LA PASTILLA DE LA FELICITAT

“La psiquiatrització de la vida quotidiana significa que es patologitzen processos normals com el dol, les separacions afectives, les pèrdues de treball, les crisis econòmiques i, per tant es pot medicar a persones sanes que responen de manera natural a situacions conflictives pròpies de l’esdevenir de la vida. En altres paraules  és un procés de medicalització de la vida en que es corre el risc de psiquiatritzar la infelicitat” (Antoni Anseán, psicòleg).

A mitjans del segle XX es va començar a introduir la idea que si es trobaves deprimit no era a causa del context de la vida, un factor extern com ho són els diversos problemes de la vida, sinó a que es tenia una malaltia mental. La causa era la carència de determinats elements químics. Una pastilla et farà sentir molt millor La nova filosofia que  s’anava introduint era que s’havia d’estar sempre feliç. Si no n’ets les farmacèutiques posaran al teu abast la pastilla que restablirà l’equilibri químic. Si algú no és feliç és perquè no vol. La felicitat química ens ha portat a convertir-nos en una societat sedada que contínuament pensa en el pastiller. Després d’anys de publicitat enverinada, les farmacèutiques han aconseguit que desviem la mirada de les injustícies socials que són les que ens creen el malestar a mirar-nos el melic fent-nos creure que estem   malalts. El remei: LA PASTILLA DE LA FELICITAT.

“Vet aquí una cosa que he trobat: que Déu va fer l’home recte, però ells s’han buscat moltes complicacions” (Eclesiastès 7: 29). Salomó que és l’autor d’Eclesiastès, en el text citat fa una reminiscència de la creació de l’home que Déu va veure que va ser bona, a causa del pecat original perd la seva bonesa. A causa de la desobediència, l’home deixa d’edificar la seva vida sobre la Roca que es Crist i la basteix sobre filosofies inspirades pel temptador que són un fonament de sorra. L’edifici no resisteix les escomeses dels vents huracanats i les aigües torrencials, i s’esfondra. Així és l’home sense Déu: davant els contratemps la por s’apodera d’ell. Deixant-se seduir per la publicitat de les farmacèutiques, observant l’entorn amenaçador en lloc de aixoplugar-se sota les ales protectores de Déu com ho fan els pollets amb la gallina, busca la protecció en les pastilles que no el fan reviure

Jesús el Fill de Déu que ens estima fins l’extrem d’abandonar la seva glòria divina fent-se home, carrega amb el nostre pecat per morir a la creu pel perdó de les nostres culpes. Si a Jesús clavat a la creu el veiem com el Camí que ens porta al Pare estarem en condicions d’edificar la nostra vida sobre la Roca. És així com tindrà sentit el que Jesús diu sobre els ocells del cel i els lliris boscans (Mateu 6: 24-34).

A causa del pecat ens hem convertit en politeistes. Volem adorar a Déu alhora que venerem els déus que ens fabriquem. Aquestes divinitats no són tan grolleres com les antigues. Avui la cultura catòlica romana ens mostra els ídols sota l’aspecte d’homes i dones semblants a nosaltres als que suposadament se’ls ha dotat de poders sobrenaturals. Actualment  la idolatria religiosa no es el que va ser en temps passats però segueix viva en les nostres ànimes. Ara, amb la laïcització  social, els ídols que representen homes i dones morts se’ls ha canviat per persones vives: Esportistes d’elit, astres i estrelles de l’espectacle…Aquest ídols de curta durada que desapareixen amb l’arribada dels nous, suplanten al Pare de nostre Senyor Jesucrist a qui se l’ha estimar amb totes les nostres forces. Aquests ídols de curta durada que ens enganxen, a l’hora de la veritat, quan els vents huracanats i les aigües torrencials ens colpeixen amb força, ens deixen abandonats a la nostra sort. No serveixen de res.

Jesús ens recorda: “No podeu servir dos senyors. Perquè, o avorrirà l’un i estimarà l’altre, o es dedicarà a l’un i menysprearà l’altre. No podeu servir Déu i la Riquesa” (Mateu 6: 24). Ara que tenim clar que Jesús és incompatible amb els ídols religiosos o laics, ens diu: “No us desficieu per la vostra vida”, totes aquelles coses que ens preocupen: salut, família, feina, benestar…”mireu els ocells del cel…i els vostre Pare celestial els alimenta. ¿No valeu vosaltres més que ells? I pel  vestit, per què us desficieu? Observeu els lliris del camp com creixen. no es cansen treballant ni filen”. Perquè són els incrèduls que s’afanyen per totes aquestes coses, i el vostre Pare celestial ja sap que teniu necessitat de totes aquestes coses. I cerqueu  primer el regne de Déu i la seva justícia, i totes aquestes us seran afegides” “Homes de poca fe, per què dubteu?” (Mateu 14: 31).

No podem impedir que els vents huracanats i les aigües torrencial ens colpeixin amb força. Si la fe dipositada en el Pare de nostre Senyor Jesucrist és autèntica podrem dir amb el salmista: “El dia que jo tinc por jo confio en tu. En Déu confio: No tinc por el que em pot fer la carn” (Salm 56: 3, 4).

Octavi Pereña i Cortina