BUSCANT POLÍTICS

Ha donat la volta al món infinitat de vegades la anècdota de Diògenes anant pel carrer a plena llum del sol amb  un llum d’oli encès. El rei Alexandre el Gran es troba amb el filòsof i li diu: “Diògenes: per què vas pel carrer amb un llum d’oli encès si el sol llueix amb tot el seu esplendor? La resposta del savi: “Busco un home”. Podríem aplicar la saviesa de Diògenes i aplicar-la als nostres dies i fer-li dir: “Busco un polític”

Fernando Trias de Bes en el seu escrit: “Delega-ho tot, menys la supervisió”. Dóna uns excel·lents consells perquè  els empresaris treguin el màxim profit dels seus empleats. La ciutadania amb el seu vot delega en un cert nombre de persones que facin per ella les tasques de govern. Delega, però no pot supervisar els polítics escollits amb el seu vot. Passat un cert temps comencen a sortir les corrupteles que indignen els votants. Això significa que la Democràcia de la que n’estem tan orgullosos no és tan bona com ens pensem. Potser és la doctrina política menys dolenta. Per ser imperfecta no es pot divinitzar-la. No cal recordar que estem immersos en una greu crisi política a causa de corrupció que empastifa els despatxos del qui governen gràcies als vots que els hem donat. Els polítics pel sol fet de ser descendents d’Adam som matèria primera dolenta. És en el camp espiritual que hem de treballar si és que es vol acabar amb l’escalada de la corrupció. S’ha d’aconseguir que l’arbre dolent es faci bo  i així en lloc de donar fruits de corrupció els doni d’honestedat.

Jacques Delors ha deixat escrit: “La crisi de la Democràcia també és una crisi moral i, en conseqüència, l’espiritualitat ha de revitalitzar la societat. La crisi moral de la democràcia en part es deguda a l’afebliment de l’espiritualitat”. Pel fet de ser Delors  catòlic m’imagino que quan es refereix a l’espiritualitat té present la catòlica que, pel fet de ser tan diversa, es fa molt difícil distingir quina és la veritablement cristiana. Quan es va coronar Carles VI com rei d’Anglaterra, se li van presentar tres espases que representen els tres regnes. El monarca va dir: “Encara manca una espasa”. Quan se li va preguntar que volia dir, va contestar: “La Santa Bíblia que és l’espasa de l’Esperit i que se l’ha de preferir primer que aquest senyals de reialesa”. L’espiritualitat que no coneixia Delors, Eduard VI rei d’Anglaterra la treu a la llum perquè tothom pugui saber com una persona dolenta es converteixi en bona.

La tendència actual és que els governs democràtics poc a poc es van convertint en dictatorials. Què encertades són les paraules d’Abraham Lincoln, que va ser president dels Estats Units d’Amèrica: “Hi ha moments en la vida dels polítics que el millor que podrien fer seria no obrir la boca”! El desencís de la ciutadania  vers els polítics creix. També creix entre els joves la tendència vers l’ultradreta. Davant l’increment dels extremismes no hem de caure en el nihilisme i, resinats davant la impotència dir rutinàriament: “Que sigui el que Déu vulgui”.

La situació caòtica actual no és casual. Té una raó de ser: L’ateisme que impera. En l’Antic Testament els profetes anunciaven al poble que deixessin de donar l’esquena a Déu: “Torneu fills rebels, diu el Senyor, perquè jo sóc el vostre espòs, i us prendré un d’una ciutat i dos d’una família, i us portaré a Sió: i us donaré pastors segons el meu propi cor, i ells us alimentaran de coneixement i de seny” (Jeremies 3: 14, 15). A la invitació del profeta van respondre: “No tornarem”. El resultat de la seva rebel·lia va ser la destrucció de Jerusalem i tot el que significava pera ells per les tropes babilòniques. L’any 70 de la nostra era els exèrcits romans comandats per Titus va arrasar per segona vegada Jerusalem. El que queda d’ella és el mur dels laments on els jueus pietosos s’hi apropen per queixar-se del seu destí.

Les senyals indiquen que s’acosta una nova catàstrofe de magnitud còsmica. La data és imprecisa. Dubto que la conversió en massa a Jesús sigui un realitat, Sí, poden salvar-se del foc tions individuals. Encara s’hi és a temps perquè algun desorientat que camini perdut en mig del desert pugui trobar Jesús que és el Camí que porta al Pare celestial  (Joan 14: 6). “Enganyós és  el cor més que totes les coses: qui el coneixerà? Jo, el Senyor, examino el cor, provo els ronyons, per donar a cadascú segons el seu camí, segons el fruit de les seves obres” (Jeremies 17: 9, 10).

Déu que mai dorm i té els ulls sempre oberts per veure què passa a la terra, què és el que veu? “Que la terra estava corrompuda, perquè tota carn havia corromput el seu camí sobre la terra. I Déu va dir a Noè: La fi de tota carn ha arribat davant meu, perquè la terra és plena de violència per culpa d’ells. Heus aquí, els destruiré  juntament amb la terra. Fes-te una arca de fusta de Gòfer” (Gènesi 6: 11-14). La construcció de l’arca va durar anys. La gent va tenir temps sobrat per penedir-se i escapolir-se de la destrucció anunciada. Quan “el Senyor va tancar la porta (de l’arca)”. (Gènesi 7: 16), es va acabar el temps de gràcia concedit. Ens trobem en una situació semblant a la que existia abans del Diluvi. El temps s’apropa. Respecte a aquest temps futur Jesús explica la paràbola de les Deu verges (Mateu 25: 1-13). L’ensenyança és que hem d’estar preparats per quan vingui el Senyor a buscar el seu poble. Quan Ell torni els que estan preparats entraran amb Ell a la sala de banquet. Es tancarà la porta de la sala. Els que es van quedar fora trucaran a la porta, dient. Senyor, Senyor obre’ns. Però Ell va respondre i va dir: En” veritat us dic, no us conec”. L’avís que el Senyor ens dóna: “Vetlleu, doncs, perquè no sabeu ni el dia ni l’hora en que el Fill e l’Home ha de venir” (vv. 11-13).   

Octavi Pereña Cortina