VIURE EN COMUNITAT

“Cohousing” és un nou mot que ben segur no tardaran massa en normalitzar-lo les diverses acadèmies de la llengua. La paraula bé es podria traduir: Conviure en petites comunitats. Segons Kristen Ghodsee els qui practiquen el “cohousing” aconsegueixen nivells més alts de felicitat perquè somnien en una manera diferent de viure on s’hi troba un índex més baix de solitud no desitjada. Aquesta manera de viure en petites comunitats allunyades dels mastodòntics nuclis urbans  no és un descobriment fet en el segle XXI. Fa uns 2.500 anys el filòsof grec Pitàgores fa fundar una comunitat als sud d’Itàlia on s’hi va agrupar un petit nombre de persones  insatisfetes amb la manera de viure els grecs. Es van fer famosos els cristians egipcis que van abandonar les grans aglomeracions urbanes per traslladar-se a la solitud del desert per a viure com eremites perquè creien que podrien deixar enrere la corrupció que es trobava en les grans ciutats i així poder viure santament com exigeix la fe cristiana. Es van equivocar perquè la corrupció que pretenien deixar enrere la portaven dins d’ells perquè eren portadors del pecat que és el germen de la corrupció moral.  La creació de comunitats perfectes és inviable perquè l’ésser humà no és perfecte. La vida contemplativa en monestirs també ha estat un fracàs pel mateix motiu.

Podem entendre la facilitat amb que s’escampa la corrupció moral si ens fixem, per exemple, amb una poma. aparentment sana. Als pocs dies se l’ha de treure de la cistella perquè no malmeti la resta de l fruita. Podem donar gràcies a Déu perquè la majoria de les persones no són grans pecadors. És cert que en moments concrets es donen mostres de gran solidaritat. En altres ocasions aquesta mateixa persona es comporta clarament que és pecadora.

En un principi totes les comunitats basades en el “cohousing”, eremitisme, monàstiques, donen la impressió de ser sanes. El principi de totes elles és el bé comú. Gaudeixen d’un alt nivell de felicitat. Al poc temps comencen a manifestar-se els fruits de la carn: Enemistats, plets,  gelosies, ires, rivalitats…Aquella comunitat que en un principi semblava estar tan unida comença a esquerdar-se, a desintegrar-se. D’ella només en queda un record llunyà. Els cristians no han de fugir  del món (1 Corintis 5: 9, 10), sinó viure en ell ja que “la llum en les tenebres resplendeix” (Joan 1: 5).

Donada la condició humana els qui practiquen el “cohousing” es trobaran amb un gran desengany perquè busquen la felicitat pel camí equivocat que els mourà a preguntar-se: Què he de fer per a ser feliç?  El mateix han de fer la resta dels mortals que viuen immersos en la confusió que impera en el món. Es miri on es miri tot és problemàtic. Resolts un problema i de sobte de sota les pedres en brollen dos més. Què han de fer els qui viuen en la jungla de la civilització per trobar la felicitat que se’ls escorre com l’aigua entre els dits.  S’ha d’aprendre a conviure amb el que hi ha. Com es fa aquest aprenentatge?

 En cap lloc de la Bíblia s’ensenya que les persones hagin de refugiar-se en un lloc solitari per trobar el goig del Senyor que és permanent. Que no depèn de que les circumstàncies, siguin favorables o desfavorables. La felicitat tal om l’entenen els humans és un conjunt de situacions agradables que dura el temps que es mantinguin vives. Acabats aquests moments d’èxtasi  l’ànima torna a trobar-se buida i turmentada. El plaer temporal no és felicitat genuïna.

La insatisfacció permanent que aclapara l’ésser humà la causa el rebuig de Déu, el Pare que en el seu Fill Jesús fa que la pau de Déu que sobrepassa la comprensió humana es posseeixi. Els prejudicis són els que impedeixin que es posseeixi aquesta benedicció celestial. El text ens diu que Jesús va trobar Felip i li va dir. “Segueix-me. La trobada de Felip amb Jesús hauria d’haver estat   molt emocionant doncs no es va guardar al pap el goig  acabat de trobar en la Perla de gran preu. El text segueix explicant: “Felip va trobar Natanael  que li va dir: Hem trobat Aquell de qui va escriure Moisès en la Llei, així com els profetes: A Jesús, el fill de Josep, de Natzaret. Natanael li va dir: ¿De Natzaret en pot sortir alguna cosa bona? Li va dir Felip:  Vine i mira” (Joan 1: 43-46). Una dona que patia una hemorràgia persistent i que havia gastat en metges tot el que tenia, d’amagatotis es va apropar a Jesús, el va tocar i automàticament se li va aturar l’hemorràgia (Lluc 8: 43-48).

Si el lector busca la felicitat amb la intensitat com el miner busca l’or que no troba, li pregunto: Quan t’has gastat en espectacles, viatges, en plaers que no t’han donat la felicitat que busques?  A la dona que d’amagat el va tocar, Jesús li va dir. “Filla, la teva fe t’ha salvat ves-te’n en pau. Per què no li diu el lector a Jesús: “Senyor, ajuda la meva incredulitat”, perquè en donis el goig que amb desesper busco i no trobo enlloc?

Octavi Pereña Cortina