SATANÀS DESENMASCARAT

Llegint el títol de l’escrit de Jordi Satorra i Marín “El poder del dimoni” (La Mañana 16/02/2023), la lectura m’ha desil·lusionat. Esperava trobar  alguna referència bíblica, però no n’he trobat cap. Només filosofia. En els meus escrits és inevitable que esmenti el diable bíblic perquè si no se’l té en compte és totalment impossible entendre el comportament humà que ens porta a la desfeta. l’escrit de Satorra va acompanyat de la reproducció d’una pintura que mostra un home al llit que en somnis veu un diable que toca el violí. Aquesta reproducció del diable no s’acosta a la realitat, com tampoc no ho fan els grups de diables que participen en les celebracions populars disfressats de diables , amb els vestits rojos, banyes, cua, trident a la mà, ballant i escampant foc i fum. Aquest diable folklòric no té res a veure amb el real. El diable folklòric entreté. El real ens hauria de fer por. Mentre ens quedem amb el diable folklòric, el real s’és frega les mans de satisfacció en veure que no  ens enfronten als  seus fets malignes.

Quina és la causa que al món hi hagi tanta sofrença? La Bíblia ens dóna detalls d’una gran dimensió espiritual que no es pot trobar enlloc: el món angèlic i d’un ésser maligne: Satanàs i els seus sequaços dimonis acarnissats enemics de Déu i dels qui creuen en Ell. Satanàs i els seus diables són éssers espirituals, incorporis que no se’ls pot representar en imatge.

Els dualistes creuen en l’existència de dos déus: el del bé i el del mal. La Bíblia ens ensenya que només hi ha un Déu que és el Creador de tot l’existent. Déu parla amb Job, el patriarca de la sofrença i li diu: “On eres tu quan vaig fundar la Terra. Fes-m’ho saber, si tens la intel·ligència…mentre els estels del matí, junts cridaven d’alegria, i tots els fills de Déu  aclamaven de goig?” (Job 38; 4,7). Aquestes paraules  que Déu diu a Job donen a entendre que els àngels van ser creats abans que la Terra i l’espai   sideral. Si Déu afirma que tot el que va crear ho va fer bo, com és possible que uns éssers perversos i malignes com ho són Satanàs i els seus dimonis, existeixen?

La Bíblia té resposta a aquesta pregunta: “Com has caigut dels cels, Llucifer, fill de l’alba! Has estat tallat a terra afeblidor de les nacions. I tu deies en el teu cor: Pujaré als cels, elevaré el meu tron sobre els estels de Déu, i seuré a la muntanya de la reunió, als costats del nord, pujaré sobre les altures del núvol espès, m’assemblaré a l’Altíssim” (Isaïes 14: 12-14). Els pensaments de Llucifer són impregnat d’orgull. Com és possible que en un ambient cent per cent pur poguessin brollar pensaments pecaminosos, és un misteri. Podem mossegar-nos els punys amb l’intent d’esbrinar el misteri. Caurem en filosofies especulatives. La realitat és que el mal hi és present´. Que Llucifer s’ha convertit en Satanàs i que els àngels que el van seguir en la rebel·lió contra Déu són els dimonis.

Quan Jesús anomena Satanàs “el príncep d’aquest món” (Joan 14: 30), sembla assenyalar que Llucifer abans de rebel·lar-se contra el Creador se li havia encarregat l’administració de la Terra i malgrat haver estat desposseït del càrrec es manté ocupat en fer tot el mal que pugui: “Els àngels que no can conservar la seva dignitat, sinó que van abandonar el propi estatge, els té reservats per al judici del gran dia, en eternal presó sota les tenebres” (Judes 6). Com ensenya el llibre de Job Satanàs té una mobilitat limitada. No pot fer res sense el permís de Déu (1:12; 2:6). Per què Déu no el va fulminar i el va fer desaparèixer? És una pregunta que de moment no té resposta.

Quan Déu va crear l’home i els va posar en  el paradís Satanàs els considera amics de Déu i l’odi que sent vers el Creador el volca vers l’home i maquina la seva destrucció. Sap que Déu va prohibir Adam i Eva menjar el fruit de l’arbre del bé i del mal (Gènesi 2. 16, 17). Des d’aquell temps llunyà fins els nostres dies  l’enemistat que Satanàs sent vers l’home no ha minvat ni una dècima. Jaume ens encoratja en la lluita contra el Maligne: “Resistiu el diable, i fugirà de vosaltres” (Jaume 4: 7). Satanàs és molt seductor. Resistir consisteix en negar-li el més mínim contacte. Eva va voler dialogat amb ell i va caure en la trampa. L’Església catòlica pretén lluitar contra Satanàs mitjançant exorcismes que exerceixen persones autoritzades que segueixen les instruccions del manual d’exorcismes reconegut.

La Bíblia ens dóna les instruccions per lluitar amb èxit contra Satanàs. “Finalment, germans meus, sigueu enfortits en el Senyor i en el poder de la seva força. Vestiu-vos tota l’armadura de Déu, a fi que pugueu estar ferms contra els estratagemes del diable. Perquè la nostra lluita no és contra sang ni carn, sinó contra els principats, contra les potestats, contra les potències còsmiques de la tenebra d’aquest segle, contra els esperits de la maldat en els àmbits celestials” (Efesis 6: 10-12).

La lluita contra Satanàs no és un joc d’ordinador. És una guerra tan real com la d’Ucraïna que tants mals de cap ens dóna. Com en tota guerra els soldats han d’anar equipats adequadament. L’apòstol Pau descriu simbòlicament  els pertrets de guerra que l’home ha de portar per combatre contra Satanàs (Efesis 6: 13-18).

“Vetlleu i pregueu”, va dir Jesús als seus deixebles. També ens ho diu a nosaltres perquè som tan febles com ells. L’apòstol Pau ens alerta: “I si el nostre evangeli encara és velat, és velat en els qui es perden, entre  els quals el déu d’aquest segle ha encegat els enteniments dels incrèduls, a fi que no els resplendeixi la llum de l’evangeli de la glòria del Crist, el qual és la imatge de Déu” (2 Corintis 4: 4).

Octavi Pereña i Cortina