges, presons i tots el mitjans dissuasius que hom es pugui imaginar. L’esforç és costós econòmicament i estèril en els resultats perquè s’ataquen les conseqüències però no l’arrel que és causa. Que hi a d’haver jutges, policies, advocats, presons, sens dubte, tots ells són necessaris per frenar d’alguna manera la delinqüència, però la causa dels mals socials que tant ens perjudiquen és espiritual. És aquest camp que s’ha de treballar. Aquesta és competència exclusiva de les esglésies cristianes que han d’anunciar amb claredat que Jesús és el Metge que guareix la malura espiritual, el pecat, que causa la variada manifestació delictiva  que creix exponencialment. Sense Jesús, i la sang vessada en el Gòlgota no hi ha solució a la delinqüència.

Octavi Pereña i Cortina