RENOVACIÓ POLÍTICA
És evident que la política està
desprestigiada, no perquè en si mateixa sigui dolenta, sinó perquè els polítics
la converteixen en menyspreable. Només amb sentir el molt política les
persones s’esgarrifen. La política s’ha convertit en una mena de pesta de
la que un hom se n’ha d’apartar d’ella
el més lluny possible per evitar contaminar-se.
El que en part ha prostituït la política és el
fet que els ciutadans per ganduleria i per no complicar-se la vida se n’han
desentès. I el que hauria de ser una activitat de tota la comunitat s’ha
convertit en un gueto d’uns pocs que més que l’interès general preval el lucre
personal. La privatització de la política en part és la causa de la corrupció
generalitzada que es dóna en aquest àmbit.
Lluís Foix
fa diana quan explica la causa humana de la corrupció a gran escala que
preocupa i enutja als ciutadans: “La corrupció que debilita o anul·la la
llibertat no és la de qüestions menors com la de robar una gallina o
emportar-se una ampolla d’alcohol car d’un supermercat. La corrupció és aquell
estat personal o social en que ens podem acostumar a viure pensant que no és
dolent estafar una mica Hisenda o esquivar l’IVA quan paguem l’electricista del
barri…Aquesta corrupció habitual, menor, és un indici que accepta implícitament
la gran corrupció dels qui roben sense escrúpols, afavoreixen amics i parents,
silencien l’oposició i utilitzen la força per mantenir les seves corrupteles a
gran escala”.
El germen de la corrupció del que en som
portadors tots els ciutadans perquè tots sense excepció som pecadors fa
possible la corrupció a gran escala que posa en perill la llibertat democràtica
assolida. Inclús un cec veurà que a partir de la microcorrupció s’ha arribat a la macrocorrupció que fabrica
l’anomenat cementiri d’elefants, una manera de retirs auris per a
polítics de luxe que tenen noms i cognoms. Aquesta situació d’alta degradació
moral i ètica s’hi ha arribat en part
per la desídia dels ciutadans ja que ens hem desentès de les nostres
responsabilitats cíviques i ens hem deixat arrossegar per la corrupció
habitual menor que implícitament afavoreix amics i parents. Què és
sinó una materialització de la corrupció que engendra el pecat el fet de
rebutjar en el Parlament una moció presentada que proposava que les persones
implicades per un cas de corrupció havien de ser destituïdes dels seus càrrecs
de responsabilitat política? ¿No és corrupció a gran escala el fet que els
cadàvers polítics s’aparquin en el Senat, el Consell d’Estat, institucions
públiques? Aquest malbaratament descarat de diners públics buida les arques de
l’Estat que es podria evitar si es prengués la decisió d’agafar el bou per les
banyes i fer d’una vegada per totes la llei de partits que fa tants anys
que se’n parla però que mai no hi ha temps per redactar-la, presentar-la al
Parlament per a ser discutida, esmenada i aprovada. Aquest llei ha de deixar
ben clar que els polítics no estan sotmesos a una llei especial que blindi les
seves accions, sinó que estan subjectes a la mateixa llei que vigila la resta
de ciutadans i que aquests puguin fiscalitzar les seves actuacions. La llei
de partits hauria de regular específicament la durada dels mandats
presidencials i els anys en que els polítics puguin servir l’Administració.
Hauria de prohibir les llistes tancades per a ser substituïdes per unes altres
d’obertes perquè siguin el ciutadans els que elegeixen directament els seus
representants. Finalitzat el període determinat, la impossibilitat de ser
sangoneres de l’Estat deixant de gaudir de privilegis que no els pertoquen.
Finalitzat el servei al País s’han de convertir en ciutadans sense privilegis
especials, guanyant-se el pa en les activitats a les que es dedicaven abans de
donar uns anys de les seves vides al servei del País. D’aquest manera s’impediria
que la política es convertís en una manera de viure que fomenta la corrupció.
La regeneració política planteja un problema:
“Qui pot adreçar allò que ell ha torçat?” (Eclesiastès 7:13). La regeneració
política tan cobejada no serà mínimament assolida si prèviament no es produeix
una regeneració moral i espiritual de
tots els ciutadans i de manera especial en la d’aquelles persones que durant un
temps limitat volen servir el País pel bé de tots els ciutadans. Aquesta
regeneració imprescindible pel benestar
del col·lectiu no es pot assolir només amb bons propòsits perquè aquests el
vent se’ls enduu molt fàcilment. Cal reconèixer la corrupció individual que provoca el pecat i per la fe en Jesucrist convertir-se en una
persona nova en la que l’amor als diners ja no és una prioritat. La conversió a
Jesucrist és la preparació prèvia perquè l’individu pugui assimilar de manera
natural l’esperit de les lleis promulgades en benefici de tota la societat.
Octavi
Pereña i Cortina