PARADÍS RETROVAT

Declaració que Clara Sanchís Mira fa en el seu escrit “El dit a la nafra”: La meva professora de cant, en resumen i segons va dir entre somics, plora perquè no és feliç. No és que li hagi passat alguna cosa tràgica. És només que, per unes coses i d’altres, no troba la felicitat. Ben mirat, és que jo tampoc. No sé què en pensarà vostè. Tant de bo sigui feliç. Però nosaltres vam arribar a la conclusió que la idea de la felicitat completa és un veritable destorb que ens impedeix ser feliços a estones”. La felicitat es quelcom tant voladís com el vent. Qui pot atrapar el vent amb les seves mans? Quan tanques la mà ja ha volat. Es  miri com es miri, la felicitat és impossible obtenir-la. La impossibilitat d’assolir-la mitjançant les coses que un hom fa ho posa de manifest la dita de l’Escriptura: “Per això vaig odiar la vida, perquè l’obra que es fa sota el sol em fastiguejava: perquè tot és vanitat i aflicció d’esperit” (Eclesiastès 2. 17).

Malgrat la impossibilitat de ser feliç mitjançant els propis medis, l’ésser humà no  vol rendir-se. Els guionistes i intèrprets de gags còmics pretenen fer riure els espectadors afegint aplaudiments i riallades de fons per contagiar els espectadors a fer el mateix. Sovint, aquests artificis aconsegueixen el contrari del que es proposen. Fan plorar donada la mediocritat de l’obra. Les rialles artificials com la risoteràpia no són sinònims de felicitat.

La publicitat de qualsevol  estri que es vol vendre va acompanyada de cares rialleres que pretenen relacionar l’article que promociona amb la felicitat. Així, el client potencial que no és feliç comprarà el producte que ven felicitat. Aquesta felicitat artificial se’ns la inocula des de la infància i crea un contrast molt acusat entre la realitat d’unes vides en constant contacte amb situacions enlletgides pel pecat, amb les cares felices adulterades pel retoc fotogràfic.

El Primer Món en el que es mira el Tercer ven una imatge de felicitat falsa. Enganyem els qui ens volen imitar perquè els confonem entre nivell de vida y qualitat de vida. De coses materials no ens en manquen. Tenim a l’abast de la mà estris que cada vegada més donen prestacions que ens fan la vida més còmoda  y fàcil, però no feliços. Les malalties mentals augmenten i amb elles s’incrementa el consum d’ansiolítics i els fàrmacs contra l’estrès i la depressió engreixen les farmacèutiques. El Primer Món amb tota la seva prosperitat material no és feliç. Las rialles artificials no compren felicitat. Malgrat saber-ho ens deixem enganyar pels eslògans que ens inciten a comprar coses que no necessitem perquè ens diuen que si no les tenim som uns desgraciats. “Perquè tu ho vals”. “No pots viure sense el producte X”. “Veuràs la vida d’un altre color” .El problema de la prosperitat material és que mai satisfà. Un escriptor de l’antiguitat va dir: “Qui estima la plata no es saciarà amb ella, i el qui estima la riquesa no en traurà renda”. Les coses que entren pels ulls acaben avorrint. El final de plaer momentani és insatisfacció. S’inicia un enfilall d’intents per veure les coses d’un altre color que acaben en fracàs.

Els bons propòsits no fan felices les persones. S’equipara felicitat amb l’absència d’emocions negatives, però les situacions desagradables existeixen i les emocions d’aquest color brollen instintivament. Si considerem la felicitat com l’absència de sentiments desagradables llavors convertim la nostra existència en una agència de viatges que programa vacances, platja, festes i un llarg etcètera en estances en idíl·lics paradisos amb la finalitat de distreure’ns de les emocions desagradables que transportem a aquests entorns tan meravellosos.

La Constitució dels Estats Units del 1776 promet als americans la felicitat. En un món tacat pel pecat no hi ha cap Constitució que pugui garantir-la. Pels americans el somni americà encara és un somni. La injustícia social existent impedeix que el somni es faci realitat.

Per iniciar el procés que ens porti a la felicitat en les nostres vides s’ha d’extirpar el pecat que tenim dins que ens aparta de Déu que és la font de la felicitat. Aquesta extirpació només es pot aconseguir per la fe en Jesús, la sang del qual vessada en la creu del Gòlgota ens neteja tots els pecats. Aquesta purificació ens permet mantenir una relació íntima amb Déu nostre Senyor. Les situacions són desagradables, són inevitables perquè vivim en un món injust. Concedida audiència amb Déu mitjançant Jesucrist, podem descarregar en Ell tot allò que ens preocupa i que les agències de viatges no poden eliminar. El resultat d’haver traspassat els sentiments desagradables a Ell és una pau que sobrepassa la comprensió humana que, per incomprensible no vol dir que no sigui real.

El salm 23 ens parla de caminar per una vall d’ombra de mort que reflecteix molt bé el que és aquest món. Però el salmista també ens parla de Jesús el Bon Pastor que “em fa reposar en pastures d’herba tendra, em mena vora aigües de repòs. Em restaura la meva ànima, em guia per senders de justícia, per honor del seu Nom” (vv.2,3). Ens prepara pel paradís celestial on no hi té cabuda cap cosa injusta que pugui enterbolir la plena felicitat

Octavi Pereña i Cortina