LLINDAR DE BAIXA FRUSTRACIÓ

Jose Miguel Gaona, psiquiatre, en la entrevista que se li fa esmenta la síndrome de decaïment Diu: "Cada vegada es mes freqüent! Precisament una separació o una pèrdua (d'un esser estimat, d'una feina...) la podem desencadenar. Ens trobem en un estat d’ànim baix que es manifesta amb apatia, cansament, desmotivació, aclaparament, estres, inapetència sexual, desgana, insomni..." Degut al nostre llindar baix de frustració, "el que crida l’atenció es que passa cada cop mes sovint...i cada cop amb mes persones. Degut al nostre baix llindar de frustració el dolor el suportem pitjor que els nostres pares i avis...Nosaltres ocultem la mort, neguem el dolor, rebutgem la dificultat...fixa-t'hi", li diu a l'entrevistador: "ens diagnostiquen una malaltia i ens sorprèn. La malaltia es normal, es part de la vida! En compte d'entendre-ho així, ens preguntem: Corn pot ser". I continuem: "Per que jo?" I concloem: "No es just." "Son pensaments desvariejats...De tant en tant es produeix un desenllaç fatal en un hospital i tot seguit es culpa el metge d’incompetència i assessorats per advocats desaprensius es presenta una denúncia reclamant milers d'euros al·legant que se Ii ha causat danys morals. No resistim cap frustració". Exigim el facultatiu que ens recepti alguna píndola  perquè el malestar passi ràpid. Ara que s'ha implantat el copagament, ¿,també es va tan ràpidament al metge perquè recepti una píndola?

 No es veritat que ens preparen per afrontar la mort i el sofriment físic. Ben aviat traspassem a altri la responsabilitat del nostre decaïment, el nostre baix llindar de frustració. No volem acceptar la nostra responsabilitat pel mal psíquic que ens afecta. El reporter pregunta al Dr. Gaona: - Què recepta els seus pacients amb símptoma de decaïment? Heus aquí la resposta. "En compte d'emmascarar-ne els símptomes receptant alegrement antidepressius, prefereixo fer servir el triptòfan, un aminoàcid essencial. No es un fàrmac, sinó un suplement alimentari. Si n'abunda a la sang, el cervell podrà fabricar fàcilment serotamina, neurotransmissor del benestar, de la satisfacció, de la sacietat...i li pujarà l’ànim".

 La pregunta que em faig: Què fa que la persona pateixi la síndrome del decaïment i posseeixi un llindar baix de frustració? Segueixo preguntant-me: Quina es la causa que a la sang li manqui el triptòfan, el suplement alimentari que fabrica serotonina, el neurotransmissor del benestar, de la satisfacció, de la sacietat? Que es primer l'ou o la gallina?

La síndrome de decaïment es una evidencia que l'esser humà esta psíquicament malalt. El decaïment i el llindar baix de frustració no son malalties orgàniques, són de l'esperit. Mentre segueixi estant malalta es inevitable que a la sang li manqui triptòfan, el fabricant de serotonina, el neurotransmissor del benestar, de la satisfacció, de la sacietat. Si regularment s'ha d'injectar a la sang productes que encara que no produeixin efectes col·laterals ni addicció, s'obliga a la gent a anar a l'apotecaria a comprar-los. Es crea una dependència , per tant, el suplement alimentari es converteix en un escurabutxaques.

Al Dr. Gaona li crida l’atenció que la síndrome de decaïment "passa cada vegada mes sovint...i cada cop amb mes persones". Amb la crisi que ens cau a sobre aquesta síndrome creix exponencialment. La gravetat de la situació la manifesta el fet que augmenten els suïcidis i el consum de fàrmacs. Les persones no estan preparades per encarar-se al dolor i el sofriment.

El Dr. Chris Wilker ha dit: "No hi ha salut sense salut mental". Amb llenguatge poètic entenedor el text del proverbi diu una gran veritat: "Tots els dies de l'afligit són dolents, però el cor content té sempre un banquet  (Proverbis 15:15). El banquet és un símil de salut mental. Com es pot canviar l’aflicció per un banquet? Només hi ha una resposta: Jesús que carrega amb el nostre pecat causant del dolor per donar-nos un cor content. Jesús trenca la dependència del triptòfan perquè dóna alegria al cor abatut.

Octavi Pereña i Cortina

perenya22@yahoo.es

SOBIRANIA POPULAR

Hi ha un text bíblic, que com tots ells, quan se’l treu del  seu context se li fa dir el que es vulgui. Aquest text ha servir per legitimar els absolutismes monàrquic i republicans. El conegut eslògan Francisco Franco caudillo de España por la gracia de Dios, està fonamentat en aquest text bíblic que es troba en Romans 13:1 que diu: “Que tothom se sotmeti a les autoritats superiors. Perquè no hi ha autoritat que no vingui de Déu, i les autoritats que hi ha, han estat establertes per Déu”. L’apòstol Pau, autor del text, l’escriu en un moment històric que no es caracteritzava precisament per bonesa dels emperadors romans. Els cristians, per la seva negativa de no reconèixer la suposada divinitat dels emperadors eren cruelment perseguits. Així i tot Pau reconeix que els emperadors perversos estaven posats en el tron per Déu..

Abans que Israel es constituís en una nació estable dotada de les estructures d’estat, quan encara vagava pel desert, el Déu que l’havia tret de l’esclavatge d’Egipte amb mà poderosa, per boca de Moisès li diu: “ Posaràs sobre tu el rei que el Senyor, el teu Déu, hagi escollit…I s’esdevindrà quan s’assegui al tron del seu regne, que escriurà per a ell en un llibre una còpia d’aquesta llei, segons l’exemplar que tenen al davant els sacerdots, els levites, i el tindrà amb ell, i el llegirà tots els dies de la seva vida, perquè hi aprengui a témer el Senyor, el seu Déu, per complir totes les paraules d’aquesta llei i aquests  estatuts per fer-los, a fi que el seu cor no s’exalci per sobre els seus germans, i no s’aparti del manament ni a dreta ni a esquerra, a fi que allargui els dies del seu regnat, ell i els seus fills, enmig d’Israel” (Deuteronomi 17:14-20). El rei que s’havia d’escollir quan arribés el seu moment havia de tenir unes característiques molt peculiars: havia de ser un home que estimés Déu i la seva Paraula perquè el seu regnat reflectís la santedat i la justícia del Déu que li havia atorgat l’autoritat.

Passen els anys i Israel es va consolidant com a nació. Governava el profeta Samuel. Tots els ancians d’Israel es van reunir i van anar a veure Samuel per dir-li: “Estableix-nos un rei que ens jutgi, com tenen totes les nacions” (1 Samuel 8:5). A Samuel no li agrada la petició i va pregar Déu per demanar-li consell. ”El Senyor li va dir: Escolta la veu del poble, en tot el que et diran, perquè no t’han rebutjat a tu, sinó que m’han rebutjat a mi, perquè no regni sobre ells” (v.8). Samuel seguint les instruccions divines escull i ungeix  rei Saül. Va ser un rei nefast perquè va jutjar Israel com ho feien els reis de les altres nacions, amb despotisme.

Si hom llegeix amb una mica d’atenció l’Antic Testament se n’adonarà que Déu posa reis i els deposa degut a la seva impietat. Quan en sentit acusador es cita “perquè no hi ha autoritat que no vingui de Déu , i les autoritats que hi ha han estat establertes per Déu”, s’ha de tenir en compte el context bíblic per no caure en afirmacions que no s’adiuen a  la veritat.

Recentment el president del Govern espanyol Mariano Rajoy ha dit. “La sobirania de la nació pertany a tots els espanyols”. Mariano Rajoy governa no perquè hagi estat elegit democràticament. El resultat de les eleccions que li han atorgat l’autoritat que disposa no ha estat el fruit de la seva campanya electoral, sinó perquè entre bastidors Déu dirigeix el sentir popular i com en el cas de Saül, el poble que no vol que Déu els governi fa una elecció que va ser nefasta per Israel. Quan Mariano Rajoy afirma que “la sobirania de la Nació pertany a tots es espanyols” està defugint la seva responsabilitat que com a governant té de les seves decisions polítiques i justifica els seus desencerts polítics en la sobirania de tots els espanyols als qui per cert no escolta quan li demanen explicacions del que fa. A l’hora de la veritat no escolta el clam popular i no només això sinó que amenaça el “poble sobirà”   amb una llei que castigarà els manifestants que es reuneixin davant d’edificis públics. El poble sobirà no es pot expressar.

Les democràcies occidentals són decadents i desacreditades. Als governants els fa por la força que adquireixen els partits d’extrema dreta. No és casual la  magnitud que van adquirint. Les democràcies se sostenen a base de la justícia. La font de la justícia no es troba en el “poble sobirà”, sinó en Déu i quan aquest atorga a algú l’autoritat de governar i l’elegit no el té en compte i en lloc de deixar-se guiar per les instruccions divines prefereix fer-ho segons els seus pensaments torçuts, el resultat és el desastre que sacseja les democràcies que han perdut l’encís que  Tocqueville (1805-1859) hi veia en la nord-americana Els ciutadans sobirans demanen transparència política per fer desaparèixer la corrupció que impera en totes les esferes de l’Administració i que s’intenta tapar amb evasives. La transparència desitjada no desapareixerà mentre els ciutadans votin els polítics  per les seves promeses electorals que no compliran, i no per la seva fidelitat a Déu que els ha posat en el càrrec “ no per infondre temor qui fa el bé, sinó al dolent” (Romans 13:3)

Octavi Pereña i Cortina

perenya22@yahoo.es 

VIRGINITAT PREMATRIMONIAL

“Els experts coincideixen en ressaltar la iniciació en les relacions sexuals i afectives com a quelcom que s’ha d’afrontar poc a poc, de manera progressiva. Hi ha una certa tendència social que impulsa a les nenes a ser molt hipersexualitzades i a accedir amb facilitat a les relacions sexuals”. La Dra. Susana Cañamares , psicòloga infantil, aporta una referència visual: “N’hi ha prou amb veure com algunes menors a la sortida de les  escoles per adonar-se com van pintades i vestides. Familiars, professors, tots hem de reflexionar.”

El filòsof Dominique Fesheld alerta sobre el culte al sexe: “Una societat del desig suposa una frustració permanent i una desvalorització de l’altre, doncs se’l percep com un objecte”. Aquest és el drama actual: mútuament l’home i la dona es veuen l’un a l’altre com a objecte de plaer, no com a persones que se les ha d’estimar i valorar. No es veuen l’un a l’altre com a persones amb sentiment que no s’han de ferir, sinó com objectes d’usar i llençar. Quan se n’ha obtingut la gratificació que s’esperava i la relació ja no és el que era inicialment, l’objecte es llença al contenidor de la brossa perquè ja no serveix amb l’excusa que se l’ha deixat d’estimar. Aquesta manera tan poc ètica d’entendre la sexualitat és una font inesgotable de problemes. Adolescents embarassades acompanyat d’avortaments. Divorcis degut a la infidelitat de l’un o d’ambdós cònjuges. Problemes en el fills degut a la separació dels pares. Dificultats  entre els fills de divorciats  que aporten a la nova relació. Delinqüència en desaparèixer el control dels pares…

La cultura del sexe salvatge ho envaeix tot:  cine, internet, publicitat en ofereixen en safata sexe irracional que desperta els instints més baixos. El profeta Jeremies ens aporta una descripció del que passava en el seu temps i que s’adapta perfectament al nostre: “Cavalls farts, lascius, cadascú renilla per la muller del seu proïsme ¿No t’he de castigar per aquestes coses?, declaració del Senyor. ¿I no es venjarà la meva ànima d’una nació com aquesta?” (5:8,9).

Recentment, en mig d’una panorama tan desolador s’ha deixat sentir una nota dissonant. L’atleta nord-americana Lolo Jones ha manifestat que d’acord a la seva fe cristiana es vol mantenir verge fins el matrimoni perquè considera que la seva virginitat “és un regal que li vol fer al seu marit”. Aquest propòsit li ha fet perdre amics que l’han temptat dient-li: “si tens sexe t’ajudarà a córrer més ràpid”. Afirma: “Aquest viatge ha estat dur, és la cosa més dura que he fet en la meva vida, més dura que entrenar-me per les Olimpíades. Més dur que l’universitat ha estat conservar-me verge abans del matrimoni”

La declaració pública que ha fet Lolo Jones de la seva virginitat ha estat motiu de diversos comentaris sobre aquest tema. Hi vull ficar cullerada per exposar el que considero diu la Bíblia al respecte. En lloc diu que el sexe sigui dolent. El que fa és prohibir les relacions adulterines  i extramatrimonials. Fora d’aquestes limitacions el sexe és bo i no se l’ha de considerar pecaminós. Donar el deure conjugal a més de contribuir a la preservació de l’espècie contribueix a preservar la fidelitat conjugal: “no us priveu l’un de l’altre, si no és de comú acord, per un temps, a fi de dedicar-vos al dejuni i a la pregària, i després estigueu junts novament perquè Satanàs no us tempti per causa de la vostra incontinència” (1 Corintis 7:5). El plaer sexual en el matrimoni manté “el llit sense taca” (Hebreus 13:4).

La Dra. Matty silver diu que el vaginisme, la contracció dels músculs que envolten l’entrada de la vagina que fa que la penetració pugui ser dolorosa o impossible degut al molt dolor que provoca “també és present en dones que degut a raons religioses o culturals han desenvolupat por a la relació sexual”. Si s’ensenya que el sexe, inclús en el   matrimoni és pecat, la instrucció que es donarà als infants crearà una aversió malaltissa ver els sexe que repercutirà desfavorablement en el matrimoni.

Déu, parlant per la boca d’un pare li diu al fill: “Beu les aigües de la teva pròpia cisterna, i dels brolladors d’en mig del teu pou. ¿S’escamparan les teves fonts per fora dels braçals d’aigua, pels carrers? Que siguin només per a tu, i no pas per als estranys. Que la teva font sigui beneïda. I alegra’t amb l’esposa de la teva joventut: cérvola amable i daina graciosa, que els seus pits et satisfacin en tot temps, que el seu amor t’atregui contínuament:  ¿Per quina raó, fill meu, t’has de deixar seduir per la dona aliena, i has d’abraçar els pits d’una estranya? (Proverbis 5:15-20).

Octavi Pereña i Cortina

perenya22@yahoo.es

ON ANEM?

“Només sabem on anem si descobrim d’on venim. Provenim d’un evolució de més d’un milió d’anys, fins en fa uns cent mil quan la nostra espècie emergeix com a tal a l’Àfrica”, afirma Lord Andrew Colin Renfrew, arqueòleg que investiga l’origen dels europeus. Segons Lord Andrew Colin som el producte d’una evolució de més d’un milió d’anys. Segons aquest científic sabem que venim de l’atzar  On ens porta l’atzar? Segons el resultat de les seves investigacions com som pols el nostre destí és tornar a la terra d’on procedim. Si només som matèria aquest és el nostre destí. És una conclusió que no satisfà. Per intuïció ens rebel·lem a considerar-nos  exclusivament matèria com si fóssim micos.  L’ésser humà vol saber quin és el sentit últim de la seva existència.

“Hi ha molt sobre el planeta Terra que resta frustrantment desconegut. Com es va formar un núvol de pols? Com s’ho va fer per produir vida?” es pregunta Stuart Clark

Referint-se a que l’univers respon a un pla exigent, Albert Einstein va dir: “Déu no juga als daus”. L’univers i tot el que conté incloent-hi els éssers humans és el resultat de la voluntat divina que “en el principi ca crear els cels i la terra”. Si s’arriba a  la conclusió que l’univers existeix perquè hi ha un Déu, el Pare de nostre Senyor Jesucrist, que ha creat el cel i la terra, llavors sabem amb certesa d’on venim i on anem, perquè s’ha encès la llum que ha fet desaparèixer l’ofuscament de la negativa de no voler creure.

Una història es refereix a un grup de científics que van decidir que els humans podien viure perfectament sense Déu. Un d’ells es va dirigir a Déu i li va dir. “Hem decidit que no et necessitem. Tenim la suficient saviesa com per clonar persones i fer moltes coses miraculoses”. Déu que se l’escolta amb atenció, li diu: “Molt bé, farem un concurs per fer gent. Ho farem de la mateixa manera com ho vaig fer al principi amb Adam”. Els científics hi van estar d’acord. Un d’ells es va ajupir i va agafar un grapat de terra. Déu se’l mira i li diu: “No! T’has de fer la pròpia terra!” És una història que diu una gran veritat. Si no hi ha un Creador, com s’ha fet l’univers? ¿D’on venim els humans?

En el moment que una persona obre el llibre de la creació i llegeix en les seves pàgines ha d’emmudir davant les meravelles que descriuen. Molts coneixem Job per la seva paciència, però poc saben de la seva tossuderia. Déu es dirigeix a ell i li diu: “Qui és aquest que enfosqueix el consell amb paraules sense coneixement? Cenyeix-te au va els teus lloms com un home, i jo et preguntaré, i tu m’explicaràs.  On eres tu quan vaig fundar la terra?  ¿Fes-m’ho saber si tens la intel·ligència? Qui va fixar les seves mesures, si ho saps, o qui va estendre damunt d’ella la corda? ¿Sobre què es van esfondrar les seves basses, o qui va posar la pedra angular?…”(Job 38:41). En acabar de passar els fulls del llibre de la creació Job es dirigeix a Déu i li diu: ”Reconec que tu ho pots tot, i que cap propòsit teu no pot ser impedit. Qui és aquest que amaga el consell sense coneixement? Per això he parlat del que no entenc: coses que són inescrutables a mi, i que no conec. Escolta, et prego, jo parlaré, et preguntaré, i tu m’instruiràs. Amb l’oïda de l’orella havia escoltat de tu, però ara els meus ulls et veuen. Per tant, m’avorreixo, i em penedeixo sobre la pols i les cendres” (Job 42: 2-6).

 

Llegit el llibre de la creació i après les seves ensenyances, unim-nos amb el salmista lloant Déu creador dels cels i de la terra: “Cantem al senyor amb acció de gràcies, cantem lloances al nostre Déu amb la cítara. Ell és qui cobreix el cel amb núvols, i el qui proveeix pluja per la terra, el qui fa créixer l’herba sobre les muntanyes, el qui dóna el seu aliment al bestiar, i als corbs petits quan grallen. No es complau en la força del cavall, no li plauen les cames de l’home. El Senyor afavoreix els qui el temen, els qui esperen en la seva misericòrdia” (Salm 147:7-11).

Octavi Pereña i Cortina

                                                                                                                                                            perenya22@yahoo.es

 

CAGANERS

En la tradició pessebrista hi apareix la simpàtica figura del caganer. Inicialment ho era un pastor que ajagut a la gatzoneta feia les seves necessitats fisiològiques amagat de la vista dels seus companys. Amb el temps el tradicional pastoret va anar donant pas a personatges polítics, esportius…que durant l’any s’han destacat per les seves activitats. En aquest any 2013 la novetat ha estat La Moreneta, la Verge de Montserrat, fet que ha despertat una certa polèmica per plasmar la Verge en una postura camperol tan natural. No entraré en la discussió si incloure la figura de La Moreneta en el museu dels caganers ha estat encertada o no pel fet que ha ferit la sensibilitat d’alguns que ho veuen com una ofensa a la seva religió. El que si trobo interessant i crec que ha de ser motiu de reflexió és que  La Moreneta convertida en caganer recuperi la humanitat que mai no hauria d’haver perdut. La tradició ha desposseït la humanitat de la “la verge esposada amb un home que es deia Josep”, que l’Evangeli la presenta de manera tan natural com una dona igual que les altres fadrines que esperaven ansioses el dia de poder consumar el matrimoni.

La tradició ha convertit la verge de Natzaret de Galilea en una deessa, cosa que Maria, segons l’Evangeli mai no va pretendre ser-ho. En la lloança que la verge Maria fa a Déu  en presència de la seva parenta Elisabet que es coneix com Magnificat, la jove esposada declara la seva real humanitat quan diu: “La meva ànima exalça la grandesa del Senyor, i el meu esperit s’alegra en Déu, el meu Salvador” (Lluc 1:46,47). Fa evident que l’afirmació de l’apòstol Pau “ja que tots han pecat i no aconsegueixen la glòria de Déu essent justificats gratuïtament per la seva gràcia per mitjà de a redempció que és en Jesucrist” (Romans 3:23,24), també s’aplica a ella  El reconeixement de pecadora no ho fa una deessa. Tampoc no ho fa una persona que no creu en Déu. Només pot fer-ho algú a qui Déu l’hagi humiliat fins el punt de confessar que el seu esperit s’alegra en Déu, el meu Salvador.

La humana Maria en confessar-se pecadora i esperar en el seu Salvador passa a engrandir la llarga i incomptable llista dels herois de la fe que s’han alegrat en Déu el seu Salvador i que esperen el dia en que seran glorificats quan el Senyor en la seva glòria vingui a cridar el seu poble que dorm en el sepulcre.

Benvinguda sigui la humanització que l’artista ha fet, ben segur inconscientment de la verge de Natzaret, però Déu pot utilitzar-la perquè els cors de les persones que l’han convertit en deessa  tornin a posar-la tocant de peus  en el terra d’on no se li hauria d’haver tret mai. Seguint l’exemple d’humilitat que mostra la verge de Natzaret en l’Evangeli moltes més persones es podran alegrar en Déu el seu Salvador.

Octavi Pereña i Cortina