MORT, ON ÉS EL TEU PODER?
El
periodista Fernando Grimalt li pregunta a Billie August, director de cine
danès. – Per què va decidir fer una pel·lícula sobre la mort? Aquesta és la
seva resposta: “És important destacar que parla de la vida i de l’amor tant com
de la mort. Dit això, els éssers humans ens hem acostumat a desterrar de la
nostra existència la idea de la mort. És un mecanisme de defensa que hem
desenvolupat. La vida seria insuportable si contínuament estiguéssim pensant
que, un bon dia, tot això se’ns ha d’acabar”
Hi ha
dues maneres diferents d’entendre l’existència humana: Viure sense desitjar
pensar en la mort, com el cineasta danès, o viure amb la idea que t’acostes a
la mort a cada segon que transcorre.
Em
pregunto: per què ha de ser insuportable pensar sovint que un bon dia tot això
s’ha d’acabar? La por a la mort la
provoca el fet que les persones estan atrapades pel món material. Les persones
verament espirituals, ho són aquelles que per la fe en Jesucrist i pel
testimoniatge de l’Esperit Sant saben que tenen vida eterna. La mot física no
els fa por. És evident, pel que passa arreu, que al final, amb por o sense,
ningú s’escapa de la mort.
Blaise
Pascal aporta llum al tema que ens ocupa quan escriu: “Una de les qüestions
clau a les que ens hem d’enfrontar és si les nostres vides acaben amb la mort.
La creença o no en l’eternitat determina els nostres actes. Per tant, és
essencial determinar què hi ha de mortal en nosaltres, què hi ha d’etern, i que
atresorem la part eterna. La majoria de les persones fan precisament tot el
contrari”.
Un dia un
incrèdul li va dir al ben conegut predicador nord-americà Billy Graham: “No
tens por perquè tens quelcom que jo desconec”. Aquí està precisament la raó per
la que els cristians a pesar que sovint “comptem els nostres dies”, la vida no
se’ns fa insuportable. Tot el contrari, saber i recordar que la mort ens pot
venir a buscar de manera inesperada hi ha tranquil·litat en les nostres ànimes
perquè sabem que ens espera una existència millor en les estances celestials en
les que el Senyor Jesús hi està preparant un lloc per a tots aquells que creuen
en Ell. Ja que la mort es pot presentar
en qualsevol moment sense demanar permís per segar-nos la vida, recordant-nos
del Creador “abans que la corda de plata no es deslligui, i del llantió d’or es
trenqui, i la gerra s’esmicoli vora la font, i la roda es trenqui a la
cisterna, i la pols torni a la terra, com allò que era, : i l’esperit torni a
Déu, que l’havia donat” (Eclesiastès12:6,7), és assenyat.
Les
persones tenim dos components: la pols que torna a la terra amb la mort física
i l’ànima, que per als creients en Crist al deixar el cos se’n va a gaudir de
la presència de Déu mentre espera el dia de la resurrecció que està garantit
per la resurrecció de Crist. El creient en Crist sap que la seva vida és a
les mans de Déu, sent Ell qui disposa el
moment que la gerra s’esmicoli vora la font. Resta tranquil perquè sap que el
moment del decés arribarà quan tot el que se li va encomanar fer aquí a la
terra s’hagi realitzat. Aclucar els ulls és decisió divina, no humana. L’hora
de morir és a les mans del Creador. Els homes savis pensen sovint en el que diu
la Bíblia perquè beuen en la font de la saviesa divina.
La
Bíblia, basant-se en la resurrecció de Crist, afirma que això corruptible s’ha
de vestir d’incorruptibilitat i això mortal d’immortalitat i que la mort ha
estat engolida per la victòria de Crist. Sent això així l’apòstol Pau proclama
aquest crit de victòria: “On és, oh mort, el teu fibló? On és, oh sepulcre, la
teva victòria? El fibló de la mot és el pecat, i el poder del pecat és la llei
(la llei s’encarrega de fer ressaltar el pecat). Però gràcies a Déu perquè Ell
ens dóna la victòria per mitjà del nostre Senyor Jesucrist” (1 Corintis 15:55-57).
En Crist
la mort ha perdut el seu caràcter aterridor. Al cristià no se li fa
insuportable pensar-hi.
Octavi Pereña i Cortina