CRISI EDUCATIVA

Ens trobem immersos en una profunda crisi educativa. Potser la punta de l’iceberg del fracàs escolar va ser la declaració pública de fallida. Que es declari que el sistema públic d’educació ha fracassat  és la via més fàcil. El cor del fracàs escolar no ho és el sistema públic d’educació. És la llar. La responsabilitat de l’escola pública és ensenyar a llegir, escriure i d’altres ensenyances bàsiques  que es van incrementat així que els nens  van passant d’un grau inferior a un de superior fins arribar fins la universitat. És en la llar on els nens han d’aprendre a ser cívics i educats. A ser respectuosos amb les diferències individuals. És la llar que ha de ser denunciada pel fracàs escolar.

Per què molts pares no es comporten com educadors exemplars? El problema no rau en que no disposen d’un diploma que certifiqui que hagin fet un taller de formació parental. Aquests tallers, si és que existeixen, poden ajudar una mica, però no són del tot fiables perquè no converteixen en pares responsables  els que els fan perquè no inculquen l’esperit de la genuïna paternitat.

Què passa amb els pares que no saben com educar els fills? Han de fer un retrocés en la Història fins arribar a l’Edèn que és on es troba el secret de la paternitat responsable. Abans de la Caiguda en pecat Adam i Eva eren arbres bons i, com diu Jesús “no hi ha cap arbre bo que faci fruits dolents”. Amb la desobediència d’Adam tan aquest com Eva es  van convertir de sobte en arbres dolents. Com afirma Jesús “cap arbre dolent fa fruits dons”. Jesús segueix informant: “Cada arbre es coneix pel seu fruit: car dels esbarzers no es cullen figues, ni de la bardissa es veremen raïms. l’home bo, del bon tresor del seu cor treu allò que és bo, i l’home dolent, del mal tresor del seu cor treu allò que és dolent, perquè de l’abundància del cor parla la seva boca” (Lluc 6: 43-45).

Per naixement natural tots naixem sent arbres dolents. És lògic, doncs, que donem fruits dolents. Poden semblar bons. Quan els obrim hi descobrim putrefacció. No volem reconèixer la nostra condició d’arbres dolents i ens esforcem en donar fruits que aparentment són  bons. Ni dels esbarzers ni de les bardisses es port esperar que donin figues i raïms. La condició d’arbres  dolents ho impedeix. Quina és la solució? La solució és que l’arbre dolent se’l converteixi en bo. És necessari n nou naixement. ¿És possible aquesta mudança? Sí és possible. El nou naixement no té res a veure amb un canvi d’ideologia. L’ateu pot abandonar el seu ateisme en fer-se catòlic o protestant. Això és quelcom semblant al gos que se li canvia el llaç, segueix sent el mateix gos. La condició espiritual segueix sent la mateixa: persona morta en els seus delictes i pecats. S’ha produït un canvi d’imatge però la condició espiritual segueix sent la mateixa.

El nou naixement al que es refereix Jesús quan parla amb Nicodem, un savi jueu, no ho entén. Li diu a Jesús: “Com pot un home nàixer quan és vell? ¿Pot potser entrar  per segona vegada al ventre de la seva mare  i nàixer?” (Joan 3: 4). Jesús li fa veure l’equivocat que està: “No t’estranyis que t’hagi dit: Us cal nàixer de nou. El vent bufa on vol i  sents la seva remor, però no saps d’on ve ni a on va. Així és tot aquell que és nascut de l’Esperit” (v.8). El savi d’Israel no acaba d’entre el que diu Jesús: “Com pot ser això?” (v. 9). Per aclarir-li l’enteniment Jesús el transporta al pelegrinatge de l’antic Israel pel desert amb destinació a la Terra Promesa. Moltes vegades el poble va protestar contra Déu i contra Moisès. En una d’aquestes situacions contestatàries es queixen: ” Per què per què ens has fet pujar d’Egipte per morir en el desert? Perquè no hi ha pa i no hi ha aigua i la nostra ànima està avorrida d’aquest pa miserable”(Nombres 21: 5).  “I el Senyor va enviar serps ardents entre el poble, i van mossegar el poble i molta gent d’Israel va morir (v. 6). Sempre que els israelites es veien perduts i es penedien malgrat ho fessin de cara a la galeria, Déu els perdonava i els beneïa: “I el Senyor va dir a Moisès: Fes-te una serp de bronze i posa-la a la punta d’un pal i s’esdevindrà que tot aquell que sigui mossegat i la miri, viurà” (v.8).

El dirigent d’Israel que de nit va anar a visitar Jesús ben segur que coneixia aquest punt de la història del seu poble, però desconeixia l’abast espiritual que tenia la serpent de bronze. Jesús amb la seva paciència infinita li diu: “I així com Moisès va alçar la serp en el desert, així  cal que sigui alçat el Fill de l’Home, perquè tot aquell que en Ell creu, no es perdi, sinó que tingui vida eterna ” (Joan 3: 14, 15). Una referència clara de la seva propera mort a la creu. Creure en Jesús crucificat per salvar el poble de Déu dels seus pecats  és la passa prèvia que s’ha de donar (v. 17). És necessari esmentar aquesta doctrina de la que se’n parla poc: Jesús per l’Esperit Sant fa morada en el creient: “¿No sabeu que sou santuari de Déu i que l’Esperit de Déu habita en vosaltres?” (1 Corintis 3: 16). Els pares que per la fe en Jesús s’han convertit en temples de l’Esperit Sant transformen la llar en un rebedor del cel on es respira, gràcies a haver-se convertit en arbres bons que fomenten  l’ambient adequat per instruir els fills en el camí de la justícia que els pot transformar en ciutadans que en lloc de ser problema contribueixen a ser solució dels problemes socials.

Octavi Pereña Cortina