CRIDA A SOMETENT
Crida a sometent. Ressò de tambors. Alguns
països europeus tornen a implantar el servei militar obligatori. Des de que
Adan va pecar el cor humà s’ha vist infectat d’odi. Caín i Abel, els dos
primers fills d’Adam i Eva ja van ser protagonistes d’una guerra fratricida.
Caín va matar Abel. A mesura que la població es multiplica apareixen “els
poderosos, els homes de fama de l’antiguitat” (Gènesi 6: 4). Ja des de
l’albada de la humanitat quan Déu des
del cel contempla la Terra “veu que la
maldat de l’home és molt gran a la Terra i que tot el propòsit dels pensaments
del seu cor nomé és el mal tot el dia” (v.5). Es formen petites tribus que en
ajuntar-se es converteixen en regnes que els “poderosos homes de fama” es fan
amb el poder convertint-se en reis. Les guerres es fan més cruels. Les armes
més devastadores. Així ha estat al llarg
de tota la Historia.
Si no vaig equivocat Egipte ha estat el primer
gran regne que sorgeix. A Egipte, a causa d’una fam canina uns pocs hebreus se
n’hi van anar a viure. A causa d’un canvi de dinastia faraònica, els hebreus
que ja s’havien convertit en un poble nombrós per motius polítics se’l hi va
imposar una dura servitud. Després de les Deu Plagues el Faraó va deixar sortir
els hebreus del regne. No li costa gens
tornar a penedir-se. Reuneix l’exèrcit i surt a perseguir els fugitius que
troben que el Mar Roig els barra el pas. Tenen por. No en tingueu els diu el
Senyor. Dirigint-se a Moisès li diu: Estira el braç amb el teu bastó assenyalant el mar que s’obrirà en dos. Els perseguits
respiren. El mar deixa obert un camí. S’endinsen per la nova via. Els
egipcis no deixen d’empaitar-los. Els
murs d’aigua que s’havien format es desplomen enterrant el poderós exèrcit
egipci. Els salvats en posar el peu en terra ferma entonen un lloança a Déu el
seu Salvador. Entre altres coses el càntic diu això: “El Senyor regna per
sempre i eternament” (Èxode 15: 18).
Avui Europa es troba en una situació molt
delicada a causa de la guerra ucraïnesa. Europa s’ha convertit en una olla a
pressió que pot esclatar en qualsevol moment. Si els governants es deixen
portar per l’odi és molt possible que un d’ells
induït per un nacionalisme forassenyat premi el botó roig……Pat Cox,
expresident del Parlament europeu diu en una entrevista: “S’ha acabat el dividend
de la pau. Hem d’invertir en armes”. Parodiant la dita hippy: “Fes l’amor i no
la guerra”, busca l’amor de Déu i el resultat serà l’amor que busca el bé
d’altri. Com és una utopia aconseguir que tota la població es deixi guiar per
l’amor de Déu ens hem de conscienciar
que una guerra d’abast inconcebible pugui esclatar en qualsevol moment.
Nabucodonosor rei de Babilònia en un somni va
veure una estàtua molt gran i d’aspecte terrible: “El cap d’aquesta estàtua era
d’or pur, el seu pit i els seus braços de plata, el seu ventre i les seves
cuixes de bronze, les seves cames de ferro, els seus peus part d’ells de ferro
i part d’ells d’argila” (Daniel 2: 32, 33). El monarca se la va estar mirant
“fins que una pedra va ser tallada sense mans i va colpir l’estàtua. Els bocins
es van convertir com el boll de l’era a l’estiu i el vent se’ls va emportar…i
la pedra que va colpir l’estàtua va esdevenir una gran muntanya que va omplir
tota la terra” (vv. 34, 35).
Començant pel cap d’or que representa el rei
Nabucodonosor, les diferents parts del cos representen imperis que neixen i
desapareixen l’un darrere l’altre. La pedra que va fer pols l’estàtua i que es
va convertir en una gran muntanya que va omplir tota la Terra: “En els dies
d’aquests reis, el Déu dels cels aixecarà un regne que mai no serà destruït, i
aquest regne no serà deixat a un altre poble: esmicolarà i consumirà tots
aquests regnes, i subsistirà per sempre” (v. 44).
Des de l’albada de la Història fins el final
del temps hem estat i seguirem estant colpits per les guerres perquè les
nacions mai “no han conegut el camí de la pau” (Romans 3: 17). “¡Oh” (Europa,
aquí s’hi pot posar el nom de la nació que es vulgui), “si atenguessis els meus
manaments! La teva pau seria com un riu, i la teva justícia com les ones del
mar!” (Isaïes 48: 18).
Mentre no arribi la fi del temps amb la
implantació del regne de Déu etern que se’ns ha fet conèixer en el somni que va
tenir Nabucodonosor, la majoria de les persones continuaran donant
l’esquena a Déu. Pensant en vanitats fugisseres. Es casaran i
es donaran en casament, bevent i menjant fins que arribi l’inesperat End. Les
conseqüències de la incredulitat són el consum exponencial de fàrmacs que no
serveixen per portar la pau a la consciència perquè se la busca per camins
equivocats.
Octavi
Pereña Cortina
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada