ALIMENT PER L’ÀNIMA

El Roto té vinyetes molt interessants i fan diana en qüestions crucials de la nostra societat. Un home ben vestit, assegut en un esglaó d’una luxosa escala en postura meditativa, pensa: “El meu currículum és autèntic, el que és falsa és la meva vida”. Aquesta reflexió arriba a fins el moll de l’os de la situació política actual en que s’ha posat de moda la fal·lera de la “titolitis” . L’home de la nostra vinyeta assegura que el seu “currículum és autèntic”. Amb sinceritat meridiana assegura que “el que és falsa és la meva vida”. Si questa afirmació la diu una persona acadèmicament il·lustrada, què haurien de pensar de sí mateixos els qui falsegen màsters per donar prestigi a les seves vides professionals o polítiques?

El boom dels màsters falsejats atorgats desprestigia les universitats que els concedeixen, a més col·laboren a fomentar la hipocresia. Per natural les persones tendim a voler aparentar el que no som. Busquem el beneplàcit dels altres sense pensar en el cost. La hipocresia és un engany i com tot frau té els seus perills. En el diccionari hi trobem el mot sinceritat. És molt interessant conèixer la seva procedència. Ve de sense cera. En l’antigor clàssica, en la terrisseria s’acostumava a tapar amb cera els defectes o esquerdes d’un objecte de ceràmica. Els compradors deien al venedor: “¿Sense cera?” El mal comerciant responia: “Sense cera”. Però quan l’objecte “sense cera” es posava al sol o en contacte  amb una font de calor la cera es fonia i deixava al descobert els defectes que amagava. Doncs bé, la cera s’ha convertit en un màster fals que pretén amagar la imperfecció d’una vida. Més aviat o més tard l’engany es posa en contacte amb una font de calor: una investigació periodística que posarà al descobert que darrere d’una aparent erudició s’hi amagava la lletjor d’una ànima mentidera. El ridícul i la vergonya són inimaginables.

En el temps que vivim es té cura del cos en tots els aspectes possibles per intentar conservar la joventut i retardar l’envelliment. En aquest sentit es gasten molts diners en cosmètics, operacions quirúrgiques i gimnasos. Però a l’ànima se la margina i no es pensa en alimentar-la. No se l’atén perquè es creu que no existeix. Per què aquest comportament? Perquè la nostra condició de pecadors ens confon i ens fa pensar exclusivament en l’aspecte físic en detriment de la salut de l’ànima. D’aquí ve l’interès   exclusiu del cos en detriment de l’ànima que ha estat creada a semblança de Déu el nostre Creador. Si descurem l’ànima es produeix un desequilibri en les nostres persones que és el causant   dels comportaments indesitjables dels que en som testimonis diàriament i que no sabem com resoldre’ls.

És hora de despertar del malson que vivim i començar a pensar en alimentar l’ànima.

He començat a redactar l’esborrany d’aquest escrit el dia de Sant Jordi, el dia del llibre. Els gremis de llibreters avaluen el resultat de la diada segons els milers d’euros guanyats i el nombre de llibres venuts. Dies abans, la maquinària publicitària es posa en marxa presentant les   novetats literàries perquè la gent comenci a rumiar en els llibres que compraran. Aquests llibres són com la rosa d’un dia no serveixen per nodrir l’ànima. Distreuen, diverteixen. Momentàniament ajuden a oblidar les cabòries, però l’ànima segueix assedegada i famolenca. Mancada de vigor per desnodrida. La persona que pensa de la manera com h descriu El Roto, reconeix que la seva vida és una falsedat. No s’agrada. En moments de lucidesa es mira a sí mateixa i arriba a la conclusió que la seva vida és un desastre. Que el benestar material no li ha aportat felicitat. Fa un bon judici. Però la seva vida segueix en una falsedat i un desastre. He escrit  abans que és hora de despertar del malson que vivim i comencem a alimentar l’ànima. Posem mà a l’obra.

L’aliment espiritual que necessita l’ànima entra pels ulls. Ja que parlem de la diada del llibre n’hem de buscar un que a més de distreure transformi la falsedat de la nostra ànima en autenticitat. Despertant la necessitat de treure la cera amb que intentem inútilment amagar la lletjor de l’ànima. Al món existeix un llibre que reuneix aquestes característiques: La Bíblia. Déu que coneix les nostres necessitats ha inspirat uns homes a escriure-la amb el propòsit que serveixi d’aigua viva i pa de vida que transformi la falsedat de l’ànima en autenticitat. La Bíblia té aquesta propietat perquè ens descobreix el Pare etern que en la persona del seu Fill únic s’encarna en la persona de Jesús per tal que els homes i dones insatisfets d’ells mateixos puguin trobar el sentit de la seva existència. En Jesús la falsedat de l’ànima troba autenticitat. Ara l’ànima té vertadera fam i set de Déu. És aquí on la Bíblia hi juga un paper cabdal. No és un llibre que es marceix com la rosa que s’ha tallat del roser. Conserva la seva frescor inalterable. Per això és un llibre que ha resistit les fogueres de la Inquisició i els atacs dels censors de torn. És el llibre de Déu. Avui com sempre les ànimes assedegades i famolenques de Déu hi troben en la lectura i meditació diària de la Bíblia l’aigua viva i el pa de vida que l’ànima necessita per mantenir-se sana i ufana.

Octavi Pereña i Cortina