SOBREPROTECCIÓ LEGAL

“Pedro Sánchez va aclarir qualsevol dubte sobre la qüestió i va rebutjar totalment que els jutges puguin ser cridats a declarar davant les comissions d’investigació  obertes en aquesta nova legislatura al Congrés de Diputats”. “A petició dels vocals conservadors del Consell General del Poder Judicial ( CGPJ) es vol que de la reunió que ha de celebrar el Consell surti una “rotunda posició” en contra de l’”assetjament” de jutges i magistrats i de les possibles compareixences parlamentaries”. Pel que llegeixo als diaris dedueixo que la judicatura es vol blindar de qualsevol  tipus d’investigació.

Si no fos perquè la judicatura està composta d’homes i dones pecadors com la resta dels mortals, el dret a pernada simbòlic és molt preocupant perquè la ciutadania es troba indefensa davant els excessos que la judicatura pugui cometre. Dóna la impressió que la judicatura es vol col·locar per damunt de totes les institucions de l’Estat. Que les vulgui controlar totes i que ella no pugui ser investigada. No és gens democràtic. Aquesta postura és molt prillosa.

És cert que les autoritats, la judicatura n’és una “han estat establertes per Déu” (Romans 13: 1), per governar amb justícia “perquè és un servidor de Déu per al teu bé. Però si fas el mal, tingues por, que no és en va que porta l’espasa, perquè és un servidor de Déu, un venjador, per castigar el qui fa el mal” (v.4). Si la judicatura no la formen persones verament cristianes, en lloc de ser servidors de Déu per castigar qui fa el mal i premiar qui va el bé, es converteixen en servidors de Satanàs que en lloc de ser justos es converteixen  en dèspotes sota l’empara d’una legalitat injusta.

La Bíblia ens alerta: “Encara he vist una altra cosa sota e sol: la maldat regna en la sala de justícia, la maldat ha pres el lloc del dret. I jo em dic: Déu jutjarà tant el bo com el dolent, perquè hi ha un temps per a cada cosa i per cada acció” (Eclesiastès 3: 16-19). Déu “fa caminar els consellers descalços, i fa necis els jutges” (Job 12: 17). Déu que és l’Etern que “existeix eternament, ha establert el seu tron per al judici. I Ell jutja el món amb justícia, Ell judica els pobles amb equitat” (Salm 9: 7, 8). Si Déu jutjarà el món amb justícia, la judicatura que és una autoritat per Ell establerta   no ho ha de ser menys.

En un aspecte les autoritats i l’església haurien d’anar junts però no mesclats. Si l’església es desvincula de l’excessiva intimitat amb les autoritats i és portadora de la Veritat de Déu que es troba registrada en les pàgines de la Bíblia es podrà comportar com la consciència de les autoritats. Un exemple bíblic que ens serveix d’instrucció en el tema que tractem. És el cas del profeta Natan i del rei David. El monarca havia comés adulteri amb Betsabé, l’esposa d’un oficial del seu exèrcit. De la relació adulterina Betsabé va quedar embarassada. El rei amb el propòsit d’amagar el seu pecat va fer cridar Uries, l’espòs de la dona ultratjada,  amb la intenció que cohabités amb ella. No ho va aconseguir. Quan David va ordenar a Uries que es reunís amb les tropes que es trobaven lluitant, li va donar un missatge perquè el lliurés a Joab el cap de l’exercit on deia que posés Uries en el lloc més perillós perquè l’enemic fos qui el matés. Així va succeir. El fet no va agradar a Déu. El Senyor   va encarregar al profeta Natan que amonestés el monarca. S’havia de tenir molt valor complir una missió tan delicada en una època que els monarques eren autòcrates.

El profeta amb molta mà esquerra  es presenta davant el rei i li relata la faula de l’home ric que tenia moltes ovelles i del pobre que només en tenia una que se l’estimava molt. El ric rep un hoste i per atendre’l li pren l’ovella al pobre. David es va enutjar i li va dir al profeta que aquest home havia de morir.  Llavors és quan el profeta li transmet al rei el missatge que Déu tenia per a ell: “Tu ets aquest home”. El profeta li recorda tot el que havia passat amb Betsabé i l’assassinat d’Uries i la ira que el fet li va provocar a Déu. Llavors va ser quan David va confessar el seu pecat: “He pecat contra Déu”. El profeta li diu al rei penedit: “També el Senyor ha perdonat el teu pecat: no moriràs”     (2 Samuel 12: 1-13).

David va escollir David com a rei d’Israel. El profeta Samuel el va ungir com a tal. El profeta Natan el va reprendre. Aquesta història ens ensenya que l’església té l’obligació de reprendre les autoritats que Déu ha escollit. La judicatura n’és una d’elles. Cap de les autoritats divinament escollides no és alliberada de complir la Llei de Déu. La valerosa  actitud del profeta Natan que es va enfortir en el Senyor és la que han d’imitar els qui es diuen representants de Déu a la Terra. Si giren el cap per fer veure que no veuen res, quan s’hauran de presentar davant el tribunal de Crist no podran al·legar innocència per no haver amonestat els membres de la judicatura que s’ho mereixen.

Octavi Pereña i Cortina

 

VI NOU EN BOTS NOUS

Els cristians van recollir tots els elements de les Saturnals per santificar aquesta celebració popular pagana del solstici d’hivern que es celebrava del 21 al 25 de desembre. La transició de les Saturnals al Nadal va durar segles. Va ser el Concili de Tours (567) que es va decretar període festiu entre el 25 de desembre al 6 de gener.

Els deixebles de Joan el Baptiste i els fariseus  que dejunaven li fan arribar  a Jesús la queixa del per què els seus deixebles no dejunaven. Jesús els va dir; “¿Poden dejunar pot ser els amics del nuvi mentre el nuvi és amb ells? Tot el temps que tenen el nuvi amb ells, no poden dejunar” (Marc 2: 19).

En el temps de Jesús l’extremisme legalista del fariseus que era contraposat  a la misericòrdia de Déu feta carn en la persona de Jesús, no podien coexistir. Eren dos conceptes irreconciliables. És per aquest motiu que Jesús es va convertir en l’enemic número u de fariseus i classe sacerdotal. Amb el propòsit d’il·lustrar la incompatibilitat existent entre legalisme i misericòrdia Jesús narra la paràbola del vi nou i dels bots nous: “Ningú no fica vi nou en bots vells, perquè sinó el vi nou rebentaria els bots i el vi es vessaria i els bots es farien malbé, sinó el vi nou s’ha de ficar en bots nous” (v. 22).

Anem a la celebració del Nadal. D’entrada s’ha de tenir present que la celebració del natalici de Jesús no és bíblica. L’església apostòlica no el celebrava. A Mesura que l’església s’anava allunyant de l’ensenyança bíblica el buit que es deixava s’anava omplint   amb doctrines i costums  pagans. Una de les incorreccions va ser instituir celebrar el naixement de Jesús. Si el lector examina amb cura els relats bíblics relacionats amb el naixement de Jesús no hi trobarà res que pugui justificar el Nadal que avui es celebra. És una burda  cristianització de les Saturnals paganes tan profundament arrelades en el costumari cristià que ens fa creure que així s’ha de fer.

He citat la paràbola dels bots de vi perquè crec que encaixa perfectament amb el Nadal. Els bots de vi vell representen el legalisme que no encaixen amb el vi nou que és Jesús i el seu missatge. El paganisme és el bot vell on no s’hi pot posar el vi novell que és Jesús i el seu missatge. Com desfer-se dels bots vells del paganisme i substituir-los pels nous que puguin encabir el vi nou que és Jesús i la seva doctrina? Tot comença sentint insatisfacció pel cristianisme paganitzat que es comporta com l’aigua salada que com més se’n veu més set se’n té. Per satisfer la set es va a beure aigua a fonts contaminades que gratifiquen momentàniament  però desenganyen amb el pas del temps. El cristianisme paganitzat és una píndola amarga que deixa mal sabor de boca. El cristianisme paganitzat s’ha convertit en el Nadal desmoralitzador. Els principal responsables del desgavell en que s’ha convertit el cristianisme recau en les autoritats eclesiàstiques que no es preocupen en examinar si allò que ensenyen està o no d’acord amb la doctrina bíblica. La Bíblia és la plomada que s’ha d’emprar per saber si l’església es basteix sobre la Roca que és Crist o la sorra de les filosofies paganes.

Què ens diu l’Escriptura de Jesús que és el protagonista essencial del cristianisme?

Un àngel del Senyor se la va aparèixer en somnis a Josep i li va dir: “Josep fill de David, no tinguis por de prendre Maria la teva esposa, perquè allò que ha estat engendrat en ella és de l’Esperit Sant. I infantarà un fill i anomenaràs el seu Nom Jesús, perquè Ell salvarà el seu poble dels seus pecats. I això es va esdevenir a fi que es complís allò que el Senyor havia dit per mitjà del profeta, dient: Heus aquí, la verge concebrà en el seu si i infantarà un fill i li posaran per Nom Emmanuel,  que traduït és: Déu amb nosaltres”  (Mateu 1: 20-23).

“És important recordar que celebrar el Nadal, en un moment que aquesta festa ha adquirit tants sentits, vol dir que fa memòria reiterada del naixement de Jesucrist” (Josep Planelles, arquebisbe de Tarragona). Se li hauria de recordar a l’arquebisbe que de la mateixa manera que hi ha un evangeli que no és l’Evangeli, i s’anuncia un Jesús que no és el Jesús evangèlic (2 Corintis 11. 4), “sigui maleït” (Gàlates 1: 8), diu l’apòstol.

S’afirma que la imatgeria   va néixer a causa de l’analfabetisme existent. Aturem-nos a Mateu 1. 24, 25, que diu: “I Josep es va desvetllar del son, i va fer el que li va manar l’àngel del Senyor, i va prendre la seva esposa. I no la va conèixer fins que ella va haver infantat el seu fill primogènit, i el va anomenar Jesús”. Què li diu a qui contempla una pintura on Jesús jeu en el pessebre  amb Maria i Josep al seu costat i uns pastors que l’adoren. Penso que ben poca cosa  si no hi ha algú que l’instrueixi en el text bíblic. Llevat d’admirar el valor artístic de l’obra contemplada. Si ningú no li explica el significat se’n tornarà cap a casa sense saber què significa el Nom Jesús. Hi ha d’haver algú que li faci entendre les Escriptures. Vet aquí la importància de la predicació. l’apòstol Pau resumeix així el seu ministeri: “Perquè Crist no m’ha enviat a batejar, sinó a predicar l’evangeli, no pas amb saviesa de paraula, a fi que no sigui feta vana la creu de Crist” (1 Corintis 1: 17). “No he defugit d’anunciar-vos  tot el propòsit de Déu” (Fets 20: 27). El predicador no ha de distreure els seus oients amb oratòria eloqüent. “Saviesa de paraula”, diu l’apòstol. El predicador ha de captivar els oients amb la força de la paraula ungida per l’Esperit Sant que és el que fa que els oients entenguin i creguin la predicació escoltada i comencin a caminar en novetat de vida. Si no és així la predicació és com focs d’artifici que creen emocions que duren pocs minuts.

Octavi Pereña i Cortina

 

 

 

EL PERILL DELGRUP

El comportament és contagiós entre els adolescents. El bon fer dels companys configura el grup. Tanmateix, la mala actitud li dóna forma. La influència que els adolescents s’exerceixen mútuament és molt forta. Les conseqüències de pertànyer a un grup, per a bé o per a mal és evident. Per tal de no ser foragitats de la colla s’abandonen les pròpies conviccions i s’accepten les normes que s’estableixen. En l’adolescència les conviccions no són clarament definides. Els adolescents necessiten ser guiats pels pares i no per les xarxes socials o altres influencies alienes, premiant o castigant els fills segons sigui el seu comportament. “Instrueix el noi concernent el seu camí: i ni quan sigui vell no se n’apartarà” (Proverbis 22: 6).

La influència que els adolescents es fan mútuament és molt forta i amb molta freqüència indesitjable. Els comportaments incorrectes en els adolescents  són nombrosos, per això és tant important que sàpiguen escollir el grup els nois i les noies que s’inicien en el camí a independitzar-se. Sovint és massa tard per adreçar l’arbre que creix torçut quan el tronc ha perdut la flexibilitat. Arribat a aquesta situació, intentar adreçar-lo, el que s’aconsegueix és que el tronc es trenqui.   Quan la influència del grup ha arrelat profundament en l’ànima és molt difícil reparar el mal causat. Per evitar que s’arribi a aquest extrem, que sigui el grup que marqui el comportament dels seus components, és necessari prevenir el mal. La prevenció s’anomena educació: que té l’objectiu de formar persones capaces d’auto governar-se per no ser dirigides pels altres. La tirania del grup atrapa als adolescents de personalitat feble. Per això, una sana formació religiosa ha de ser la base d’una bona educació. Aquí es presenta un dilema: ¿Qui és el responsable d’impartir una formació religiosa sana?

Avui segueix sent sobre la taula el problema que no s’acaba de solucionar: Religió a l’escola: sí o no. La resolució d’aquest problema es planteja malament perquè es busca l’interès partidista i no el benestar dels alumnes. L’església, sigui quin sigui el seu nom o l’estat, sigui quin sigui el seu color polític, ambdós persegueixen controlar l’educació infantil perquè saben que els nens educats sota la seva influència quan siguin grans, molts no abandonaran les ensenyances rebudes durant l’etapa escolar: “Instrueix el noi concernent el seu camí: i ni quan sigui vell no se n’apartarà”.

Per inferència ens hem referit a que siguin els pares els qui per declaració divina imparteixin una sana instrucció religiosa per fer forts els seus fills perquè quan comencin a volar no caiguin en la xarxa de la tirania del grup. Moisès dirigint-se al poble, diu: “Aquestes paraules que jo et mano avui, seran en el teu cor, i les ensenyaràs diligentment als teus fills…”(Èxode 6: 4-9). El Senyor mana a Moisès que digui al poble que ensenyi als seus fills la paraula revelada “perquè et vagi bé, i perquè pugueu ser multiplicats molt a la terra que regalima llet i mel, tal com el Senyor, el Déu dels teus pares t’ha ensenyat” (Deuteronomi 6:3). La formació religiosa dels fills basada en la veritat de la Paraula de Déu serveix perquè els qui beuen en la seva font els vagi bé en la terra on habitin.

Atès que tractem el tema de la influència que el grup exerceix en els qui hi formen part, la Bíblia hi té quelcom a dir perquè els fill no es deixin atrapar per ella i els “vagi bé” el seu trajecte  per aquest món. Avisa del perill que els poden ser determinats grups: “Fill meu, si els pecadors et volen seduir, no hi consentis. Si et diuen: vine amb nosaltres, estiguem-nos a l`aguait per vessar sang, posem una emboscada a l’innocent sense motiu: engolim-los vius com el sepulcre, i sencers, com els qui baixen a la fossa. Trobarem tota mena de valuosa riquesa, omplirem les nostres cases d’espoli, tu posaràs la nostra sort amb nosaltres, tindrem tots una bossa en comú. Fill meu, no vagis pel seu camí, guarda el teu peu del seu sender, perquè els seus peus corren cap al mal, i s’apressen a vessar sang. Veritablement és endebades de posar la xarxa davant dels ulls de qualsevol ocell, i ells es posen a l’aguait de la seva pròpia sang, posen una emboscada contra les seves pròpies ànimes Així són els camins de tots els que cobegen el guany injust, que pren la vida dels seus posseïdors” (Proverbis 1:10-19).

Aquest text descriu de manera excel·lent les bandes del carrer que tants estralls  ocasionen a les persones i mobiliari públic i dispendi onerós a l’erari municipal. La influència que mútuament s’exerceixen el adolescents sovint no és desitjable. En aquesta edat les influències nocives són molt contagioses. Aprenen a beure sense control, a drogar-se fins perdre l’autoestima, a ser agressius amb les noies i amb les persones que no els agraden, a practicar comportaments il·legals que són perjudicials per a ells mateixos.

Abans que els fills es vegin atrapats en les xarxes de grups nocius, els pares han d’instruir els fills en els camins del Senyor pel seu bé, perquè puguin caminar per aquest món tant farcit de trampes posades estratègicament per enganxar els incauts.

Els pares que inverteixin en el Senyor és un gaudi per a ells i una assegurança per la felicitat dels seus fills.

Octavi Pereña  Cortina

 

ASSETJAMENT PORNOGRÀFIC

“Em dic Sergio, tinc 27 anys i sóc ex usuari  de pornografia des de fa més de dos anys. De tota la meva vida, he viscut realment 13 anys de debò, la resta els he passat com addicte al plaer del porno. Quan vaig fer 11 anys, un company de classe d’informàtica em va ensenyar un videojoc virtual amb què vaig acabar sent addicte en el transcurs dels anys…Fins que un dia, després d’una altra experiència sexual, es va despertar alguna cosa a dins meu. Em vaig adonar que havia tocat fons i, de tornada a casa, vaig començar a buscar com podia deixar l’addició a la pornografia i no al sexe. Perquè l’addicció al sexe va arribar a través de la pornografia” ( citat per Celeste López).

Alejandro Villena, psicòleg expert en sexualitat de la institució Dale una Vuelta, diu: “Moltes de les violacions que es registren cada dia tenen l’origen en el consum de porno. i sobre tot les agressions  sexuals grupals, que cada dia n’hi ha més. Els webs que mostren violacions en grup són alguns dels més vistos. També els de pedofília”.

No existeix causa sense efecte. Quina es la causa  de l’increment de la violència sexual infantil? Segons el psicòleg Alejandro Villena la pornografia en té molta culpa. Però s’ha d’anar més enllà per descobrir l’autèntic responsable. ¿Ens hem parat a pensar perquè el infants i adolescents es deixen atrapar per la pornografia? l’única causa creïble és perquè per ser descendència d’Adam els infants són pecadors. Sortiran a la palestra els negacionistes qe diuen que els nens neixen sent bons i que les circumstàncies externes són les que els fan dolents. És cert que el model sexual que transmet el porno ensenya  un comportament sexual que no s’ajusta a la realitat. Si no fos perquè en els nens es dóna una predisposició a deixar-se guiar per ell, allò que els seus ulls veuen els relliscaria i no faria cap impacte en ells. Per ser descendència d’Adam els nens naixen enemistats amb Déu. Els negacionistes surten al carrer cridant que Adam és un mite com ho són els déus greco-romans. Podran negar la historicitat d’Adam, però com tenen ulls que no hi veuen són incapaços d’entendre què és el que passa en els infants i adolescents. Els infants com els adults són pecadors amb distints graus de dolenteria.

El rei David d’Israel va ser convicte d’adulteri i d’assassinat. Les malifetes es van mantenir en secret fins que Déu va dir prou i va enviar el profeta Natan perquè amonestés el monarca. Fruit d’aquesta admonició, que va ser efectiva David va escriure el salm 51, que haurien de llegir els negacionistes. Destacaré el que diu sobre els nadons: Heus aquí, en iniquitat vaig ser portat, i en pecat em va concebre la meva mare” (v. 5). Donant per bo que cap descendent d’Adam és lliure de pecat, continuarem amb el tema.

L’apòstol Pau escrivint als cristians d’Efes el recorda que quan van creure en Crist van abandonar el paganisme amb la seva abominable manera de viure. Tenint en compte que els nadons per naixement natural són pecadors inconversos, es dir, pagans. Allò que l’apòstol diu als adults és pot aplicar perfectament als infants i adolescents que es deixen seduir pels videojocs pornogràfics: “Per tant us dic això: Testifico en el Senyor que no camineu ja com els altres gentils, en la vanitat del seu pensament” (Efesis 4: 17). L’apòstol recorda als cristians d’Efes els excessos idòlatres-sexuals, característica de a cultura greco-romana. Els excessos sexuals no tenen límits. Inclús la religió que hauria de ser un mitjà per frenar-los, els fomentava amb la prostitució sagrada. ¿No ens estem capbussant en la piscina de la immoralitat sense límits? ¿No estem recuperant les orgies sexuals pròpies de la cultura greco-romana? ¿No s’està fomentant aquesta decadència quan es demana que s’ensenyi en les aules la filosofia greco-romana?

El Senyor escull Pau “perquè els obris els ulls, a fi que es converteixin de les tenebres a la llum, i de la potestat de Satanàs a  Déu , perquè rebin la remissió dels pecats i l’herència entre els santificats per fe en mi (Crist)” (Fets 26: 18). Caminar en la vanitat del pensament com fan els incrèduls porta a adorar la criatura en lloc del Creador la qual cosa té les seves conseqüències negatives: “S’han tornat insensibles, s’han tornat a la disbauxa per cometre àvidament tota mena d’impuresa” (Efesis 4: 19). ¿No és el que ressalta Celeste López en el seu escrit on denuncia la perillositat de la pornografia que destrossa els infants i adolescents amb la conseqüència que Déu els lliura a passions deshonestes fins el punt de convertir l’ús natural del sexe pel que és contra natura.

El desenfrenament sexual només es podrà aturar quan el homes i les dones deixin de veure’s mútuament com objectes de plaer sinó com a persones que s’han d’estimar amb l’amor amb que Déu els estima. Aquest canvi de comportament no l’aconsegueix ni la filosofia, ni l’educació, ni la religió. Només Jesús pot canviar els gustos.

Octavi Pereña i Cortina

 

 

LA LLUM DEL NADAL

L’alcalde de Badalona García Albiol presumeix d’instal·lar a la ciutat l’arbre de Nadal més alt d’Espanya. Deixant de banda la manera sensual de celebrar el Nadal, de la petulància  que l’alcalde de Badalona manifesta quan parla del seu arbre i l’esperit narcisista que expira quan es refereix al seu arbre, molt bé ho exposa Llàtzer Moix en el seu escrit Competició nadalenca: “És inoportú perquè en temps de malbaratament energètic, aquestes iniciatives no emeten el missatge adequat, encara que els llums siguin de baix consum, ni haurien de regir-se per aquest afany d’apujar l’aposta més propi de jugadors de pòquer que d’alcaldes assenyats. I preocupant perquè reflecteix un ordre de prioritats molt discutible”.

També és molt discutible com es celebra el Nadal. L’àngel que Déu va enviar als  pastors que guardaven les ovelles a les vetlles de la nit, els va dir: “No tingueu por, perquè heus aquí us anuncio noves de gran goig, que ho seran per a tot el poble: Perquè avui us ha nascut en la ciutat de David el Salvador que és el Crist” (Lluc 2: 10, 11).

En aquests temps en que es manifesta tanta fanfàrria, que es presumeix de virtuts que no es tenen, en que preval la mútua adulació i se t’apunyala per l’esquena, l’encarnació del Fill de Déu ens haurà de servir de model de comportament. El Jesús que va néixer a Betlem no va ser un nen qualsevol, sinó un Ésser que era Déu que es va despullar de la seva divinitat “prenent la forma d’esclau, esdevenint semblant als homes, i trobat en la semblança exterior com a home, es va humiliar a si mateix esdevenint obedient fins a la mort, i mort de creu” (Filipencs 2: 7, 8).

Avui quan de gresca i narcisisme n’anem sobrats, Jesús que és l’exemple per excel·lència de la humilitat, ens diu: “apreneu de mi, que sóc dòcil i humil de cor, i trobareu i trobareu descans per les vostres ànimes” (Mateu 11: 29).

La voluntat de l’àngel que va anunciar als pastors: “Glòria a Déu en les altures, i a la Terra pau i bona voluntat vers els homes!” (Lluc 2: 14), sigui el regal que el lector trobi en la capsa que embolcallada amb paper adient a la diada i que penja de l’arbre etiquetada amb el teu nom.

Octavi Pereña Cortina