dilluns, 27 de juliol del 2015

EL PROBLEMA DEL MAL

Oriol Pi de Cabanyes comenta el pensament de la jueva Hannah Arendt: “Així el mateix Eichmann” diu Pi de Cabanyes “que per Arendt no és un simple monstre sinó una peça d’un engranatge criminal que l’ha desposseït de discernir entre el que està bé  i el que està malament de manera que pugui sentir-se eximit de tota consciència de responsabilitat i de culpa…En el seu procés de recerca de comprensió de l’holocaust com a fenomen el mal no és mai radical, com havia cregut. Perquè no radica a les arrels de la humanitat sinó en la superfície, com un fong que asseca les fulles. No es troba en l’essència del que és humà sinó en el que és circumstancial”.
El comentari de Pi de Cabanyes “Hannah Arendt” no entra en l’arrel del problema del mal. Si és una qüestió circumstancial, quelcom superficial com el fong que asseca les fulles, no es resoldrà la dificultat. Amb arguments filosòfics es pot raonar sobre els fongs superficials que marceixen el comportament ètic, però no es resol el problema de fons que segueix produint fongs que banalitzen  el mal, convertint-lo en una qüestió merament filosòfica, acadèmica, de lletraferits. No ens podem desviar del tema convertint-lo exclusivament en una qüestió erudita.
Si com diu Pi de Cabanyes que Eichmann   “per Arendt no és un simple monstre sinó una peça d’un engranatge criminal que l’ha desposseït de tota capacitat de discernir entre el que està bé i el que està malament”, l’ésser humà no és responsable dels seus actes perquè tots “som una peça d’un engranatge criminal”. Amb aquest raonament es pot arribar a la conclusió que sobren els jutges i les presons perquè els delinqüents i criminals no són responsables del seu comportament impropi. És així com es banalitza el mal i no se li aplica el tractament idoni per eradicar-lo de soca-rel.
Es banalitza el mal quan es considera que el comportament indesitjable de l’ésser humà el provoca les circumstàncies. Es considera que l’ésser humà és bo per naturalesa i que són les circumstàncies que el fan obrar malament. Aquí podríem discutir la qüestió: què és primer l’ou o la gallina. Si les circumstàncies fan actuar malament l’home, com és  que siguin com són? ¿És l’home pervers que les fa malignes? Si sense prejudicis anem als nostres orígens com els ensenya la Bíblia entendrem perquè l’engranatge criminal del qual en som una peça   ens impulsa a fer el mal. ”A Adam (Déu) li va dir: Perquè has escoltat la veu de la teva dona i has menjat del l’arbre del qual t’havia manat, dient: no en mengis, la terra serà maleïda per causa teva, amb dolor en menjarà tots els dies de la teva vida” (Gènesi 3:17). Ara ja sabem què és primer l’ou o la gallina. L’home és l’engranatge criminal que crea els Eichmann de torn en tota la seva escala de degradació moral.
El capítol 3 de Gènesi ens descriu l’origen del mal. Ens presenta un personatge que se l’anomena, Satanàs, Diable, que és un àngel que es va rebel·lar contra Déu i que s’encarna en una serp. Adam va desobeir Déu per instigació satànica, però el text ens diu que l’home va ser responsable de la desobediència la qual cosa li ca reportar un càstig. Ara l’home és portador del virus del mal i amb el suport satànic és el responsable de totes les malifetes que es fan. Les conseqüències de fer cas dels enganys satànics i de desobeir Déu, ben aviat es deixen veure. La Bíblia registra el primer crim que es va cometre: Caín mata Abel. Abans del Diluvi “el Senyor va veure que la maldat de l’home era molt gran a la terra, i que els propòsits dels pensaments del seu cor eren només el mal tot el dia” (Gènesi 6:5). Si això és el que Déu va veure en aquell temps llunyà, ¿què és el que veu avui? Des de gairebé els inicis la història humana està tenyida de sang. Es fan molts pronunciaments de pau. Es signen infinitat de tractats de pau i moltes ofertes de diàleg per resoldre pacíficament els conflictes, però, mentre es signen i es parla ja s’està pensant en convertir el bons propòsits en paper mullat.
Les malifetes que ens deixen estupefactes perquè ignorem com poden arribar a cometre’s, i més si les comet algú que considerem bona persona, neixen en el cor de l’home: “Perquè del cor neixen els pensaments dolents, el homicidis, els adulteris, les fornicacions, els robatoris, els falsos testimonis, les blasfèmies” (Mateu 15:19). Els pensaments són abans dels fets. Si es pretén eradicar el mal combatent els fets deixem intacte el cor d’on provenen. Així no es resol el problema dels molts Eichmann que neixen. “Per damunt de tot allò que es guarda, vigila el teu cor: perquè d’ell brollen les fonts de la vida” (Proverbis  4:23). El mal no és quelcom extern a l’home, s’origina en el seu cor i és aquí on se l’ha d’eradicar si és que verament preocupa la seva presència entre nosaltres. L’excarceració de violadors que s’ha produït fa uns mesos ha posat en estat d’alerta la ciutadania perquè no està segura que la presó reinsereixi els seus hostes. És natural que les persones tinguin por de l’excarceració de delinqüents perillosos perquè els programes educatius que s’utilitzen no serveixen per guarir el cor. El llop segueix sent llop i només necessita l’oportunitat per mossegar.
Octavi Pereña i Cortina