HÀBIT DE LECTURA

Blai Felip Palau en un breu relat ambientat en un tren, descriu amb molta exquisidesa el nostre món controlat pel mòbil i les infinites aplicacions. Hi viatgen tres persones: La mama i les seves dues filles: la Carla i la Lídia. La mama enganxada a un mòbil d’última generació a la seva mà dreta. Amb l’esquerra a un mòbil antic amb el que entreté la Carla “de tretze mesos tendres i les neurones aviciades que la mama li planta a un pam de la cara per tenir-la entretinguda”, asseguda en el cotxet al mig del passadís. En un altre seient, la Lídia de 14 anys rara avis in terris, llegeix. Mentrestant la mama discuteix amb home que s’havia atrevit a demanar-li que afluixés la musiqueta que sonava del mòbil amb que entretenia la Carla. La Lídia agafa la Carla del cotxet i se la asseu a la falda i a cau d’orella li llegeix un conte que ha tret e la motxilla. Arribades a destinació arriben a casa. La Carla dorm. La Lídia es tanca en la seva habitació per continuar llegint. La mama s’acosta al papa que età cuinant i preocupada li diu: “La Lídia ha estat llegint tot el viatge i ara hi està aficionant la Carla, no sé, ja que hem de fer!” El papa retira la paella del foc, consternat. “Hauries de parlar amb ella, potser et farà cas”, afegeix la mama. “Què coi hem fet malament?” Un papa y una mama enganxats a mòbil d’última generació i les seves aplicacions preocupats perquè la seva filla gran li agrada llegir  i la petita va pel mateix camí.

Fa anys quan Internet i les noves tecnologies estaven a anys llum vaig llegir que el secret  de la publicitat es troba en la imatge  i el text curt perquè la gent no llegeix. Potser que en aquells dies la gent tenia uns altres mitjans per distreure’s . El mòbil i les seves aplicacions fan més visible l’apatia per la lectura. Fa seixanta  o setanta anys l’escolarització no era obligatòria i no estava generalitzada com ho està avui. Era normal que moltes persones  no haguessin vist mai un llibre en la seva vida. Si l’escolarització universal no ha aconseguit extirpar l’aversió al llibre vol dir que en la condició humana hi ha quelcom que impedeix que la lectura sigui un plaer.

Un dels problemes de la nostra societat és que s’ha implantat la cultura del mínim esforç. S’imposa la immediatesa. Es persegueix que les coses succeeixin al segon. Amb aquesta velocitat de vertigen s’ha constituït una societat irreflexiva. Se’ns condiciona a l’infantilisme. A nodrir l’ànima exclusivament amb llet. No ens hem convertit en adults assenyats. Ens hem tornat addictes digitals perquè no és necessari pensar. Engolim tot el que se’ns dóna sense parar a reflexionar si el que rebem és bo o dolent. El resultat és que engolim el que ens perjudica i rebutgem els que ens és beneficiós.

Emili Teixidor té una citació que comparteixo amb el lector que té a veure amb el plaer de la lectura: “Llegir sempre ha tingut el poder de transformar la societat i si no fixem-nos en tots el qui llegeixen els evangelis”. Els evangelis no existeixen per distreure’ns. Els tenim al nostre abast per  donar-nos vida i vida abundant. Si ens distraiem amb lectures banals no tindrem temps per la bona literatura i per descomptat per l’excel·lent.

Els evangelis són en el camp de l’esperit són el que Catón ho era en el de la cultura. El Catón és un llibre que fa molts anys s’emprava en les escoles per ensenyar els nens a llegir i introduir-los a la lectura. Els evangelis i el Catón són eines que serveixen per iniciar-se en el camp de l’esperit el primer i  el segon. En ambdós casos hi ha un element extern que estimula l’aprenentatge. En el camp de l’esperit es desperta l’ànima endormiscada. En el camp cultural es estimula l’interès per la lectura.  Sigui en el camp espiritual o en el cultural s’ha de despertar l’interès per allò que ens treu del bressol.

Em  deia un amic que el que li va despertar l’interès per la Bíblia van ser els westerns que presenten el cristianisme evangèlic. Un estímul extern més la participació de l’Esperit Sant desperta l’ànima de l’apatia que l’impedia que l’ànima respirés. Els evangelis són per l’ànima allò que Catón és per la cultura. Els evangelis introdueixen a la vida eterna. Catón a la cultura que és un benefici temporal.

La vida ens ensenya que a partir de la concepció  s’inicia un creixement. El nen es desenvolupa passant per diverses etapes. Seria una anomalia que havent transcorregut el temps el nen es quedés estancat en la infància. Lo natural és que el creixement es doni tan en l’aspecte físic com en l’intel·lectual.

En el camp de l’esperit succeeix quelcom semblant. Per la fe en el Nom de Jesús un hom es converteix en fill de Déu per adopció. Els evangelis són la llet espiritual que el nounat necessita. Poc a poc la llet es va substituint per aliments sòlids, que són la resta de la Bíblia. L’apòstol Pau escrivint al seu deixeble Timoteu li diu: “Tu, en canvi, persevera en les coses que vas aprendre i et vas assegurar, sabent de qui les has aprés, i que des de petit coneixes les Sagrades Escriptures, les quals et poen fer savi per a la salvació per mitjà e la fe en Crist Jesús. Tota l’Escriptura és inspirada per Déu, i és útil per ensenyar, per redargüir, per corregir, per instruir en la justícia, a fi que l’home de Déu sigui, complet, preparat per a tota obra bona” (2 Timoteu 3: 16, 17). Tota l’Escriptura, a partir del naixement i estudiada al llarg de la vida converteix els infants en persones completes que la societat necessita  urgentment.

Octavi Pereña i Cortina