NO ÉS OR TOT EL QUE LLUEIX

L’autor de “De tòxics” comença el seu escrit així: “Què fem amb els que donen bons resultats, però són males persones? Compleixen els seus objectius, de vegades amb escreix, però vessen la seva sinceritat   d’una manera interessada. Sembren greuges comparatius. S’envolten de víctimes propicies a la seva verborrea xopa de superioritat moral. Què fem amb els tòxics que donen resultats?

El 10 de març 2025 en una xerrada a l’Escola del treball de Lleida de la que el presentador S. Costa D. destaca en el títol del seu escrit. “És més important tenir una bona actitud que un bon currículum”. La selecció de personal sigui en el camp que sigui sempre és un os dur de rossegar. Israel no estava satisfeta amb el govern de l’època dels Jutges. Volien un rei com tenien les nacions veïnes. En l’escenari públic apareix:  “Saül, jove i ben plantat, i no hi havia cap home entre els fills d’Israel més ben plantat que ell: d’espatlla en amunt era més alt que qualsevol del poble” (1 Samuel 9: 2). En el moment de proclamar-lo rei d’Israel, el profeta Samuel dirigint-se al poble que s’havia reunit, els va dir: “¿heu vist el qui el Senyor ha escollit, que no n’hi ha cap com ell en tot el poble? I tot  el poble va cridar: Que visqui el rei”  (1 Samuel 10: 24). El jove ben plantat coronat rei els va portar al desastre. S’ha de buscar una alternança.

El Senyor li diu al profeta Samuel. “Omple el teu corn amb oli, i vés, jo t’envio a Jessé de Betlem, perquè m’he proveït d’un rei entre els seus fills” (1 Samuel 16: 1). Dit i fet. El profeta se’n a Betlem i en veure Eliab el primogènit de Jesse, es var dir: “Certament l’ungit del Senyor és davant d’Ell”. El Senyor va haver de corregir el profeta: “No miris el seu aspecte ni l’alçada de la seva estatura, perquè jo l’he rebutjat, perquè el Senyor no mira com l’home: perquè l’home mira el que té davant dels ulls, però el Senyor mira el cor” (1 Samuel 16: 6, 7).   No és or tot el que lluu.

Tots els fills de Jessé que eren present van ser rebutjats. Cap d’ells va poder ser ungit com el futur rei d’Israel. Vist el fracàs, Samuel li pregunta al pare dels nois: “S’han acabat els joves?”   Jessé li contesta: “Encara resta el petit que, heus aquí, està pasturant el ramat” (v. 11). El pare va enviar  a buscar-lo. El text el descriu: “Era rogenc, d’ulls bonics i de bona presència” (v. 12a). El Senyor li va dir a Samuel: “Alça’t, ungeix-lo, perquè és aquest” (v. 12b). Malgrat que l’Esperit del Senyor va venir sobre David (v. 13), el recent nomenat rei segueix sent pecador. El Senyor es va triar “un home segons el seu propi cor” (1 Samuel 13: 14). Indiscutiblement, avui l’elecció de persones per tasques específiques, el cas de David no es pot tornar a repetir. Però disposem de les eines per elegir a persones de manera més precisa de com normalment es fa. No és or tot el que lluu. La toxicitat de les relacions no es troba limitada a l’àmbit empresarial. S’escampa arreu: en els àmbits esportius, polítics, familiars…L’ésser humà es trobi on s trobi arrossega la toxicitat que és la conseqüència del pecat. Aquesta és la realitat agradi o no. Si de veritat estem interessats en desarrelar la toxicitat que hi en les nostres pròpies vides no tenim més remei que desfer-nos del pecat que ens assetja des de dins.

El Creador, finalitzada la seva obra, es va asseure sota l’ombra d’un frondós arbre, com ho fa un artista que visualitza la seva obra separant-se d’ella, “va veure que tot el que havia fet era molt bo” (Gènesi 1: 31)

Déu va preparar per a Adam “l’hort d’Edèn perquè el llaurés i el conservés” (Gènesi 2: 18). Tots els fruits de l’hort eren a disposició seva, llevat el “fruit de l’arbre del coneixement de bé i del mal perquè el dia qe en mengis certament moriràs” (Gènesi 2. 17). Adam en va menjar i, ens agradi o no, en un món bo en gran manera va aparèixer el mal. Per més que piquem de peus en senyal de protesta, tots som descendents d’Adam i en el nostre ADN ha quedat gravada la nostra condició de pecadors. Si de veritat estem interessats en descobrir la causa de la toxicitat humana forçosament necessitem la informació que ens aporten els tres primers capítols de Gènesi. No la trobarem en cap altre lloc.

D’entrada rebatem la teoria evolucionista que ensenya que l’home procedeix de famílies de primats que independent les unes de les altres van evolucionar fins convertir-se en homo sapiens. El que el evolucionistes no poden provar és com és que l’home procedint d’orígens  diversos tolts tinguin en comú la toxicitat del pecat. Quan el Senyor recrimina Adam i Eva el seu pecat, s’espolsen les mosques culpabilitzant-se mútuament. Adam s’exculpa culpant Eva: “La dona que m’has donat per companya m’ha donat de l’arbre, i n’he menjat” (Gènesi 3: 12). Quan el Creador es dirigeix a Eva i li diu. Què has fe?” també s’espolsa les mosques, dient-li: “La serp em va enganyar, i en vaig menjar” (v.13).

No reconèixer el pecat no converteix el culpable en innocent. No van voler reconèixer la seva culpabilitat, no  va evitar les conseqüències de la seva desobediència: “Van conèixer que anaven nus, i es van cosir  fulles de figuer i es van fer davantals” (3: 7). Els davantals no van esborrar la culpa. “Es van amagar de la presència del Senyor” (v. 8). Déu, en la seva misericòrdia, simbòlicament els mostra com poden alliberar-se de la culpabilitat del pecat: “Y el Senyor va fer a l’home i a la seva dona túniques de pell, i els va vestir” (v. 21). Més clar que l’aigua. “Sense vessament de sang no hi ha perdó” (Fets 9: 22). Joan el Baptista assenyalant Jesús va dir: “Heus aquí l’Anyell de Déu, el qui treu el pecat del món” (Joan 1: 29).

El procés de desintoxicació del pecat que tantes desgràcies aporta s’inicia quan un hom creu que Jesús és el Salvador.

Octavi Pereña Cortina