MERCAT DE LA INSATISFACCIÓ

Un reportatge molt impressionant: La policia investiga l’auge de les micro sectes a l’abric de la pandèmia. “Els entorns de les teràpies alternatives i antisanitat, sota la lupa policial”.

“El moment és perfecte, i les unitats policials especialitzades ho estan notant. Els mesos de la pandèmia amb sensació d’apocalipsi, l’aïllament, la solitud, les incògnites sobre el sistema sanitari i la pantalla de l’ordinador il·luminada tantes hores diàries constitueixen el millor còctel  per la creació o l’enfortiment de grups sectaris”, asseguren els grups especialitats de la policia.

La situació actual que enterboleix l’ambient, els estafadors són a l’aguait per caure sobre les persones que es troben en situació de risc emocional pels efectes de la pandèmia en persones estimades, el confinament que frena les relacions socials que crea un sentiment de solitud, es troben a l’abast dels voltors que espien per llançar-se en picat sobre les preses que ignoren el perill que les aguaita. Indiscutiblement, per no espantar la llebre es presenten disfressats d’ovelles inofensives “Aquests tals, són falsos apòstols, obrers enganyosos que es disfressen d’apòstols de Crist. I no és estrany, perquè el mateix Satanàs es disfressa d’àngel de llum. Per tant, no és gran cosa si els seus servidors es disfressen de servidors de justícia, la fi dels quals serà segons les seves obres” (2 Corintis 11. 13-15).

Els líders de les micro sectes acostumen a presentar-se amb un títol de magnificència semblant a mestre il·luminat. Amb això n’hauria prou  perquè s’encengués el llum roig anunciant perill immediat. Aquest enaltiment posa de manifest la personalitat narcisista dels qui presumeixen del títol. Les opinions dels narcisos no són de fiar. A més, els líders carismàtics tenen do de gent  i amb el seu xarlatanisme saben entabanar emocionalment  els necessitats. S’aprofiten de la necessitat imperiosa d’ajut que fa borrosa la vista la qual cosa els impedeix veure el que s’amaga darrere una faç angelical.

Jesús anticipa la situació actual: “I s’aixecaran molts falsos profetes i en faran desviar molts” (Mateu 24: 11). Una conclusió que no té origen bíblic sinó que és el resultat d’un estudi sociològic realitzat per la Universitat Rovira Virgili sobre l’auge que estan experimentant en els últims temps les teràpies importades d’Orient conclou: “Que aquests substitutius de la religió, la fe i també de la medicina convencional han arribat a ocupar una part d’un buit que multitud de persones tenen, incapaces de trobar resposta a les seves inquietuds”, l’estudi esmentat destaca l’emergència del que se’n diu el mercat de la insatisfacció. El mercat de la insatisfacció és immens i els voltors hi veuen els grans guanys que poden aconseguir fent creure que satisfaran les necessitats emocionals oferint-les beuratges placebo a canvi de la seva corresponent aportació econòmica. Com sigui que els elixirs que recepten no satisfan als qui pateixen trastorns emocionals, els estafadors amb la seva manyagueria els convencen, apoderant-se de les seves ments, fins el punt que no poden prescindir dels qui les dominen.

“Sempre vaig ser”, diu una persona anònima, ”molt ambiciosa, en el treball, en el sexe, en tot…anava assolint metes professionals, intel·lectuals o de consum, però la insatisfacció no desapareixia”. És el que té la societat de consum. T’incita a consumir insensatament sense mai arribar a satisfer la set de l’ànima. Alguns acaben sent compradors compulsius, arribant inclús a delinquir per satisfer l’afany incontrolable de comprar.

La tercera temptació a la que Satanàs va sotmetre a Jesús és la mateixa amb la que ens tempta a nosaltres: “El diable se’l va endur a una muntanya alta i li va mostrar tots els reialmes del món i de la seva glòria, i li diu: Totes aquestes coses et donaré, si et prosternes i m’adores” (Mateu 4: 8,9). ¿No és el nostre desig de conquerir el món i tot el que ofereix? Satanàs mitjançant la publicitat ens incita a no estar mai prou satisfets amb el nivell de vida que hàgim aconseguit? Fem cas  a la publicitat i ens convertim en comprador compulsius. Comprem per comprar. No perquè ho necessitem. És així com Jesús va vèncer Satanàs: no caure en el parany de dialogar amb ell.                              (Gènesi 3: 1-6). És així com Jesús va vèncer el diable: ”Vés-te’n, Satanàs, perquè està escrit: El Senyor el teu Déu adoraràs i només a Ell serviràs” (v.10). L’antídot perquè  les urpes del diable no ens destrossin: “Sotmeteu-vos, doncs, a Déu, resistiu el diable, i fugirà de vosaltres” (Jaume 4: 10).

Mentre l’ésser humà no es sotmeti a Déu i sigui revestit del seu poder la seva oposició al diable serà una lluita en inferioritat de condicions. No podrà domar l’afany insaciable de béns materials que el porten al mercat de la insatisfacció, per adquirir productes que no aporten satisfacció a l’ànima. A més volum de compres més intensa la insatisfacció. Trobant-se en aquesta condició de vulnerabilitat emocional s’és presa fàcil dels líders carismàtics i de la seva xarrameca. Recorda: no regalen, venen. Cobren fins el punt que es fan totalment dependents dels voltors que els  destrossen l’ànima.

És cert que els cristians també es mouen pel mercat de la insatisfacció, no per aprofitar-se dels insatisfets  sinó per oferir gratuïtament  el missatge del amor de Déu que allibera l’ésser humà del domini satànic. És cert que en nom de Déu n’hi ha que fins i tot cobren per respirar. Aquest no són enviats de Déu per alliberar els esclaus del diable. Jesús ensenya com s’han de comportar els que envia a anunciar el missatge alliberador: “Aneu i prediqueu, dient: S’ha apropat el regne dels cels. Guariu malalts, netegeu leprosos, ressusciteu morts, expulseu dimonis: de franc heu rebut, doneu de franc” (Mateu 10: 7,8). Jesús envia els seus servidor a treure els oients del mercat de la insatisfacció”

Octavi Pereña i Cortina

 

ROBOTITZAR O CREATIVITAT

“Des de que va aparèixer la intel·ligència artificial generativa moltes persones es pregunten: què farem els humans quan les màquines ho facin tot? Per primera vegada una eina tecnològica entra en un terreny que consideràvem exclusivament nostre: Pensar, escriure, analitzar, imaginar. Ja no només es mecanitza la tasca, també es mecanitza la part mental. Estem esglaiats. Però cal preservar-ho. La IA treballa amb dades preexistents. No crea des del no-res. Calcula, combina, prediu. Els seus algoritmes s’entrenen amb el que hem dit, escrit i inventat els humans. Tot a partir de probabilitats. La IA no és intel·ligència. És capacitat computacional, però en gran. La IA no hauria inventat mai el cubisme, ni el jazz. Pot simular creativitat, però no viure-la. No té experiències. No té emocions. No té consciència del context ni sentit del propòsit. I això en tot procés creatiu, és essencial. Crear no és només combinar idees. És intuir, decidir, resignificar. És saber quan trencar una regla, quan cal arriscar, quan cal cedir. I això ho fa l’ésser humà. En l’art, en la ciència, en l’empresa. La IA pot assistir, però no pot reemplaçar el que és essencialment humà” (Anònim).

A Toju Duke, exresponsable de IA a Google “li preocupa que un programador humà projecti tots els seus prejudicis racistes, masclistes, edatistes en la IA i aquesta els augmenti i apliqui amb injustícies i discriminacions en la nostra vida diària”. L’exresponsable de Google segueix dient: “Els programes de reconeixement facial, per exemple, que milions de persones porten incorporats en els seus telèfons mòbils són camp abonat per aquests abusos. Jo tinc un bon dossier i alguns casos els he portat als tribunals”.

Com no podia ser de cap altra manera eminents autoritats religioses han donat la seva opinió sobre la IA. El papa Francesc considera “que pot coexistir intel·ligència artificial i saviesa del cor per a una comunicació plenament humana”. Cal esbrinar què significa comunicació plenament humana. Abans que Adam fos seduït per Eva a menjar el fruit de l’arbre que el Creador havia prohibit fer-ho, el seu pensament coincidia totalment amb el del Creador  perquè havia sigut creat a imatge del Creador (Gènesi 1: 27). Aquesta coincidència de pensament poc després desapareixeria.

De sobte es presenta en l’escenari del paradís Satanàs encarnat en una serp que no era fastigosa com les que avui veiem. Es dedueix i gravats antics ho certifiquen, la serp era un animal de bell aspecte i que caminava dret.  Ben  segur que Adam s’havia familiaritzat amb ella perquè no li produïa el rebuig com ho fan avui les serps que s’arrosseguen per terra. Eva va cometre l’error de dialogar amb ella. Cau en la trampa del afalac que l’ensarrona. Satanàs com pare de mentira que és li fa creure que Déu els ha enganyat quan els prohibeix que mengin el fruit de l’arbre prohibit perquè si en mengen seran com Ell. La temptació és molt forta i en menja. No satisfeta amb la infracció, amb afalacs convenç Adam que mengi també el fruit prohibit. Tan aviat com Adam va menjar el fruit prohibit un cataclisme de dimensions còsmiques es va produir: Va fer acte de presència el pecat. La imatge de Déu amb que havia sigut creat es malmet. De sobte passa a ser de fill de Déu a fill del diable i les obres d’un para tan malvat són les que fa (Joan 8: 41). A partir d’aquest instant, en el camp espiritual hi ha dos pares que lluiten pel domini de l’home: Déu el Creador i Satanàs que va incitar un nombre determinat d’àngels a rebel·lar-se contra Ell. Un dia, en el despatx  oval que hi ha en les mansions eternes es reuneixen Déu i Satanàs cap de l’oposició, amb un sol tema del dia: el patriarca Job. El Senyor enalteix la bondat de Job. Satanàs li respon: “Si Job et serveix és perquè tu el protegeixes. Si li retires la protecció ja veuràs com et respondrà”. El Senyor accepta el repte i li diu a Satanàs. “Tot el que té ho deixo a la teva mà, però no estenguis la teva mà contra ell” (Job 1: 12). Dit i fet. En un mateix dia els bandolers li roben a Job els bous que llauraven, un foc del cel cau i mata el ramat, i els fills i filles que s’havien reunit per dinar junts, un vent huracanat ensorra la casa on estaven reunits i moren tots. Després de tot això Job va adorar Déu dient: “Nu vaig sortir del ventre de la meva mar, i nu me’n tornaré. El Senyor ha donat, i el Senyor ha pres, que el Nom del Senyor sigui beneït” (v. 21).

Al cap d’uns dies ambdós personatges es tornen a reunir. Déu li diu a Satanàs. “T’has fixat en el meu servent Job, que no n’hi ha cap com ell a la terra, un home íntegre i recte, temorós de Déu: que s’aparta del mal” (2: 3). Satanàs li respon. “Si allargues la teva mà, i toques els seus ossos i la seva carn, et maleirà a la cara” (v. 5). El Senyor li va dir: ”Heus aquí, ell és a la teva mà, però respecta la seva vida” (v. 6). Llavors “va colpir Job amb furóncols  malignes des de la planta dels peus fins a la coroneta” (v. 7). La muller de Job el va esbroncar pel seu comportament. Job li va respondre: “Parles com les dones nècies. ¿Acceptarem   només el bé de Déu, i no acceptarem el mal?” (v. 10).

Tal vegada m’he fet una mica pesat amb aquestes citacions. El tema de Satanàs i la seva relació amb els humans bé mereix que se li pari una mica d’atenció. Per a molts Satanàs és aquest personatge burleta que amenitza les festes majors. L’autèntic, el que se’ns mostra actiu en el cas de Job, es frega les mans de satisfacció i així pot continuar fent malifetes doncs ningú se li enfronta. Jaume ens dóna un toc d’atenció quan escriu: “Sotmeteu-vos a Déu, resistiu el diable, i fugirà de vosaltres” (Jaume 4: 7).

A Toju Duke, coresponsable de IA a Google “li preocupa que un programador humà  posi tots els seus prejudicis racistes, masclistes, edatistes en la IA”. Això és el que  succeirà si Satanàs, que és pare de la mentira i homicida des del principi, no se li paren els peus. Es farà amo i senyor de la IA amb tots els mals que seguiran.

Octavi Pereña Cortina

 

 

NARCICISME, ¿ON ENS PORTES?

“El narcisisme creixerà. i provocarà  El pronòstic no és bo. Si continuem amb el jo, jo, jo, arribarà el moment que el sistema es col·lapsarà. Si tothom vetlla només per sí mateix, el col·lectiu i el que ens uneix deixarà de funcionar i provocarà que s’ensorri el castell. L’autoestima i la confiança en un mateix és bo, però hi ha una diferència entre l’autoestima que et reforça i el narcisisme que pot acabar reforçant-te a costa de fer servir persones. Dir al teu fill que ets fabulós, únic, el millor, pot portar a creure-s’ho. Els pares en són totalment responsables en aquest sentit. Comportar-se com un narcisista pot aplanar el camí  per aconseguir moltes coses. Donald Trump n’és un bon exemple. Hi ha molta gent que creu que és un psicòpata, però el que en realitat és ser un narcisista” (Thomas Ertckson).

“La transgressió del malvat afirma en l’interior del seu cor: No hi ha temor de Déu enfront dels seus ulls. Perquè s’afalaga ell mateix als seus ulls per no trobar la pròpia iniquitat per odiar-la” (Salm 36: 1, 2).

Francesc Quintana en el seu escrit “L’èxit no fa soroll”, escriu: “Al final de la xarrada un alumne em va fer una pregunta que encara ressona dins meu: “Com gestiona l’èxit vostè? Li vaig respondre amb una altra pregunta: Què és per tu l’èxit? ¿Tenir diners? ¿Un càrrec important? ¿Sortir als mitjans? ¿Un cotxe de marca? ¿Roba cara? ¿És això l’èxit? L’ego si no el controles, et domina. Apareixen aduladors, surts als mitjans i penses que ets millor del que ets. Però com més sobresurts, més fàcil és que et tallin el cap. L’enveja és proporcional a la visibilitat, i és un dels esports més preferits. Però l’èxit, el de veritat no fa soroll”.

Per potenciar l’autoestima els pares no han de fer creure als seus fills són millors que els altres xicots. Aquest desmesurat sentiment de superioritat que molts pares inculquen en els seus fills el que realment infonen són sentiment narcisistes que els fan més mal que bé. Desperta en ells sentiments egòlatres que els porta a una creixent insatisfacció en adonar-se’n que no assoleixen la perfecció que els pares els inculquen. ¿Té això alguna cosa que veure amb l’increment de patologies mentals en infants i adolescents? Per potenciar l’autoestima els pares els han d’estimar tal com són realment, no com voldrien que fossin. No inculcar-los que són les estrelles que no són. Això els frustra. Els somnis de grandesa que els pares es fan dels seus fills els porten a una frustració sovint irreparable. El millor regal que els pares poden fer als seus fills és transmetre’ls que els estimen tal com són: amb totes les seves febleses.

¿Hi ha remei contra el narcisisme que s’estén en la societat com una taca d’oli? Si que hi és.  El que passa és que els prejudicis impedeixen aplicar-lo. Jesús el Fill de Déu que es va fer home per apropar el cel a la Terra ens dóna aquesta instrucció: “Veniu a mi tots els qui esteu cansat i afeixugats, i jo us faré descansar, preneu el meu jou sobre vosaltres i aprendreu de mi, que sóc dòcil i humil de cor, i trobareu descans per les vostres ànimes. Perquè el meu jou és suau, i la meva càrrega lleugera” (Mateu 11: 28-30).

La humilitat no és una virtut que es pugui assolir amb l’esforç  perseverant, ni la filosofia la pot gravar en l’ànima. És el resultat de la presència de L’Esperit de Jesús que habita en els cors de les persones que creuen en Ell: “Vestiu-vos, doncs, com a escollits de Déu sants i estimats…amb humilitat…” (Colossencs 3: 12). Virtuts, per cert que no es veuen en els narcisos. “Humilieu-vos, doncs, sota la mà poderosa de Déu, a fi que Ell us exalci en el temps oportú” (1 Pere 5: 6). El mateix Pere escriu: “Semblantment vosaltres joves, sotmeteu-vos als ancians (pastors). I tots, sotmeteu-vos els uns als altres, cenyint-vos amb la humilitat, perquè Déu s’oposa als superbs, però dóna gràcia als humils” (1 Pere 5: 5).

Acabem el tema del narcisisme amb aquesta perla. “Però Ell dóna una gràcia més gran. Per això diu: Déu s’oposa als superbs, però dona gracia als humils”       (Jaume 4: 6).

Octavi Pereña Cortina

 

EL TREBALL ENALTEIX

Alguns diuen que el treball és un càstig diví. S’equivoquen de mig a  mig els que això creuen.  Per resoldre el dilema obligatòriament hem d’anar a l’inici de la Història. Això ens porta al llibre de Gènesi on s’hi narra la creació de l’home: “I el Senyor Déu va prendre l’home i el va posar en el jardí d’Edèn perquè el conreés i el guardés” (Gènesi 2: 15). Aquest encàrrec Adam el va rebre del seu Creador abans que mengés el fruit prohibit de “l’arbre del coneixement del bé i del mal” (2: 11). El treball no era, doncs, un càstig, sinó una benedicció per tal que Adam estigués ocupat perquè no passés els dies tombat de panxa al sol. La plàcida  situació es va acabar quan Adam va menjar el fruit de l’arbre del coneixement del bé i del mal que el seu creador li havia prohibit fer-ho “perquè el dia que en mengis, certament moriràs” (2: 17). Per instigació d’Eva, Adam va desobeir la prohibició divina i va menjar el fruit de l’arbre. Adam no va morir com fulminat per un llampec. Es va contaminar amb el virus del pecat que, a més de perdre la vida eterna que gaudia, va trastornar radicalment l’entorn en que vivia, El Senyor li va dir a Adam: “Perquè  has escoltat la veu de la teva dona i has menjat de l’arbre del qual t’havia manat dient. no en mengis, la terra serà maleïda per causa teva, amb dolor en menjaràs tots els dies  els dies de la teva vida, et produirà espines i cards i menjaràs les plantes del camp. Amb la suor del teu front menjaràs el pa, fins que tornis a la terra, perquè d’ella has estat tret, perquè tu ets pols, i a la pols tornaràs” (Gènesi 3: 17-19).

El treball que fins aquell moment era dolç i agradable es converteix en pesat:  “Amb la suor del teu front menjaràs el pa, fins que tornis a la terra”. El pecat exerceix uns efectes devastadors en tots els aspectes. El tema del treball no és una excepció, fins el punt que l’apòstol Pau es va veure  obligat a escriure amb molta contundència: “Si algú no vol treballar, que tampoc mengi” (2 tessalonicencs 3: 10), aquest tal no se l’ha de considerar un enemic sinó com una persona “que cal amonestar com a germà” (v. 15). La ganduleria és un mal company de viatge. No hem de deixar que s’apoderi de nosaltres. El principi general és: “I tot el que feu, feu-ho de cor, com per al Senyor i no per als homes” (Colossencs 3: 23). Il·lustra aquest principi una anècdota molt suggerint: “Hi havia tres picapedrers. Un estrany es va apropar a un d’ells i li va preguntar que feia. L’obrer li va contestar molest: “¿No veus que estic picant pedres?” S’acosta a un altre i li fa la mateixa pegunta. L’enquestat li respon: “M’estic guanyant el pa de cada dia”. Quan arriba al tercer repeteix la pregunta. Rep una resposta sorprenent: “estic construint una catedral”. Imagina’t que un estrany et pregunta: “Què fas?” Si contestes contribueixo a la construcció d’una catedral estarà fent un treball magnífic, com més no ho serà si el que fas ho fas per la gloria de Déu? “El treball d’una minyona, fet com a Déu, és tan sagrat com la meditació d’un monjo” (Martí Luter).

L’estat del benestar converteix en desgraciades a moltes persones. Amb les subvencions als sense feina converteix en desgraciats els desvagats que esperen el xec cada fi de mes. Això no és estat del benestar. És convertir en sangonelles a persones aptes per treballar. Momentàniament pot ser convenient atorgar una subvenció. Si es converteix en indefinida roba a les persones que la reben l’alegria de viure. És responsabilitat de l’Administració Pública garantir un lloc de treball a tots els ciutadans. És immoral pagar  a qui no treballa.

Anem als jubilats. Aquests, estant en actiu cotitzaven per la seva jubilació. Arribada la jubilació els jubilats  cobren cada final de mes. Cert. Ha de ser molt avorrit passar els dies de panxa al sol. El temps que es disposa pot dedicar-se a tasques de voluntariat. Els anys en actiu han aportat un munt de coneixements que poden ser molt útils per les persones que els segueixen. Nitin Nochric, degà de Harvard Bussiness School ha deixat escrit: “És una tortura jubilar una persona de 60 anys plena de vida, experiència, amb ganes de compartir-la, que es vol sentir útil i que li paguin per ser-ho. Jo treballaré a aquesta edat i a qualsevol altra en la mesura de les meves possibilitats, perquè a qualsevol edat necessitem sentir-nos útils”.

¿No és una contradicció que havent-hi tantes persones que cobren de l’atur hi hagi tanta mancança d’electricistes, fusters, paletes …Alguna cosa falla.

Octavi Pereña Cortina