BÍBLIA LAICA

“Deia santa Teresa de Jesús que Déu és fins i tot a les olles. La fundadora de l’ordre de les Carmelites Descalces, a més de representant de la literatura del segle d’or, inicia amb aquesta metàfora la idea que la Divinitat no només resplendeix en les cerimònies solemnes, sinó també en els petits actes quotidians. Ara bé, on no hi ha dubte que podem trobar Déu, cassoles i   al marge, és en les llibreries. No endebades trenta milions de persones compren anualment un exemplar de la Bíblia en algun racó del planeta, i molts d’aquests lectors ni tan sols són creients. És el que es desprèn de la quantitat de sagrades escriptures de caràcter laic allò que no recolza el sentit religiós del text, sinó el literari, el cultural o l’historia que s’estan  publicant últimament” (Alvaro Colomer).

El que es persegueix amb la traducció laica de la Bíblia “és la supressió dels dogmes encavalcats al text i a la recerca, igual que el cas de Clave Intelectual, del plaer estètic abans que el teològic” (Pau Ferrandis).

La finalitat de la publicació de textos bíblics laics és “que moltes persones s’acostin a un tipus de literatura que fins ara veien complicada, inaccessible i avorrida, Crec que el camp de lectura s’ha ampliat per a molta gent i aquí és on entren les versions de la Bíblia (laiques) que s’estan publicant” (Ferrandis). El mercantilisme és l’origen de les diverses versions laiques de la Bíblia. El propòsit de publicar textos bíblics laics és oferir una experiència lectora lliure de totes aquestes limitacions que segons els editors de les bíblies laiques conté el text original canònic. Les versions que se facin de la Bíblia i que es publiquen en diversos idiomes s’han d’ajustar al màxim al significat del text original: “No afegireu res a les paraules que us mano, i no en minvareu gens, a fi que guardeu els manaments del Senyor el vostre Déu, que jo us mano” (Deuteronomi 4: 2).

Abans de Martí Luter ja hi van haver diversos moviments reformistes en el si de l’Església Catòlica que van emprar la Bíblia com a arma reformista. Els reformadors van ser acusats d’heretges i destruïts pels poders civils al servei de l’autoritarisme catòlic. La reforma iniciada pel monjo agustinià Martí Luter  va resistir l’envestida catòlica y la reforma luterana es va estendre per tot Europa. A la Península Ibèrica també hi va arribar i l’ànsia de llibertat s’hi va anar introduint mitjançant la noblesa i alts càrrecs de l’Església. Els murs dels convents no van servir per frenar la “infecció” que amenaçava estendre’s per tota la península. A Sevilla el monjo Casiodoro de Reina va publicar a Suïssa la Bíblia en llengua castellana. Si no hagués estat per la duríssima repressió sobre els luterans que va acabar amb la seva total eliminació de sobre la faç peninsular, avui Espanya no seria el que malauradament és.

Els editors i traductors dels textos bíblics laics creuen que li fan un favor  la Bíblia. S’enganyen perquè Déu que és l’Autor del text bíblic malgrat que va emprar uns homes ungits per l’Esperit Sant que van redactar tot allò que Déu volia que els homes sabessin sobre Ell i la salvació dels pecadors. Déu adverteix als qui mutilen a conveniència el text bíblic original en les seves versions laiques: “I si algú treu de les paraules d’aquesta profecia, Déu li traurà la seva part del Llibre de la Vida i de la ciutat santa i de les coses escrites en aquest llibre” (Apocalipsi 22: 19). Mutilar les Sagrades Escriptures té les seves conseqüències negatives.

Justificar la publicació del textos bíblics laics  amb l’excusa que apropen els lectors al text perquè el fan més entenedor i no avorreix, no coincideix amb la història. Gràcies a la impremta la Bíblia que Luter va traduir a l’alemany, la Bíblia es va estendre com el foc per tot Alemanya i per tots els països europeus que es publicaven en les llengües vernacles dels diversos pobles.  A la Península a causa de la duríssima repressió inquisitorial no es va poder publicar en el seu territori. Això va donar peu a un actiu tràfic de bíblies i nous testaments la qual cosa manifestava l’interès per les versions bíbliques que es feien del text original sense mutilar.

És cert que no totes les persones manifesten interès per la Bíblia. Té un motiu de ser: ”I si el nostre evangeli encara és velat, és velat en els qui es perden, entre els quals el déu d’aquest segle (Satanàs) ha encegat els enteniments dels incrèduls a  fi que no els resplendeixi la llum de l’evangeli de la glòria de Crist, el qual és la imatge de Déu” (2 Corintis 4: 3, 4). El diable a més d’impedir que la llum que irradia de la Bíblia sigui preuada per les persones, instiga a alguns poderosos d’aquest món a perseguir a sang i fetge els creients en Crist llençant a les fogueres les bíblies que confisquen.

A Filips, l’apòstol Pau i els seu deixeble Siles van ser cruelment maltractats i engarjolats. Malgrat la dura oposició, Lídia, una venedora de porpra “estava escoltant, i el Senyor li va obrir el cor perquè estigués atenta a les coses que deia Pau” (Fets 16. 14). I així ha estat al llarg dels segles. No és la Bíblia mutilada que propaguen els laics la que il·lumina els cors. És la Bíblia canònica que conté “tot el consell de Déu la que el Senyor empra perquè “la llum de l’evangeli de la glòria de Crist resplendeixi en els cors de les persones que viuen en la foscor espiritual.

Octavi Pereña i Cortina