ORIGEN DE L’HOME

El periodista Josep Corbella li pegunta a Alberto G. Fairen, investigador del Centre d’Astrobiologia a Torrejón de Ardoz: -Si no s’hagués dedicat a l’Astrobiologia  què li hauria agradar ser? Resposta: “Hauria estudiat l’origen de l’ésser humà”. Als humans en general ens preocupa el nostre origen. Els paleontòlegs en els vestigis fòssils. Els astrobiòlegs investigant si hi ha possibilitat de vida en altres planetes. Els paleontòlegs en concret estan absorts en descriure el procés evolutiu de l’home. A partir de petites mostres òssies trobades en distints indrets i que daten segons ells de milions d’anys d’antiguitat  van indicant el procés evolutiu dels homínids fins l’home actual. Les asseveracions que es fan sobre el nostre origen es fan sobre suposicions que no donen credibilitat  a les conclusions paleontològiques. Resumint, tenint en compte la declaració  d’Alberto G. Fairen, els registres fòssils investigats no resolen la incògnita del nostre origen.

La trobada a Sudàfrica d’una espècie d’homínid, l’homo maledi “ha tornat a posar sobre la taula el debat entorn a una qüestió crucial que sembla una obvietat, però sobre la que els científics porten discutint des de Darwin sense trobar una resposta única: Què  ens converteix en humans? Què ens diferencia de la resta dels primats?” (Guillermo Altares). “L’evidència fenomenològica” s’imposa “ja que l’observació de la nostra cultura i la nostra història ens porta necessàriament a la conclusió que, encara que seguim sent animals, som diferents de la resta” (Thierry Chaminade, expert francès en l’evolució del cervell humà), “no obstant això”, diu Guillermo Altares, “aquesta resposta deixa oberta la pregunta clau: d’acord, som diferents, però, per què?”

Nomes sabrem on anem si sabem d’on venim. Si som el resultat d’un procés evolutiu que s’arrossega des de fa milions d’anys ens deixa sense resposta convicent. El registre fòssil no dóna resposta a la pegunta. Qui sóc? La nostra existència segueix sent un enigma des de l’ateisme o la incredulitat. L’Escriptura afirma: “Diu el neci dins del seu cor: no hi ha Déu” (Salm 14.1). Els necis de la Bíblia no són persones curtes de gambals. Poden ser persones eminents en els diversos camps de la cultura. No se’ls pot menysprear perquè gràcies a ells  s’han produït grans canvis tecnològics que han aportat un innegable benestar. El neci de la Bíblia és una persona que no té capacitat d’entendre les coses espirituals. És per aquest motiu que són incapaços de comprendre que més enllà del món material hi ha Déu que a més de la creació meravellosa que poden contemplar els nostres ulls, també és el creador de l’home, fet a imatge i semblança d’Ell. No n’hi ha prou en creure en un déu genèric en el que s’hi incloen les moltes divinitats que l’home es fabrica. El Déu a qui em refereixo és l’Autor de la vida que en la Persona de Jesús s’encarna per revelar-nos l’Invisible. Una Intel·ligència impersonal  no serveix per donar resposta a la pegunta crucial: Qui sóc?

Jesús fa aquesta declaració sorprenent: “Jo sóc el camí i la veritat i la vida: ningú no va al Pare si no és per mi” (Joan 14:6). Per què aquesta declaració tant dogmàtica? Perquè el pecat ens separa de Déu el nostre Creador i posa davant els ulls un vel que impedeix que puguem veure les realitats espirituals que són eternes. Sense Jesús som cecs que caminem a les palpentes sense saber quina és la meta a que hem d’arribar. Com que caminem desorientats ensopeguem arreu. L’amor immesurable de Déu i els seus propòsits eterns dissenya un pla que permetés que l’home que s’extraviaria de camí en el paradís per instigació satànica pogués recuperar la visió que li permetrien veure les realitats espirituals. En el moment que per fe, que és un regal de Déu,  es creu en Jesús cau la bena que impedeix veure-hi i Déu deixa de ser un concepte nuvolós, intel·lectual, filosòfic, per convertir-se en un Déu personal, Pare de nostre Senyor Jesucrist i Pare nostre que és en el cel. L’enigma de qui sóc desapareix. Ja sé que procedeixo d’Ell per creació i que retorno a Ell per Jesús que és el Camí que m’hi porta. La incògnita existencial ha desaparegut. En Jesús l’home troba el seu destí.

Octavi Pereña i Cortina