INCIVISME

“El professors i els centres educatius són conscients del problema,  fan tots els possibles perquè ningú no se senti discriminat, però no resulta fàcil. La maldat és una cosa intrínseca en alguns individus i es manifesta de la pitjor manera i des de molt aviat. I els pares? Realment són conscients del problema? Només cal passar-se per un partit de futbol de xavals per adonar-se del comportament d’alguns d’ells que insulten com si res i donen un exemple vergonyós als seus fills. No busquem culpables massa lluny. El problema també és a casa i, per tant la solució hauria de ser trobada a la llar. Denunciem l’assetjament com ha fet el germà de l’Izan, no deixem passar l’abús i la persecució al del costat. No pensem que això no ens afecta, que és un problema dels altres, que no fa amb nosaltres. Potser és més a prop del que imaginem. I potser aleshores serà tard. Estiguem atents”. (Josep Pedrerol).

Malgrat que el text citat, l’autor es refereix a l’assetjament que va patir el germà de l’Izan i que el va portar al suïcidi, ens referirem a la responsabilitat que els pare tenen d’educar els seus fills. La Bíblia, especialment el llibre de Proverbis emfasitza la responsabilitat que tenen els pares d’educar els seus fills. Ressaltaré el text de Deuteronomi 6: 4-9 que diu: “Escolta, Israel: El Senyor el nostre Déu és u. Estimaràs el Senyor el teu Déu, amb tot el teu cor, i amb tota la teva ànima, i amb tota la teva força. I aquestes paraules que jo et mano avui, seran en el teu cor, i les ensenyaràs diligentment als teus fills, i en parlaràs quan t’asseguis a casa teva, i quan caminis pel camí, quan et  llevis. I les lligaràs com un senyal sobre la teva mà, i seran com frontals entre els teus ulls. I les escriuràs als muntants de casa teva i als teus portals”.

Amb la mentalitat laica dels nostres dies  es considera arcaic aquest text de Deuteronomi que ens ensenya que les coses més importants tenen que ocupar un lloc preeminent en l’educació dels fills. Josep Pedrerol ens invita a que anem a veure un partit de futbol de xavals perquè ens adonem del comportament impropi d’uns pares. El cas al que es refereix l’escriptor és un de concret de pares que no es comporten com bons educadors dels seus fills. Però la incivilitat  paterna no solament es manifesta en els camps de futbol en que juguen els seus fills, es manifesta en tots els àmbits socials. Si el laïcisme no contribueix a crear una societat educada que es comporti com civilitzada, serà convenient que abandonem el laïcisme i els prejudicis contra el fet religiós i que en prenguem seriosament que Déu controla la creació i que donar-li l’esquena ens porta a la tragèdia  que contemplem. Perquè aquest canvi de mentalitat es pugui produir prèviament s’ha de provocar un canvi en el cor: “Per tant, ara no hi ha cap condemnació per als qui són en Crist Jesús, que caminen no segons la carn, sinó segons l’Esperit” (Romans 8: 1). L’apòstol exposa dues maneres de viure: Una segons la carn que és com es vivia abans de la conversió a Crist i que l’apòstol descriu: “Adulteri, fornicació, impuresa lascívia, idolatria, bruixeria, enemistats, baralles, gelosies, ires, rivalitats, divisions, partits, enveges, homicidis, embriagueses, golafreries, i les coses semblants a aquestes sobre les quals us predic, com us vaig predir, que els qui practiquen aquestes coses no heretaran el regne de Déu” (Gàlates 5: 19- 21). Aquestes característiques de viure segons la carn, ¿no són  les que contemplem diàriament?

Els segles passen i el comportament humà sempre és el mateix. Actuals són les paraules del profeta Jeremies escrites fa uns tres mil anys: “¿Pot un etíop canviar la seva pell, o un lleopard les seves taques? Tampoc vosaltres no podeu fer el bé, vosaltres que esteu acostumats a fer el mal” (Jeremies 13: 24). Jesús que a més de ser el Salvador és el Mestre per excel·lència ens diu: ”O feu l’arbre dolent i el seu fruit serà  dolent, perquè l’arbre es coneix pel seu fruit” (Mateu 12: 33).

L’altra manera de viure que exposa l’apòstol és “conforme a l’Esperit. L’Esperit Sant la tercera persona de la Trinitat és qui fa bo l’arbre dolen. Aquest és el fruit que dóna la persona que és guiada per l’Esperit: “Amor, goig, pau, longanimitat, benignitat, bondat, fe, mansuetud, temprança” (Gàlates 5: 22, 23).

En el text que he transcrit de l’escrit de Josep Pedrerol, després de denunciar el comportament d’alguns pares diu: “No pensem que això no ens afecta, que és un problema dels altres, que no fa amb nosaltres. Potser és més a prop del que imaginem. I potser aleshores serà tard. Estiguem atents” Sí, pares, teniu l’oportunitat de deixar  de ser pares carnals que porteu els vostres fills al desastre, i convertiu-vos en pares guiats per l’Esperit, que os transformarà, dins dels límits que imposa la vostra condició de pecadors en exemples vivents  en els que els vostres fills es podran  mirar i seran el referent d’un comportament cívic.

Octavi Pereña i Cortina

 

 

TESTIMONIATGE CRISTIÀ

Ima Sanchís entrevista a Miguel Hurtado que va ser víctima de pederàstia en la abadia de Montserrat pel monjo Andreu Sales. De l’entrevista compilo el que segueix: afirma que “es va queixar quatre vegades a dos abats i no van denunciar el delinqüent a la justícia, no van intentar trobar altres víctimes, no el van sancionar canònicament expulsant-lo de la vida religiosa. Simplement el van traslladar a un altre monestir. Vaig perdre la fe. El papa Joan Pau II “des de mitjans dels anys vuitanta coneixia el terrible problema de pederàstia que patia l’Església. El pare Thomas Doyle advocat canònic en l’ambaixada del Vaticà a Washington li va lliurar un informe demolidor. Però es va negar a prendre mesures per castigar els abusos  a nens, de debò creu que és un sant?” Aquest recull conté diversos temes que mereixen ser tractats un a un.

Segon Miguel Hurtado, el pare Thomas Doyle li va enviar al papa Joan Pau II un informe demolidor sobre la pederàstia en el si de l’Església Catòlica que va anar a parar al calaix de l’oblit. L’apòstol Pau tracta el tema de l disciplina eclesiàstica en el si d’una església local que té a veure amb el sexe. Escrivint l’apòstol a l’església a Corint, diu: “De fet se sent dir que entre vosaltres hi ha fornicació, una fornicació que ni entre els gentils no s’anomena, fins al punt que un té la dona del seu pare. I vosaltres tan inflats, en comptes de doldre-us, a fi que sigui tret d’enmig de vosaltres el qui ha comés aquest acte” (1 Corintis 5: 1, 2). La congregació i els pastors indiferents al que estava passant miren cap a una altra banda. L’apòstol els diu: “La vostra jactància no és bona. ¿No sabeu que una mica de llevat fermenta tota la massa?” (v.6). Durant anys l’Església Catòlica ha permès que la pederàstia s’infiltrés en el seu si sense posar-hi fre. Soterradament s’ha anat infiltrant en tots els àmbits eclesials fins que amb ímpetu ha sortit a la llum pública desacreditant la Institució. Els responsables de no haver tallat a temps l’inici de la plaga n’hauran de donar compte al Senyor de l’Església quan compareixeran davant la seva presència perquè la seva negligència ha causat que es blasmi en Nom de Déu. El resultat de no disciplinar el pederasta que actuava impunement en el monestir de Montserrat va ser que l’afectat “perdés la fe”.

Dures són les paraules que Jesús dirigeix als molts Andreus Sales que amb impunitat maltracten la fe d’infants i adolescents: “El qui faci entrebancar un d’aquets petits que creuen en mi, li fora millor que li pengessin al coll una pedra de molí d’ase i fos enfonsat al fons del mar. Ai del món per causa dels entrebancs! Perquè cal que vinguin entrebancs. Però ai d’aquell home per culpa del qual ve l’entrebanc” (Mateu 18: 6, 7).

La periodista li diu  a Miguel Hurtado: “També va protestar contra la canonització de Joan Pau II”. L’entrevistat, vista la negativa de prendre mesures per a castigar els abusos als nens que ara té 37 anys, es pregunta: “De debò algú creu que és un sant?” Cada ciutat, cada vila, cada poble té com a mínim un sant patró protector. Els mitjans de comunicació que informen dels esdeveniments populars amb tota naturalitat es refereixen als sants protectors de les poblacions de manera semblant a com tracten els  ídols de l’esport. Al lector li pregunto: ¿Sap realment qui és sant? Segons l’Església Catòlica són sants persones finades que després d’un llarg procés conclou amb la proclamació de sant. Es dir, és un procés humà  que com tot el que és humà és contradictori. En el cas del papa un dels títols que té és “Sa santedat”. L’apel·latiu concedeix a qui l’ostenta la condició de sant. Si el papa és sant, per què canonitzar-lo. Deixem de banda el concepte catòlic de la santedat que és un mar de confusió i apropem-nos al Nou Testament per a veure el que ens diu. No cal ser doctor de la Santa Mare Església per a entendre el significat bíblic de la santedat. N’hi ha prou amb llegir amb ulls nets de prejudicis. L’apòstol Pau escrivint a l’església a Corint, els diu: “A l’església de Déu que és a Corint, als santificats en Crist Jesús, cridats com a sants, amb tots els qui en tot lloc invoquen el Nom de nostre Senyor Jesucrist, Senyor d’ells i nostre” (1 Corintis 1: 2). L’apòstol considera sants a persones vives per la fe en el Nom de Jesús. A aquestes persones, moltes de elles ben segur illetrades, els diu: “Però nosaltres hem de donar sempre gràcies a Déu per vosaltres, germans estimats del Senyor, perquè Déu us va elegir des del començament par a salvació en la santificació de l’Esperit i fe en la veritat” (2 Tessalonicencs 2: 13).

Aquests sants no són persones finades. La Bíblia ens diu que són homes i dones com nosaltres. No són déus ni deesses que fan miracles. Són persones imperfectes que per la santificació de l’Esperit lluiten diàriament per abandonar la passada manera de viure que portaven quan estaven en la incredulitat i es revesteixen de la nova que és en Crist. No són ni superhomes ni superdones. Són homes i dones de carn i ossos  que donen testimoni de la salvació rebuda per la fe en el Nom del Senyor Jesucrist. La santedat cristiana no és humana, és divina.

“Ai dels pastors que destrueixen i escampen el ramat de la meva pastura, diu el Senyor” (Jeremies 23: 1).

Octavi Pereña i Cortina

 

MONOGAMIA I SALUT SEXUAL

Laura Càmara, infermera especialista en ginecologia, obstetrícia i sexòloga, referint-se a les maneres com actualment les persones es relacionen des del punt de vista sexual, diu: “Hi ha un augment del nombre de parelles sexuals, de recanvis i successions de parelles, i això significa que ens posem més en risc i augmenten les possibilitats de relacions sense protecció, a més a més s’han normalitzat altres pràctiques sexuals més enllà del coit, com el sexe oral, per al qual ens protegim menys”.

La disbauxa sexual que és el resultat de fer allò que a un hom li doni la gana en nom de la llibertat, ens porta a un resultat que tots lamentem. Els qui proposen fer allò que a un hom li doni la gana amb el teu cos, venen el goig de la sensualitat sense límits però no diuen res de les conseqüències perjudicials que resulten de perseguir el plaer sexual sense restriccions.

El Creador ha dotat els homes i les dones amb el sexe: “Fructifiqueu i multipliqueu-vos” (Gènesi 1: 28). Sense l’atracció sexual aquest encàrrec no es podria complir. L’home i la dona passarien l’un al costat de l’altre sense immutar-se. La Terra es quedaria sense habitants  perquè no hi hauria naixements. El sexe hauria estat una bassa d’oli si no hagués sigut que Satanàs per mediació d’Eva no hagués induït Adam a menjar el fruit de l’arbre prohibit. La conseqüència de la desobediència d’Adam va ser la contaminació de la santedat sexual. D’aquí neixen totes les perversions sexuals que fan anar de bòlit a les autoritats sanitàries per l’increment de les malalties de transmissió sexual que es detecten i als polítics per l’increment de delictes vinculats al sexe. Els qui promouen la llibertat sexual abans d’obrir la boca haurien d’explicar les conseqüències dolentes que afecten als qui la practiquen.

Com he dit abans el pecat d’Adam ha trastornat el sentit que el Creador li ha donat al sexe convertint-lo en una atracció indiscriminada. “La llàntia del cos és l’ull. Per tant, si el teu ull és bo, tot el teu cos tindrà llum. Però si el teu ull és dolent, tot el teu cos estarà a les fosques. Si, doncs, la llum que hi ha en tu és foscor, com serà de gran la fosca? (Mateu 6: 22, 23). Jesús aporta llum a aquest text quan diu: “Però jo us dic: tot aquell que mira una dona per cobejar-la, ja ha comés adulteri amb ella en el seu cor” (Mateu 5: 28). L’atracció sexual comença per l’ull. Si l’ull és bo que és la conseqüència d’una genuïna conversió a Crist, no es deixa seduir per la bellesa de la dona del seu proïsme. La mirada cobdiciosa es dóna tant en l’home com en la dona. L’ull bo, sigui de l’home o de la dona incita a rebutjar l’atracció que pot portar  a cometre en el cor el pecat sexual. La realitat és evident: en són moltes les persones que tenen l’ull dolent. Això demostra que en són moltes les persones  que no s’han convertit a Crist. Per això es pot aplicar a aquesta majoria aquest proverbi: “L’infern i la destrucció mai no estan satisfets, i els ulls de l’home (i els de la dona) tampoc no estan satisfets” (Proverbis 27: 20). Aquesta insatisfacció porta al sexe compulsiu que tants danys ocasiona: trenca matrimonis, fa mal als fills, promou la violència masclista.... L’ull dolent és el qui porta els pecadors sexuals a dir: “No he fet res dolent” (Proverbis 30: 20).

“Tot aquell que mira una dona per cobejar-la, ja ha comés adulteri amb ella en el seu cor”. La pornografia hi juga un paper molt important a l’hora de cometre l’adulteri espiritual. Alguns matrimonis naufraguen a causa de la pornografia. Alhora promou el masclisme que causa violència contra la dona. Quina importància te tenir un ull bo per la fe en Jesús. Aquest miracle és necessari que es doni en persones de totes les edats. Així “el matrimoni serà honorat en tot, i el llit sense taca”. Als qui honoren el matrimoni Déu no els judicarà com a fornicadors i adúlters (Hebreus 13:4).

Déu no és un esgarriacries com alguns pensen. Vol que les persones siguin felices i en concret els matrimonis. Desitja preservar del naufragi conjugal  tant a cristians com a incrèduls. Per això dóna la recepta per la ploma de l’apòstol Pau: “Referent a les coses que em vau escriure, és bo a l’home no tocar dona. Però a causa de les fornicacions, que cadascú tingui la pròpia muller, i que cadascuna tingui el propi marit. Que el marit doni a la muller l’afecte que li deu, igualment també la muller al marit. La muller no té potestat sobre el seu propi cos, sinó el marit, igualment el marit tampoc té potestat sobre el seu propi cos, sinó la muller. No us priveu l’un a l’altre, si no és de comú acord, per un temps, a fi de dedicar-vos al dejuni i a la pregària, després estigueu junts novament perquè Satanàs no us tempti per causa de la vostra incontinència” (1 Corintis 7: 1-5).

La monogàmia fa feliços els matrimonis alhora és l’antídot contra les malalties de transmissió sexual.

Octavi Pereña i Cortina

 

 

ADDICCIONS

La periodista Ima Sanchís li pregunta a Olatz Rodríguez, ex gimnasta de l’equip espanyol i testimoni d’anorèxia: ¿On es troba la seva incomoditat? L’esportista li contesta: “No m’agrada com està estructurat el món, tot gira al voltant de l’economia, tot és molt superficial i pragmàtic. N’hi ha prou amb mirar la tele: passen de la guerra d’Ucraïna a un anunci de perfums, dissonàncies que em fan sentir que no vull ser un ésser humà: No fem cap altra cosa que destrossar la Terra”. En el cas de la jove gimnasta que té 18 anys, l’inconformisme amb el món la van portar a “voler cuidar-se  i menjar més sa”. El seu desig de voler menjar més sa la va portar a convertir-se en anorèxica. “Vaig començar controlant el menjar i el menjar va acabar per controlar la meva vida”. L’inconformisme no ens porta a tots al mateix final. A uns els porta a l’alcoholisme. A d’altres a les drogues. A d’altres al sexe compulsiu. A d’altres a l’addicció al treball. A d’altres a la pràctica d’esports de risc…L’inconformisme si no se sap gestionar  condueix a conseqüències funestes. L’inconformisme és un sentiment intern molt fort. En la resolució dels problemes interns no anem més enllà de la pell. Ens cal bussejar en l’interior de l’ànima perquè és allí on s’hi troba el secret de la guarició. És una visita que no ens agrada fer perquè tenim por de descobrir el que realment som. Preferim mantenir ocult el secret per mitjà de teràpies externes que el que fan és agreujar encara més la malura espiritual.

L’ex gimnasta explica: “Em feia el meu propi menú partint d`un càlcul de calories: talls de gall dindi, formatge frec, iogurt vegetal, verdura i mitja peça e fruita. Al cap de poc temps no em van deixar continuar entrenant-me i quan ja no podia ni caminar em van ingressar, i ho agraeixo”. La jove gimnasta assegura “que era conscient”, que necessitava ajuda, “però no sabia com fer-ho ni si m’entendrien, esperes i esperes”. La dolència s’enquista  i la situació empitjora.

Olatz Rodríguez diu que ha mantingut contacte amb noies anorèxiques molt joves i “els demanava que ho diguessin a la família…Estaven agraïdes de poder parlar amb algú que passava pel mateix”. És cert, compartir un problema ajuda a suavitzar els efectes, però no la causa que es manté intacta.

El Nou Testament ens parla de dos tipus d’homes: l’home vell i el nou. Per naixement natural tothom pertany a la tipologia de l’home vell, es dir, del qui està mort en els seus delictes i pecats. Es pertany a la classe d’home vell pel fet de ser descendent de l’Adam pecador i ignorant què és el nou naixement per la fe en de Jesús. Trobant-nos en la condició d’home vell fa que siguem propensos a les addiccions a les que ens porta l’inconformisme en veure la multitud d’injustícies que es cometen en aquest món. la psiquiatria, la psicologia i les moltes teràpies que incideixen en l’home vell que per no haver estat convertit en un home nou per la fe en Jesús que va vessar la seva sang en la creu, treballen en una naturalesa humana predisposada al pecat en les seves diverses manifestacions. Es per aquest motiu que els resultats que s’aconsegueixen són mínims a causa que no incideixen en l’ànima dels addictes.

És per això que cal aprofundir en aquests dos tipus d’homes. el vell i el nou. És l’apòstol Pau que tracta aquest tema. Com crec que si és una novetat per al lector m’hauré d’esforçar per a ser el més clar possible.

Escrivint l’apòstol als cristians que vivien a Colosses els diu que abandonin el comportament que tenien abans de convertir-se a Crist. Aquesta manera de ser ens és molt familiar: ”ira, enuig, malicia, maledicència, paraules brutes de la nostra boca, no us mentiu els uns als altres”. Tot això ens és familiar, ¿oi? ¿Per quin motiu els cristians de Colosses havien d’abandonar aquest comportament tan indesitjable? Senzillament “perquè s’han despullat de l’home vell amb les seves obres, i us heu vestit del nou que es va renovant vers el ple coneixement, conforme a la imatge d’Aquell que el va crear” (Colossencs 3: 5-10). Fer nou l’home vell no ho aconsegueix ni la psiquiatria ni la psicologia ni cap ciència que tracti el comportament humà.  Només ho aconsegueix Crist en aquells que creuen en Ell. Com diu el text de Colossencs  l’home nou “conforme a la imatge d’Aquell que el va crear vers el ple coneixement”. L’home nou és una nova creació de Déu que es va perfeccionant dia rere dia fins a la plenitud que s’assolirà el dia de la resurrecció. Fins aquell dia els creients en Crist  no seran perfectes com el Pare celestial és perfecte”. Deixen el passat i miren de cara el futur gloriós que assoliran el dia de la resurrecció

Octavi Pereña i Cortina