DESPERTAR DE LA DORMIDA

El Dr, Tony Wyss-Coray drigeix el rejoveniment amb transfusions de sang a Standford. L’objectiu principal de la seva investigació injectant sang jove no és allargar la vida, sino aconseguir que l’alzheimer, malgrat que no es cura,  sigui una significativa millora pels qui el pateixin. “Trobar questa cura serà una part de la meva feina. El que em fascina és entendre l’envelliment i quines són les seves claus. ¿Per què envellim? Com es pot frenar la vellesa? I sobre tot com podem millorar la nostra qualitat de vida quan envellim?” Les   preguntes que es planeja el Dr. Wyss ens les fem tots. Un anunci de productes cosmètics diu: “Em permeto el luxe de no aparentar la meva edat”. Amb cremes i altres potingues es poden amagar les arrugues que indiquen el pas del temps, però no s pot amagar l’edat cronològica que es manifesta amb la pèrdua del vigor físic i les xacres que l’acompanyen. Si no s’és conscient que l’envelliment és un fet inevitable, hom s’endinsa en una lluita interna que no té les de guanyar que afecta a la salut emocional que crea estrès que els fàrmacs no poden guarir. El descontent amb un mateix corseca l’ànima. “El temps pot arrugar la pell, però les preocupacions, els dubtes i la pèrdua d’ideals corseca l’ànima” (Myson Taylor).

Una dona li va preguntar a J. Robertson McQuilkin: “Per què permet Déu que ens fem vells? Heus aquí la resposta que va rebre: “Crec que Déu ha planificat que la fortalesa i la bellesa de la joventut sigui física. Però la força i la formosor de la vellesa sigui espiritual. Poc a poc perdem la força i la bellesa que són temporals, així assegurem concentrar-nos en la força i la bellesa que duren per sempre. així desitgem abandonar la part temporal de nosaltres que es fa malbé i sentir una autèntica nostàlgia de la nostra casa eterna. Si fóssim sempre joves, forts i guapos, no voldríem morir mai” (Anònim). L’autor d’aquesta citació creu en l’existència més enllà de la mort. És una persona que com fa el salmista li demana a Déu que li ensenyi a comptar els seus dies per adquirir la saviesa del cor (Salm 90:12).

En són moltes les persones que pensen el mateix que l’actriu Laura Pamplona: “Els retocs digitals em semblen ridículs. S’ha de vendre joventut, però és absurd i antinatural perquè tothom ha d’envellir”. Quan arriba l’hora de la mort no desitjada, ¿què?

A l’interrogant: ¿Què hi ha més enllà de la mort?, només li poden donar resposta certa la fe en Crist  que és un regal de Déu que els dóna visió de la glòria terna que els espera en traspassar el llindar de la porta que dóna accés  a l’eternitat. Quan aquest dia arribi, com a la resta dels mortals, el seu cos dormirà en la foscor de la tomba mentre que l’ànima anirà directament a gaudir la presència de Déu. La mort produeix una separació temporal dels dos components que constitueixen la persona: el cos i l’ànima. Aquesta separació durarà fins el dia que Jesús mort i ressuscitat, revestit de la seva glòria eterna, i amb veu poderosa despertarà els cossos que la corrupció ha destruït i els reunirà a les seves respectives ànimes i així passaran l’eternitat. Llavors es realitzarà l’anhel de l’eterna joventut. Havent-se destruït el fibló del pecat que ocasiona la mort i el cos ressuscitat incorruptible i immortal contemplaran la faç gloriosa del Salvador  i “seran semblants a Ell, perquè el veuran tal com Ell és” (1 joaní 3:2). La bellesa i la fortalesa de la joventut que es va perdre en l’Edèn es recuperarà en el dia de la resurrecció per no perdre’ls mai més.

Octavi Pereña i Cortina

 

 

LLOSES QUE PESEN

A marxes forçades ens estem convertint en una societat drogodependent a causa de donar solucions mèdiques i farmacològiques als problemes socials. Davant la més mínima dificultat que se’ns presenta, pel sol fet de viure en aquest món automàticament ens auto diagnostiquem: Estic estressat. Normalment els psicofàrmacs que actuen sobre el sistema nerviós central que suprimeixen la intranquil·litat i excitació que produeix una situació desagradable no es poden comprar sense recepta mèdica. Avui, via televisió que és la manera més ràpida d’arribar al possible consumidor ja es  poden comprar sense recepta mèdica  psicofàrmacs per tractar els casos lleus d’ansietat. Es comença per poca cosa però l’alliberament s’aplicarà a altres psicofàrmacs.

Que ha passat perquè el consum de psicofàrmacs hagi crescut exponencialment? Anys enrere   les persones eren més o menys religioses. En alguns casos caient en la superstició. Malgrat l’extrema religiositat dels temps passats, aquesta era molt superficial, es creia en l’existència d’un déu desconegut. Avui d’aquella religiositat d’anys passats només en queden els edificis. Quaranta o cinquanta anys enrere algunes persones es recloïen en la quietud dels temples a reflexionar. El cert és que avui del concepte Déu ha desaparegut excepte per blasfemar. Creients en el Pare de nostre Senyor Jesucrist en queden molt pocs. Per tant en són escassos que edifiquen les seves vides sobre la Roca que és Jesús. A la majoria, amb la incredulitat basteixin les seves vides sobre un feble fonament de sorra.  Els qui edifiquen les seves vides  sobre base tan inestable no poden fer front a les envestides de les pluges torrencials. Davant la brisa més suau es desplomen. El resultat d’aquest esfondrament és que ens convertim en addictes als psicofàrmacs. Les autoritats sanitàries ens avisen del perill que comporta formar part d’una societat addicta als psicofàrmacs. Els avisos entren per una oïda i surten per l’altra.

Ens manca la força que només ens pot proporcionar el Creador que només amb obrir la boca va aparèixer la Terra amb tot el que hi ha en ella i l’imponent sistema solar que ni els més potents radiotelescopis poden abastar els seus límits. Els ateus edifiquen les seves vides sobre fonaments de sorra. Un suau ventijol les enderroca. Normalment no són gegantines les inclemències que ens sacsegen. Sovintegen petits incidents   que no s’ajusten a com nosaltres voldríem que passin les coses. Ens enerven i ens roben l’energia necessària per poder continuar la caminada  sense defallir. La manca de vigor és permanent. El pes de la pesada llosa ens manté permanentment aixafats.

Una de les petites incidències que es converteixen en pesades lloses que ens premsen, és l’estètica. Gràcies a la publicitat que difon models de bellesa que són irreals. Els anuncis van acompanyats de l’afegitó: “perquè tu ho vals”. Crea malestar perquè per més que un hom s’esforci a aconseguí la bellesa digitalment dissenyada el que es fa és afegir paletades de morter que fan més pesant la llosa que ens fastigueja.

Quina és la causa que no impedeix que els petits enutjos es converteixin en pesades lloses que ens mantenen cansats tot el dia. Ja ens llevem fatigats! Necessitem els psicofàrmacs que ens converteixen en zombis. Jesús amb paraules senzilles i clares ens dóna a conèixer la causa. És per això que li demano al lector que implori a Jesús que faci que els teus ulls hi vegin i les oïdes hi sentin. Jesús ens avisa de la impossibilitat de servir a dos senyors alhora: A Déu i a la riquesa (Mateu 6: 24). Quan Jesús es refereix a la riquesa vol dir aquelles coses que havent-les convertit en imprescindibles  les hem transformat en déus als qui servim lleialment. Poden ser aquelles eines digitals que en roben el temps i ens emmalalteixen mentalment. Jesús ens diu que hem d’escollir entre Ell i els déus en que hem convertit les coses materials que ens esclavitzen. Hem de prendre una decisió. Si decidim quedar-nos amb els déus materials que provoquen l’afany de conservar-los, no aconseguirem desprendre’ns de les lloses que pesen i ens afeixuguen. Que el Senyor faci en el lector el miracle de donar-li uns ulls que hi veuen i unes oïdes que escoltin. És impossible servir a Déu i als déus alhora: “No us desficieu per la vostra vida, què menjarem i què beurem, ni pel vostre cos amb què us heu de vestir. ¿No val més la vida que el menjar, i el cos més que el vestit?” Els ulls serveixen per veure el que tenen davant. Què és el que veuen i ens atreu? El Pare celestial nodreix les aus del cel i vesteix amb glamur els lliris del camp, ens diu. “No us desficieu, dient: Què menjarem o què beurem o amb que ens vestirem? Els incrèduls són els qui s’afanyen per aquestes coses. Creure en el Pare de nostre Senyor Jesucrist és el secret per alliberar-nos de la dependència del consum de psicofàrmacs.

Jesús acaba la seva lliçó sobre la salut mental, dient-nos: “Cerqueu primer el regne de Déu i la seva justícia, i totes aquestes coses us seran afegides. no us desficieu, doncs, pel demà, perquè el demà ja portarà el seu desfici. Cada dia en té prou amb el seu mal” (Mateu 6: 25-34). Tan cecs som que no ens adonem que si el Pare celestial proveeix diàriament l’aliment que els ocells del cel necessiten. Nosaltres que als seus ulls som molt més valuosos que les aus, ¿no proveirà el que realment necessitem?

Octavi Pereña Cortina

 

¿ÉS UNA IL·LUSIÓ LA FELICITAT?

Rosana Torres li pregunta a l’actriu Rosa Maria Sardà: La felicitat no és possible, com afirma en un dels seus relats? La resposta que dóna l’escriptora és molt categòrica i reflecteix el sentir de moles persones: “La felicitat autèntica només existeix en la imaginació”. Segons l’actriu la felicitat és una quimera, una creació que s’imagina l’ànima que es pren com una realitat. Cert, la felicitat autèntica  només existeix en la imaginació quan es vol aconseguir mitjançant un rosari de plaers sensuals que s’assemblen al benestar que tenen els bous quan se’ls posa pinso en la menjadora. En aquell moment el bous gaudeix de la vida. És molt minsa la felicitat humana si se la compara a la satisfacció que sent el bou quan s li subministra un sarpat d’alfals.

Els éssers humans no acceptem comparar-nos amb les bèsties en les seves satisfaccions. Ara bé, com no coneixem altra cosa, la busquem com encalçant el vent que se’ns escap d’entre els dits quan intentem atrapar-lo. El que satisfà els sentits no és durador perquè les satisfaccions sensorials no satisfan. Buscar complaure el sentits de la mateixa manera com el bou satisfà els seus en el cóm ple d’alfals ens porta a pensar que la vida és molt desagraïda. No ens complau perquè l’ésser humà és més que cos. Sense adonar-nos-en arribem a la mateixa conclusió a que va arribar l’autor d ’Eclesiastès quan escriu: “I em vaig girar per mirar tots els detalls  que les meves mans havien fet, i la feina que m’havia costat, i heus aquí que tot era vanitat i aflicció d’esperit i no hi havia cap profit sota el sol” (2:11).

Es diu que l’home és l’animal que ensopega dos cops amb la mateixa pedra. És una gran  veritat. No haver aprés la lliçó que ens dóna la primera ensopegada, és ser molt neci no vigilar quan la pedra la trobarem moltes vegades en el camí i hi tornarem a ensopegar munió de cops. El gat escaldat amb l’aigua tèbia en té prou. L’homo sapiens sapiens que es diu que som, de saviesa no en té gens. Els animals irracionals són més intel·ligents que nosaltres. Hem perdut el control quan perseguim la felicitat mitjançant la prosperitat material, amb la falsa esperança que el diner i les coses que es poden comprar amb ell, ens satisfaran. La prosperitat material ens pot donar comoditat, mai felicitat. Com algú ha dit: “Qui estima la plata no es saciarà amb la plata i el qui estima la riquesa no en traurà cap renda”. Els plaers sensuals no satisfan i la persecució irracional de la felicitat mitjançant satisfer els desitjos sensuals ens porta al consum insostenible de béns materials que ens porta al canvi climàtic que amenaça amb destruir la Terra, fer-la inhabitable, cosa que fa que la prosperitat se’n vagi a orris. No ens traiem la insensatesa de damunt i ens deixem guiar per la bogeria del  consumisme insostenible, que a més se’ns incentiva per una publicitat sense entranyes. Mentre el seny no s’imposi seguirem considerant que “la felicitat només existeix en la ment” com diu Rosa Maria Sardà.

Que la Rosa Maria Sardà pensi el que vulgui sobre la felicitat. Si considera que només existeix en la ment, és cosa seva. Perquè ella ho digui nosaltres no tenim perquè pensar el mateix.

Jesús, en qui habita la plenitud de Déu és qui pot portar la felicitat real a les persones que creguin en Ell ja que és el Camí que porta al Pare. Déu dirigint-se a nosaltres per la ploma de l’autor humà de Proverbis, ens diu: “I ara fills meus escolteu-me perquè són feliços els qui guarden els meus camins” (8:32). La felicitat que proporciona creure en Déu Pare de nostre Senyor Jesucrist si guardem els seus camins, Jesús ho diu d’una altra manera: “Tot aquell que escolta aquestes meves paraules i les fa, el compararé a un home assenyat que va edificar la casa damunt la roca i va  caure la pluja i va venir la riuada, i va bufar el vent, i van envestir contra aquella casa. I no es va ensorrar perquè estava fonamentada damunt la roca” (Mateu 7: 24,25). Les contrarietats que tan sovint ens fan trontollar no podran robar la felicitat d’aquells que basteixen les seves persones sobre la Roca que és Jesús.

Octavi Pereña i Cortina

SEXE EN EL MATRIMONI

El matrimoni no és institució humana sinó divina. Déu va crear l’home mascle i femella. (Gènesi 1: 27). “Per això l’home deixarà el seu pare i la seva mare, i s’unirà a la seva dona, i seran una sola carn” (2: 24). En aquella etapa prèvia a l’entrada del pecat “tots dos /Adam i Eva) anaven nus, l’home i la dona, i no se n’avergonyien” (2: 25). Desconeixien que era el pudor, l’aversió a allò que podia ferir la decència. La cosa va canviar radicalment en el moment que Adam va infringir la prohibició de menjar el fruit de l’arbre del coneixement del bé i el mal (2:17). Tan aviat com adam va menjar el fruit de l’arbre prohibit “es van obrir els ulls de tots dos, i es van adonar que anaven nus i van cosir fulles de figuera i es van fer uns faldars” (3: 7). A partir d’aquest esdeveniment és quan van començar a produir-se problemes amb el sexe. Un do que servia per la multiplicació de l’espècie es va convertir en lascívia desig desordenat del sexe. “Dona insensata és eixelebrada, insula i no sap res. S’asseu a la porta de casa seva, en un setial a la part alta de la ciutat, per convidar els vianants, els que van de dret pel seu camí: Si algú és ximple, que s’apropi aquí. Al sense seny li diu: Les aigües robades són més dolces, i el pa d’amagat és més gustós. Però ell no sap que els morts són allà: els hostes  d’ella acaben a la profunditat del sepulcre” (proverbis 9: 13-18). Per tal de fer ressaltar la perversitat de la lascívia, Déu legisla. “No cometràs adulteri” (Èxode 20: 14). Per no caure en la temptació de creure  l’adulteri i i la  fornicació nomes es comenten en relacions sexuals extra conjugals, Jesús ensenya: Heu escoltat el que va ser dit als antics: No cometràs adulteri. Però jo us dic: Tot el que mira una dona per cobejar-la, ja ha comés adulteri amb ella en el seu cor” (Mateu 5: 27, 28). La sexualitat és una arma molt poderosa per a fer mal. Només cal fer una ullada als titulars dels diaris per adonar-nos dels greus danys que  provoca el sexe salvatge.

Havent tractat de manera general la sexualitat, endinsem-nos en el propòsit d’aquest escrit: Sexe en el matrimoni. L’apòstol Pau escrivint als cristians de Corint, els diu: “Referent a les coses que em vau escriure: És bo per a l’home no tocar dona” (1 Corintis 7: 1). Aquesta carta s’ha perdut. Potser tractava les creences d’alguns que creient que el celibat és un estat superior al matrimoni. Aquesta opinió contradiu el propòsit de déu al instituir el matrimoni. L’apòstol rebutja amb fermesa aquesta opinió quan escriu: “Però a causa de les fornicacions que cadascú tingui la seva pròpia muller, i cadascuna tingui el propi marit” (v. 2). El celibat o l’abstinència sexual imposada no és bo en cap situació. L’autor d’Hebreus escriu: “Que el matrimoni sigui honorat en  tot, i el llit sense taca, Déu jutjarà els fornicaris i els adúlters” (13. 4). Els detractors de les relacions sexuals conjugals, llevat que tinguin la finalitat de procrear prengui bona nota del que l’escriptor sagrat inspirat per l’Esperit Sant, redacta: Les relacions sexuals en el matrimoni són antídot contra l’adulteri i la fornicació. “Que el marit doni a la muller l’afecte que li deu, igualment la muller al marit. La muller no té potestat sobre el propi cos, sinó el marit, igualment el marit tampoc té potestat sobre el propi cos sinó la muller”. Les relacions sexuals conjugals han de ser tan repetitives com calgui: “ No us priveu l’un a l’altre, si no és de comú acord, per un temps, a fi de dedicar-vos al dejuni i a la pregària, i després estigueu junts novament perquè Satanàs no us tempti per causa de la vostra incontinència” (v. 5).

Es desconeix si l’apòstol Pau abans de la seva conversió a Crist era casat o solter. Sí es sap és que des de la seva aparició en públic vivia sol. ¿Va ser eunuc que va néixer així des del ventre de la seva mare? (Mateu 19: 12). És un interrogant que no desxifrarem. En la carta que escriu als cristians de Corint els diu: “Perquè jo voldria que tots els homes fossin com jo mateix, però cadascú té el seu propi do, l’un d’una manera, i l’altre d’una altra. Tanmateix dic als solters i a les viudes que els és bo que restin com jo. Però si no es poden controlar, que es casi, perquè és millor casar-se que abrusar-se” (vv. 7-9).

Si el lector és un home o una dona que no pot contenir el desig sexual demana-li al Senyor que et doni el do de la fe que Ell dóna generosament perquè “ho faci sense dubtar gens, perquè el qui dubta s’assembla a l’ona del mar, moguda i agitada pel vent, que no es pensi pas aquest home que rebrà res del senyor, és un home de doble ànim, inconstant en tots els seus camins” (Jaume 5: 8).

Octavi Pereña Cortina