NADAL, ¿ON ETS?

Marta Alòs amb molt d’encert escriu: “Està vist que l’ésser humà no escarmenta ni amb oli bullent. Mentre  l’escalfament global fa augmentar la temperatura de la Terra i les emissions d’òxid de carboni ja han superat un 1% respecte l’any passat, l’estupidesa humana segueix sense aturador perquè uns diuen, diuen, diuen, que cal continuar consumint…i viatjant…i fen bullir l’olla perquè l’economia no pot aturar-se”.

Des d’una perspectiva cristiana, José Ignacio González Faus, teòleg, escriu: “Fa certa vergonya ser ciutadà quan, a causa de les perspectives de poca aigua i escassa energia, es van prenent mesures d’estalvi, però ens diuen que la malgastadora il·luminació nadalenca dels carrers de les nostres ciutats “gairebé no es tocarà”. I en algunes capitals importants no es tocarà res”.

Des del naixement més humil de la celebració nadalenca no ha estat mai una festivitat emparada per la tradició bíblica. Els historiadors la consideren una cristianització de la bacanal pagana dedicada a enaltir el déu sol. Mancada del suport bíblic s’ha anat estirant el  braç més que la màniga fins arribar al desgavell dels nostres dies.

González Faus bateja el Nadal amb aquest nom: Consucrist: “Ningú pot servir a dos senyors. Perquè o avorrirà l’un i estimarà l’altre, o es dedicarà a l’un i menystindrà l’altre. No podeu servir Déu i la riquesa” (Mateu 6: 24). La celebració del Nadal s’ha convertit en una escandalosa banalització del  Nom Jesús. Jesús, que és qui afecta directament la prostitució que se li fa al seu Nom, citant el profeta Isaïes, diu: “Hipòcrites! Bé va profetitzar de vosaltres Isaïes, dient. Aquest poble s’apropa a mi amb la seva boca i m’honra de llavis, però el seu cor és lluny de mi. Però m’adoren en va ensenyant com a doctrines els manaments dels homes (Mateu 15: 7-9). No és una nimietat prendre en va el Nom del Senyor: “No prendràs el Nom del Senyor el teu Déu, en va, perquè el Senyor no tindrà per innocent el qui usa el seu Nom en va”           (Èxode 20: 7).

Malgrat que es nadales pronuncien el nom Jesús, presenten un Jesús mític que no te res a veure amb el Jesús del Nou Testament que com a Fill de Déu va venir a la Terra en compliment d’allò que la multitud  d’àngels que lloaven Déu dient als  pastors: “Glòria a Déu en les altures, i a la Terra pau i bona voluntat envers els homes” (Lluc 2: 14).

El nom Jesús que durant el Nadal és als llavis dels qui canten nadales no és el Jesús que humanitza els qui el consideren Senyor i únic Salvador al convertir-los en fills de Déu. La deshumanització que s`ha produït en l’ésser humà no és res més que la conseqüència del pecat d’Adam, pare de qui procedeix tota la humanitat. La seva descendència neix sent filla del diable, d’un pare que Jesús considera “homicida des del principi…y pare de mentira” (Joan 8: 44). No ens ha e sorprendre, doncs, que les obres de la seva descendència siguin: “Adulteri, fornicació, impuresa, lascívia, idolatria, bruixeria, enemistats, baralles, gelosies, ires, rivalitats, divisions, partits, enveges, homicidis, embriagueses” (Gàlates 5. 19-21).

En el compliment del temps el Fill de Déu s’encarna en el si de la verge Maria. Josep que estava desposat amb Maria (legalment estaven casats sense haver-se consumat el matrimoni) creient que la donzella li havia estat infidel pensava repudiar-la en secret. “Mentre pensava això, heus aquí, un àngel del Senyor se li va aparèixer en un somni, i li va dir: Josep, fill de David, no tinguis por de prendre Maria la teva esposa, perquè allò que ha estat engendrat en ella és de l’Esperit Sant. I infantarà un fill i anomenaràs el seu Nom Jesús, perquè Ell salvarà el seu poble dels seus pecats” (Mateu 1: 20, 21). El Fill de Déu que és el Déu etern es desprèn de la seva glòria divina i neix en un estable perquè totes les cases de Betlem estaven ocupades a causa de la multitud que s’havia concentrat en el poble a causa dels cens proclamat pel Cèsar.

Dos anys més tard uns mags procedents d’orient arriben a Betlem, “i entrant a la casa van veure el nen amb Maria, i prostrant-se el van adorar. I obrint els seus tresors, li van oferir dons, or, i encens, i mirra” (Mateu 2: 11). Els mags va adorar el Fill de Déu que en aquell moment tenia dos anys (Mateu 2: 16).

En el moment que es paganitza el naixement de Jesús l’infant deixa d’ocupar el centre de la historia per ocupar-lo els fidels (?) que seguin el costum dels adoradors del sol es fan regals entre ells. Per als cristians de nominals Jesús no té cap sentit. La jornada gira al voltant d’ells. Jesús no compta per a res.

Són els mateixos incrèduls que diuen que l’ésser humà s’ha deshumanitzat. Una mostra d’aquesta decadència és el carnaval en que s’ha convertir la celebració del natalici de Jesús. Les multituds que per tradició entonen nadales, si tinguessin present Jesús que els salva dels seus pecats i els transforma en fills de Déu caminarien en novetat de vida El món tindria un color distint perquè serien homes i dones que guiats per l’Esperit Sant que sembrarien arreu pau. “Glòria a Déu en les altures, i a la Terra pau i bona voluntat envers els homes”.

Octavi Pereña i Cortina

 

 

ASSETJAMENT ADOLESCENT

Josep Pedrerol, referint-se al suïcidi de l’Izan a causa de l’assetjament, escriu. “Els professors i els centres educatius són conscients del problema i fan tots els possibles perquè ningú se senti discriminat, però no resulta fàcil. La maldat és una cosa intrínseca en alguns individu i es manifesta de la pitjor manera i des de molt aviat. ¿I els pares? ¿Realment són conscients del problema? Només cal passar per un partit de futbol de xavals per adonar-se del comportament d’alguns d’ells que insulten com si res i donen un exemple vergonyós als seus fills. No busquem culpables massa lluny. El problema també és a casa i, per tant la solució hauria de ser també a la llar. Denunciem l’assetjament com ha fet el germà de l’Izan, no deixeu passar l’abús i la persecució al del costat. No pensem que això no ens afecta, que és un problema dels altres, que no fa amb nosaltres. Potser és més a prop del que imaginem. I potser aleshores serà tard. Estiguem atents”.

Aquest text diu molt per a reflexionar seriosament . Conté dues qüestions que són bàsiques per comprendre l’assetjament adolescent i per tant poder-lo frenar. “La maldat”, diu Pedrerol, “és una cosa intrínseca en alguns individus i es manifesta de la pitjor manera i des de molt aviat. ¿I els pares on són?” Pedrerol s’equivoca quan escriu: “La maldat és una cosa intrínseca   en alguns individus” . La maldat no exclou a ningú. Pel fet que tots som descendents d’Adam tots naixem sent pecadors i el pecat és la causa que fa que el nostre comportament no sigui com hauria de ser. Per la gràcia de Déu no desenvolupem tot el mal que podem fer. Si Déu no posés brides a les nostres boques com es posen als cavalls perquè obeeixin i siguin menats allí on l’amo vol, el que avui és l’avantsala de l’infern es transformaria en el mateix infern amb tots els seus horrors. Si no entenem que l’assetjament adolescent que el causa el pecat no entenem el problema i som incapaços d’afrontar-lo.

Quan neix un nadó s’acostuma a dir: “Que guapo que és, si s’assembla a un angelet! El comentari no s’ajusta a la realitat. El rei David fa un resum de la seva vida en el salm 51 que ens ajuda a entendre com és possible que l’angelet que se suposava era el nadó es transformi en un diable: “Heus aquí en iniquitat vaig ser portat, i en pecat em va concebre la meva mare” (v. 5). L’angelet que la mare de David creia que era el seu fill quan arriba a adult, confessa: “Deslliura’m dels delictes de sang, oh Déu, Déu de la meva salvació” (v. 14).

L’assetjament es pot considerar la primera manifestació del nadó que poc a poc va deixant enrere l’angelet que es considerava que era per donar pas al dimoni que és. “Practicar maldats és com un divertiment per a l’home insensat” (Proverbis 10: 23). Els nens i adolescents es mostren molt cruels amb els seus companys que per diverses causes que no els cauen bé. “No aniràs calumniant entre el teu poble, no et posaràs en contra de la sang del teu proïsme” (Levític 19: 16).

“¿I els pares?”, es pregunta Josep Pedrerol. “¿Realment són conscients del problema? Només cal passar per un partit de futbol de xavals per adonar-se del comportament d’alguns d’ells que insulten com si res i donen un exemple vergonyós als seus fills. ¡Quin exemple educador donen aquests pares! Cert que no tots es comporten com  brètols en els estadis blasfemant el Nom de Déu denigrant el bon nom de les mares dels jugadors i dels àrbitres i llancen crits racistes  contra els jugadors de color i d’altres ètnies. Aquests pares que en públic es comporten de maneres tan indesitjables, com es comporten en la privacitat e la llar? No tots els pares són mal educadors. Molts són persones assenyades que comparteixen amb els fills conductes ètiques. És molt important que practiquin aquest model educatiu. Però el problema de l’assetjament infantil i adolescent va més enllà de l’ètica per combatre aquest nefast comportament que denunciem.

Ens hauria de fer pensar la declaració del rei David “Heus aquí en iniquitat vaig ser portat, i en pecat em va concebre la meva mare”. Avui no se sent a dir el mot “pecat”. Se’l reserva per als religiosos supersticiosos. En una època que genera tanta evolució tecnològica que permet endinsar-nos en les profunditats siderals per explorar els inabastables confins de l’univers, només els llavis dels ignorants poden pronunciar el mot “pecat”. Pensant d’aquesta manera es comet un error irreparable perquè frena la possibilitat d’aprofundir en la saviesa de Déu que ens obre la porta a un coneixement insondable.

L’ètica que ensenya com s’ha de comportar l’ésser humà s’assembla als Deu Manaments de la Llei de Déu que mostra. “Fes i viuràs”. No hi ha cap persona capaç de complir la Llei de Déu, per tant el nostre destí és la mort. El propòsit de la Llei de Déu és fer ressaltar el pecat i, com diu l’apòstol Pau “la Llei és el nostre guia que ens porta a Crist i per la fe en el seu Nom Déu ens declara justos” (Gàlates 3: 24). La fe en Jesús ens fa noves criatures que caminen en novetat de vida. Les coses velles, entre les quals hi ha l’assetjament infantil i adolescent que tan de mal fa, es converteix en amor, l’amor de Déu que busca el bé de qui és diferent a nosaltres.

Els nens no neixen estimant els seus companys que són distints. La crueltat infantil es comença a manifestar molt aviat. Des de la més tendra infància han de ser instruïts en els camins de Déu i és responsabilitat dels pares fer-ho. Aquesta obligació no es pot delegar. Com m’imagino que el lector no és un pare o mare veritablement cristians, si s senten veritablement preocupats per l’educació dels fills, els suggereixo que li demanin als Senyor Jesús que els ajudi en la vostra incredulitat. Si la vostra petició és sincera Déu no us deixarà a l’estacada. “Qui demana rep”. El resultat serà una nova manera de com educar els fills.

Octavi Pereña i Cortina

 

 

 

NÚVOL NEGRE

“Però per encarar bé les demandes ciutadanes  bàsiques és necessari debatre els problemes sense negar-los ni amagar-los. Així s’arriba  a un diagnòstic real, per cru o crític que sigui, i s’encaren les solucions amb humilitat per corregir les polítiques desencertades. Aquesta seria l’actitud ideal que la gent entendria. Lamentablement no estem en aquest punt. La prova ha estat l’últim enuig de Colau arran dels greus incidents durant les festes de la Mercè,  amb el balanç d’un mort,  cinquanta ferits, saquejos a botigues i una dotzena de detinguts. L’alcaldessa en el seu afany de rebaixar la gravetat dels fets i de desvincular-los de les festes, va acusar els mitjans de comunicació d’atiar una conspiració per desprestigiar Barcelona…Els incidents els hem d’afrontar de cara sense voler minimitzar-los o amagar-los. Aquesta no és mai la solució als problemes que creixen a l’ombra del silenci i de la inacció fins que es fan crònics i són més difícils de resoldre. Ho hem vist amb els temes que més preocupen als ciutadans, com ara la brutícia, la inseguretat o la mobilitat. Primer es neguen, després s’atribueixen a campanyes polítiques interessades, després es parla de casos puntuals, i quan són un clam, es treuen plans de xoc que arriben massa tard. No caiguem en el mateix error” (Enric Sierra).

Quan vegis la barba del teu veí pelar, posa la teva a remullar. Edith Bruck, supervivent de l’Holocaust,  ens alerta del perill que representa l’extrema dreta. Referint-se a la victòria de Giorgia Meloni a Itàlia, de les seves declaracions n’extrec aquest text: “Em fa por que tot Europa estigui anant a la dreta i sempre més a la dreta. Ella (Georgia Meloni) envia un missatge a Vox a Espanya demanant que guanyi les eleccions. La felicita Viktor Orbán, d’Hongria, del meu país. Ara estaran molt més animats. Aquest és el perill. També a França, a tot Europa. Hi ha un núvol negre que està creixent sobre Europa i és molt perillós amb la guerra d’Ucraïna. No ens pot ser indiferent”.

No hi ha efecte sense causa. Quina és la causa del desgavell polític, econòmic, social no sols a Europa, també arreu del món? Només n’hi ha una. L’ésser humà ha abandonat Déu i la conseqüència d’aquest abandonament va ser donar-se a falsos déus i això va portar que Déu els lliurés “a passions deshonroses, ja que fins les dones van canviar l’ús natural pel que és contra natura, i de la mateixa manera els homes van deixar l’ús natural de la dona, i en la seva lascívia es van abrusar els uns pels altres, homes amb homes cometent impudícia, que reben en si mateixos la paga merescuda per la seva perversió. I com no va aprovar de reconèixer Déu, Déu els va lliurar a una ment reprovada, a fer coses impròpies: estan plens de tota injustícia, fornicació, malicia, cobejança, malvolença, murmuradors, calumniadors, avorridors de Déu, arrogants, orgullosos, fanfarrons, inventors de maldats, desobedients als pares, desassenyats , deslleials, sense afecte natural, sense compassió, sense misericòrdia. I aquests, que coneixen la justa sentència de Déu que els qui practiquen tals coses són dignes de mort, no sols les fan sinó que també estan d’acord amb els qui les practiquen” (Romans 1: 26-32).

Déu que des del cel contempla el comportament dels homes, observa que sols planegen fer el mal. Mitjançant el profeta Miquees ens adverteix: “Ai dels qui planegen la maldat, i executen el mal sobre els seus llits! Ho fan a la llum del matí, perquè tenen el poder en la seva mà. I cobegen camps, i els prenen amb violència, i cobegen cases, i les prenen, i oprimeixen l’home honrat i casa seva, l’home i la seva propietat. Per tant, així diu el Senyor: Heus aquí, jo planejo el mal contra aquesta nissaga, de la qual no en podreu treure el coll, i  tampoc no caminareu altius perquè serà un temps dolent” (Miquees 2: 1-3).

Déu que mai dorm i sempre té ulls oberts per veure què fa l’home sobre la Terra: “Veu que la maldat de l’home és molt gran a la Terra, i que el propòsit dels pensaments del seu cor és només el mal tot el dia” (Gènesi 6: 5).

Al llarg dels segles mitjançant els profetes i en el compliment   del temps mitjançant Jesucrist el seu Fill Déu, obre el seu cor i mostra les seves intencions vers nosaltres: “allò que és bo, i allò que el Senyor requereix de nosaltres: que practiquem la justícia i estimem la misericòrdia, i caminem humilment amb el nostre Déu” (Miquees 6: 8). Quan sobreeixí el got de la maldat arriba l’hora d’aplicar la sentència. Així i tot la misericòrdia del Senyor torna a treure el nas per suplicar-nos  que ens penedim i abandonem els camins de la maldat. El profeta Jonàs que la majoria coneix perquè se’l va engolir un gran peix, Déu el va enviar a Nínive per anunciar-los: “D’aquí quaranta dies  Nínive serà destruïda” (Jonàs 3: 4). El profeta de mal grat  va anunciar el missatge de penediment donat per Déu “i els homes de Nínive van creure Déu, i van proclamar un dejuni i es van vestir amb roba de sac, des del més gran fins el més petit. I la paraula va arribar al rei de Nínive, i es va aixecar del seu tron, i es va treure el seu mantell, i es va cobrir amb roba de sac, i es va asseure sobre la cendra” (vv. 5, 6).

La destrucció de Nínive tenia una moratòria de quaranta dies. A causa del penediment col·lectiu encapçalat pel monarca, la moratòria es va ampliar a uns dos cents anys quan l’imperi Assiri va ser destruït per Babilonia i els seus aliats. La paciència de Déu vers els pecadors té un límit. En el moment que es sobrepassa el punt de no retorn la justícia divina exerceix la seva potestat. Encara s’hi és a temps per evitar que el núvol negre que creix amenaçador sobre Europa descarregui el foc i sofre que emmagatzema. ¿Ens penedirem com van fer els ninivites?

Octavi Pereña i Cortina

 

 

ANSIETAT CLIMÀTICA

“No és el que menges que et produeix nafres, és el que se’t menja a tu” (anònim). Aquesta dita va cm l’anell al dit en tractar el tema de l’ansietat climàtica. “Fa dècades que es parla del terme ecoansietat, tot i que ara és quan més atenció mereix: és entre els més joves on s’aguditza el problema” (Antoni Gutierrez-Rubí).

La plataforma Avaaz, entitat que va néixer per promoure l’activisme dels ciutadans en tot el món per tancar la bretxa entre el món que tenim i el món que la majoria de les persones vol, en un informe del 2021mostra que l’ansietat vinculada amb la crisi climàtica i “no perquè estem presenciant desastres climàtics devastadors, sinó perquè els governs fracassen sistemàticament a l’hora de prendre mesures significatives a l’hora d’aturar la crisi”. Segons estudis realitzats per Avaaz a escala mundial l’ansietat relacionada amb el canvi climàtic afecta en la vida quotidiana. Un 75% dels enquestats considera que “el futur li sembla aterridor”. Per una altra banda l’Organització Mundial de la Salut (OMS) en un informe presentat el juny de 2022, insta als països que incloguin el suport a la salut mental en resposta a la crisi climàtica. “Cada cop i ha més persones que poden patir trastorns psicològics i/o seqüeles causades per la preocupació i l’estrès que genera pensar en un cataclisme ambiental i que, si es tornen crònics poden definir-se com ansietat climàtica, segons l’Associació Americana de Psicologia”.

“L’estrès es caracteritza per una resposta  exagerada de l’organisme (física i psicològicament) davant una sèrie d’estímuls que en un moment donat sobrepassen la capacitat d’adaptació de les persones. Uns assimilen els records i els modifiquen de manera important i beneficiosa respecte a tot el que passa realment, però en els qui pateixen l’estrès el record no ha canviat i el tenen contínuament present amb la mateixa vivesa i sensació de realitat” (anònim). Algú ha definit la depressió com una  cambra en l’infern.

Els defensors del pensament positiu ho tenen molt fàcil: pensa en positiu, et diuen, i els mals averanys desapareixeran com per art de màgia. A l’hora de la veritat la facilitat es converteix en impossibilitat perquè la tendència humana és mirar-se al melic. Corrie ten Boom, activista cristiana holandesa que va liderar un moviment de resistència contra el nazis, ha deixat escrit. “Si mires el món, t’angoixaràs. Si mires dins teu, et deprimiràs. Si mires a Crist, descansaràs”. Crec que la força per vèncer l’estrès, l’ansietat, l’angoixa…la podem extreure de l’experiència de l’apòstol Pere. Era el vespre. Jesús caminant sobre les aigües del Mar de Galilea s’acosta a la barca on estaven els seus deixebles. Aquests s’espanten perquè creuen veure un fantasma. De seguit Jesús els diu: “Tingueu confiança, sóc jo, no tingueu por”. L’impetuós Pere li diu: Senyor, si ets tu, mana’m venir a tu sobre les aigües. Jesús li diu: Vine. I Pere havent baixat de la barca, es va posar a caminar sobre les aigües per arribar fins a Jesús. Però quan va veure la forta ventada, va tenir por i, començant a enfonsar-se, va cridar dient: Senyor, salva’m. I Jesús va estendre la mà immediatament, el va agafar amb força i li va dir: Home de poca fe, per què has dubtat?” (Mateu 14: 24-31) Mentre els ulls de Pere estaven clavats en Jesús les aigües del Mar de Galilea eren dures com el gel. Tan aviat com els va posar en el seu entorn va començar a enfonsar-se. Quelcom semblant ens passa a nosaltres. Si tenim posats els ulls en les circumstàncies amenaçadores aquestes ens engoleixen. El resultat: ansietat, estrès, depressió…Les malalties mentals que ens assetgen preocupen els metges.

En el context de “ningú pot servir dos senyors. Perquè o avorrirà l’un i estimarà l’altre,  o es dedicarà a l’un i menysprearà l’altre. No podeu servir Déu i la Riquesa” (Mateu 6: 24). Jesús tracta el tema de l’ansietat que entre altres causes la provoquen el canvi climàtic. Això provoca en moltes persones, com informen les estadístiques, els trastorns de la salut mental. De sobte es presenten les deficiències en el sistema sanitari i la urgència d’incrementar el pressupost en el departament de Salud Mental. Aprofitant les deficiències, la indústria farmacèutica com llopada assedegada de diners es llença sobre la presa. Prescindint dels metges inicia una campanya publicitària anunciant productes per combatre l’ansietat lleu. Aparta el pacient del control mèdic i l’incita a l’automedicació amb el perill que la sedació que afecta a la societat actual s’agreugi.

No podeu servir a dos senyors diu Jesús. Heu d’escollir entre Jo i alló que el món us ofereix. Si escolliu el món no podreu seure als meus peus per escoltar el missatge que us alliberarà e l’ansietat que us asfixia. No us escanyaré. Us diré què puc fer per vosaltres. Molt abans que els animalistes apareguessin en escena, Jo ja m’ocupava de les aus i dels lliris. Si em preocupo per aquestes insignificances, com no em preocuparé de vosaltres homes de poca fe? (Mateu 6: 25-34).

Jesús s’allotja a casa de les germanes Marta i Maria. “Maria estava asseguda als peus del Senyor  i escoltava la seva paraula”. “Marta, en canvi, estava atrafegada per la molta feina a  servir.  Es va presentar i va dir: Senyor, no et fa res que la meva germana m’hagi deixat sola a servir? Digues-li, doncs, que m’ajudi”. Jesús va respondre i li va dir: “Marta, Marta, t’afanyes i et neguiteges per moltes coses, però només una és necessària. I Maria ha escollit la bona part, que no li serà presa” (Lluc 10: 38-42). Els tràfecs de la vida ens tenen tan enganxats que no ens deixen temps per seure’ns als peus de Jesús per escoltar les seves paraules que tranquil·litzen l’ànima: “Cerqueu primer el regne de Déu i la seva justícia, i totes aquestes coses us seran afegides. No us desficieu, doncs, pel demà, perquè el demà ja portarà el seu desfici. Cada dia en té prou amb el seu mal” (Mateu 6: 33, 34).

Jesús, en l’oració model, el Parenostre, ens ensenya a demanar-li al Pare celestial pel pa de cada dia. Si el Pare celestial proveeix diàriament els aliments als ocells, ¿no ho farà amb més motiu amb nosaltres? Deixem el demà a les seves mans perquè Ell proveirà. Ens haurà de dir: “Homes de poca fe, per què dubteu?”

Octavi Pereña i Cortina