REFORMA EN PROFUNDITAT

Joan Josep Omella, arquebisbe de Barcelona en un escrit publicat a La Vanguardia el 26 de juny 2016, coincidint amb les eleccions generals, invocant sant Tomàs Moro, escriu: “Demanem a aquest gran sant que intercedeixi per tots nosaltres, homes i dones que tenim responsabilitat pública de viure més en coherència amb allò que som i que configura les nostres vides, però cal que ho visquem amb gran respecte als altres. Que el que ens dicti la consciència prevalgui per damunt dels interessos de partit i, fins i tot, dels interessos personals”.

L’arquebisbe barceloní s’equivoca  quan invoca Tomàs Moro perquè intercedeixi a favor dels que tenen responsabilitat pública “perquè el que ens dicti la consciència prevalgui per damunt dels interessos de partit, fins i tot, dels interessos personals”. No és invocant un home com es canviarà la consciència de les persones que tenen responsabilitat pública.

En la pregària que el rei Salomó va pronunciar durant la cerimònia d’inauguració del temple que havia bastit i que introduiria en el lloc santíssim l’arca del pacte, símbol de la presència de Déu entre el seu poble, entre altres coses va dir: “Tu escoltaràs des dels cels, el lloc on resideixes, i perdonaràs i obraràs, i recompensaràs a cadascú segons els seus camins, el cor dels quals tu coneixes, perquè tu, només tu,coneixes el cor de tots els fills d’Adam” (1 Reis 8:39). Hi ha dues maneres d’invocar la benedicció de Déu sobre les persones. Joan Josep Omella fa la incorrecta perquè invocant un home per més bo que hagi sigut en vida, no deixa de ser una persona fràgil i amb totes les misèries pròpies d’un home pecador. Aquesta persona no pot canviar la consciència d’un altre ésser humà. “El ferro és igual al ferro i un home és igual a un altre home” (Proverbis 27:17), ens diu que tots els homes som tots iguals: de bo no n’hi ha cap. Com a descendents d’Adam tots som pecadors. “L’home és un llop per a l’home” (Thomas Hobbes) i, “la llavor dels pecats més vils i pitjors, està en el millor dels homes” (Thomas Brooks).

El poble d’Israel tenia al seu abast la Llei de Moisès i tot el que els profetes deien en Nom de Déu, i no en van fer cas. El resultat va ser un vaivé entre obediència i desobediència  a Déu que va acabar en que el poble desconeixia  la Paraula de Déu. La consciència dels prohoms de Judà i del poble estava enfosquida pel desconeixement de la Paraula de Déu que és la llum que il·lumina la consciència, la qual cosa va portar al desastre nacional.

Les tenebres envoltaven Judà i en el divuitè aniversari del rei Josies  es van iniciar les obres de reparació del majestuós temple bastit per Salomó, que estava molt malmés. La situació degradada en que es trobava el temple era un reflex de la corrupció moral del poble. Mentre es feien les reparacions  es va trobar un exemplar del Llibre de la Llei que es va llegir al rei, aquest va ordenar que s’anés “a consultar al Senyor per a mi i pel poble i per tot Judà, referent a les paraules d’aquest llibre que s’ha trobat, perquè gran és el furor del Senyor que s’ha encès contra nosaltres, perquè els nostres pares no van escoltar les paraules d’aquest llibre per fer d’acord amb tot el que va ser escrit  per a nosaltres” (2 Reia 23:3).La consciencia d’un poble no il·luminada per la llum que és la Paraula de Déu va portar el poble a una espessa foscor espiritual en que cadascú feia el que li semblava bé. La reforma religiosa que va emprendre el rei Josies momentàniament va aturar el declivi espiritual que al reviscolar-se la ignorància va portar al col·lapse total.

La reforma de Martí Luter en el segle XVI va ser possible quan el monjo va descobrir que l’home se salva per la fe en l’obra redemptora de Jesús i no pas per les obres. Aquest descobriment no el va deixar impassible i va traduir la Bíblia a l’alemany, posant a l’abast del poble la veritat de Déu. L’obscurantisme religiós  de l’època es va posar de manifest quan la llum de la Paraula de Déu il·luminava les consciències. La consciència d’un home o d’una dona  il·luminada per la Paraula de Déu no li permet seguir practicant les obres de la foscor de quan vivia en la ignorància.

Per regenerar la política espanyola la qual es nega a acceptar la compareixença  del ministre d’Interior  al Parlament perquè expliqui les converses mantingudes amb el director de l’Oficina Antifrau de Catalunya, al·legant que el Parlament està en                              funcions, quan poc abans el Tribunal Constitucional degut a una querella presentada pel parlament també en funcions, va sentenciar que el Govern en funcions ha de respondre a un Parlament també en funcions, ¿és aquesta la consciència dels diputats la que ha de regenerar la política espanyola? Els diputats al Congrés de Madrid han pogut votar segons el que els dictava la seva consciència, però, ¿és una consciència il·luminada per las Paraula de Déu que rebutja la injustícia? “La majoria dels homes proclama la seva bondat, però un home fidel qui el trobarà?” (Proverbis 20:6).

Octavi Pereña i Cortina