A QUI VOTAR?

M’he apropiat el títol que Pere Ayguadé dóna al seu escrit: “A qui votar?” (SEGRE 10/03/2023).on l’escriptor reflecteix el seu desencís en representació dels “milers de  persones (que) neden en les turbulents  aigües de la política, dels seus i dels altres, afegint-se en un mar de dubtes i no poques desagradables certeses. No és tan sols decepció, sinó dura frustració. Tothom espera com a mínim, del govern eficiència, utilitat, i honestedat…No cal ser gaire observador per adonar-se que tots aquests valors  són constantment trepitjats en tots els àmbits de la política i de l’administració”. Ayguadé acaba la seva percepció decebedora del món en que vivim amb aquestes paraules que manifesten impotència i alhora frustració per no saber com arreglar, no tan sols el nostre país, també del món en general perquè arreu es manifesten els efectes d’una societat que corromp tot el que toca: “La frustració més gran arriba quan t’adones que els governs alternatius d’esquerra que s’havien compromès a retornar no tan sols l que és de tots, sinó la dignitat anorreada, no són altra cosa que comissionistes del sistema”

Pere Ayguadé espera que l’esbarzer silvestre produeixi fruits agradables als ulls i dolços al paladar. Jesús   amb la saviesa que li és pròpia per la seva condició divina diu unes paraules que aporten llum i que ajuden a entendre el per què la caòtica situació en que es troba el món. Llegiu-les amb atenció i sense  prejudicis. “O feu l’arbre bo i el seu fruit bo, o feu l’arbre dolent i el seu fruit dolent: perquè l’arbre es coneix pel fruit. Cria d’escurçons! Com podeu parlar coses bones sent dolents? Perquè  de l’abundància del cor, la boca en parla. L’home bo del on tresor del cor en treu coses bones, i l’home dolent del mal tresor en treu coses dolentes” (Mateu 12: 33-35).

Deixem de somiar truites i toquem de peus a terra. Amb educació, ni que sigui universitària acompanyada de dos o tres màsters no es canvia la naturalesa humana. “L’home bo”, diu Jesús, “del bon tresor del cor en treu coses bones”. Es diu que Diògenes, el filòsof grec, caminava a ple sol amb un llum encès. Preguntat per què feia una cosa tan estranya va donar una resposta molt escarida: “busco un home”. Entre els fills de dona no se’l trobarà. L’home bo del que ens parla Jesús no neix sent bo. Se’n fa per la fe en el Nom de Jesús. El resultat és que comença a caminar en novetat de vida i la conseqüència d’aquest canvi és que en lloc de trepitjar els valors que es consideren imprescindibles per la sana política i la bona convivència se’ls fa seus i s’esforça per encarnar-los, sigui en la política o en les relacions socials .

En democràcia votar és imprescindible. davant el panorama crec que votar en blanc no és una opció dolenta perquè ni les dretes, ni les esquerres, ni l’extrema dreta canviaran ni una onça el patètic comportament polític que estem vivint.

Octavi Pereña i Cortina