HOMES DE RENOM

“El Roto” en una de les seves punyents vinyetes que toquen qüestions d’actualitat, mostra un home de posat distingit i decidit,  amb una maleta a la mà que camina per una claveguera en mig de les aigües emmerdades. El text que acompanya la imatge fa diana: “Als grans despatxos s’hi arriba abans per les clavegueres”. Quan es fa esment de les clavegueres  es refereix en el sentit  econòmic i polític, referint-se a les maneres gens netes de prosperar. Malgrat que vivim en una societat atea, encara queda una mica de brasa que ens recorda, es vulgui o no, que no som producte d’un atzar cec, sinó creació divina, fets a imatge i semblança del Creador. Malgrat l’ateisme regnant, malgrat es mantingui tapat per una capa de religiositat, la brasa viva que resta ens recorda que som creació de Déu, cosa que desperta en nosaltres consciència del bé i del mal. Aquesta capacitat de coneixement és el que ens fa entendre que les clavegueres politicoeconòmiques no són bones pel bé comú, malgrat que n’hi hagi alguns que en treguen profit.

Com que encara ens queda brasa activa que ens permet raonar, intentarem esbrinar d’on ens bé el plaer que ens proporciona caminar per les clavegueres politicoeconòmiques. Per força ens haurem d’apropar a l’origen de l’home, segons la Bíblia, i que a causa del pecat es desenvolupa en l’home la voluntat de voler-se fer un nom. Així és com es desenvolupa el plaer de caminar per les clavegueres  politicoeconòmiques.

El problema va començar a agreujar-se quan “els homes van començar a multiplicar-se sobre la superfície de la terra” (Gènesi 6: 1). A mesura que la població pecadora augmentava, la maldat es feia més evident. La situació va empitjorar quan “els fills de Déu”, la descendència de Set de la que procedeix el poble de Déu, “van veure que les filles dels homes ren boniques, i van prendre mullers per a ells de totes les que van escollir” (v. 2). El poble de Déu ha de ser la sal que preserva de la corrupció. Així és com va néixer el que s’anomena “matrimonis mixtes”, un creien amb una no creient o a l’inrevés. El resultat de la proliferació d’aquest tipus de matrimonis va fer que la sal va perdre el seu poder anticorrupció. Un exemple bíblic d’aquest procés el trobem en el rei Salomó que per haver-se casat amb dones paganes es va allunyar dels camins de Déu. A causa que la sal perd els seus poders anticorrupció la maldat s’estén sense fre. El resultat  de l’abundós mestissatge espiritual va ser que. “els fills de Déu van entrar (es van casar) amb les filles dels homes, i els van engendrar fills, aquests van ser els poderosos, els homes de fama de l’antiguitat”  (v.4).

Havent perdut la sal el seu poder anticorrupció espiritual, el pensament d’aquests homes famosos era: ¡No t’estiguis de res! La societat es va començar a dividir en dues categories: cabdills i plebs, reis i vassalls. El resultat va ser el naixement del primer gran imperi: l’assiri.  Així ha sigut al llarg de la història escrita pels poderosos, “els barons de fama de cada generació.

La denuncia que fa “El Roto” : “Als grans despatxos s’hi arriba abans per les clavegueres” es queda en una simple queixa. Aixeca la catifa que deixa veure la merda que s’hi amaga, sense capacitat de netejar-la. Perquè els homes de fama, de renom, en no tenir com a guia a Déu, el Pare de nostre Senyor Jesucrist, es deixen guiar per les intencions d’uns cors endurits, insensibles a les necessitats del proïsme. Segons Jesús aquesta és la característica dels barons de renom que es converteixen en autoritats públiques en els diversos nivell de l’administració de l’Estat:  Perquè de dins del cor dels homes provenen els pensaments dolents. Adulteris, fornicacions, homicidis, robatoris, cobejances, maldats, engany, lascívia, enveja, blasfèmia, orgull, neciesa. Tots aquests mals provenen de dins, i contaminen l’home” (Marc 7: 21-23).

Es vol intentar frenar la corrupció legislant lleis, sense aconseguir-ho. A més, els mateixos legisladors  les incompleixen perquè no s’ataca la font de la corrupció que és el pecat.

Després del Diluvi, Noé i els seus tres fills: Sem, Cam i Jafet i les seves respectives esposes, que eren descendents de Set, van ser els únics supervivents i a ells els va correspondre iniciar a repoblació de la Terra. Malgrat que eren poble de Déu no deixaven de ser pecadors. La Terra es va repoblar. Es repeteix la història. Al cap del temps “els fills de Déu van veure que les filles dels homes eren boniques, i van prendre mullers per a ells de totes les que van escollir…quan els fills de Déu es van casar amb les filles dels homes, i els van engendrar fills, aquests van se els poderosos, els homes de fama de l’antiguitat”. Així serà fins la fi del temps en que Jesús instaurarà el seu Regne etern on no hi entrarà ningú que els seus pecats no hagin estats rentats per la sang de Jesús. Es dir, només seran ciutadans d’aquest regne els veritables fills de Déu. L’estirp dels homes de renom haurà estat extirpada del Regne de Déu.

Octavi Pereña Cortina