LA GALLINA DELS OUS D’OR

El grec Hisop va crear una de les faules més conegudes: “La gallina dels ous d’or”. La narració explica que una parella de camperols  pobres va descobrir que una de les seves gallines ponia un ou d’or cada dia. No en van tenir prou amb tan inesperada riquesa que els va treure de la misèria que un dia van decidir matar la gallina tan miraculosa per accedir a la  mina que creien s’amagava en el seu interior. La van obrir en canal i pel seu desesper  van descobrir que el seu interior era com el de totes les gallines. Acabaven de destruir la font de la seva prosperitat. Qui tot ho vol tot ho perd.

La faula d’Hisop ens pot portar a l’origen de la raça humana que Déu va crear. El paradís idíl·lic que el Creador havia preparat amb molta cura per a ser l’habitacle d’Adam i Eva on viurien folgadament. Els nostres primers pares van creure que el jardí d’Edèn era propietat seva i que podien fer el que els semblés millor. Es van equivocar en els seus raonaments. Es van oblidar que el Propietari de l’hort era el Creador i que ells només eren usufructuaris, subjectes a les instruccions que garantien una bona estada en la finca. Podien menjar els fruits de tots els arbres excepte el del arbre del coneixement del bé i el mal “perquè el dia que en mengeu, certament morireu” (Gènesi 2: 17).

Malgrat que gaudien la vida eterna, simbòlicament la gallina dels ous d’or,  tenien un taló d’Aquil·les: l’obediència incondicional a la voluntat del Propietari. És per aquí que van perdre el paradís i amb ell la felicitat.

Pel jardí rondava un ésser maligne que no veia amb bons ulls la felicitat que gaudien els nostres primers pares. Va posseir un serpent que llavors caminava dret i que no infonia por, més bé confiança, i la va utilitzar per fer desgraciats a Adam i Eva. Satanàs amagat darrere la   disfressa de la serp s’acosta a Eva per fer-la dubtar de la bondat d Déu. Amb paraules meloses li diu: La prohibició de menjar el fruit de l’arbre del coneixement del bé i del mal Déu no l’ha fet pel vostre bé sinó “perquè Déu sap que el dia que en mengeu, els vostres ulls seran oberts i sereu com Déu, coneixedors del bé i del mal” (Gènesi 3: 5). El cuc de la cobdícia es va despertar. Es van fixar cobdiciosament en l’arbre prohibit i van menjar el seu fruit. Se’ls van obrir els ulls i en lloc de veure’s com Déu es van adonar que anaven nus (v. 7).  Seguint la faula d’Hisop, la cobdícia del matrimoni els va portar a matar la gallina dels ous d’or. Es van adonar que no hi havia cap mina d’or sinó el pecat que els havia produït la mort espiritual i la separació de Déu. S’havien convertit en uns pobres miserables. Si no hagués estat per la misericòrdia del seu Creador haurien continuat trobant-se en aquesta paupèrrima condició. Déu es va proposar recuperar el paradís que acabaven de perdre, ho va fer anunciant-los la vinguda del Messies: “I el Senyor Déu va fer túniques de pell i la seva dona, i els va vestir” (Gènesi 3: 21). La salvació no és per a tots els éssers humans. La recuperen els qui creuen que Jesús és el Salvador i que fora d’Ell no hi ha salvació i que només “els violents l’arrabassen”  (Mateu 11: 12). Un cop rebuda la salvació el crit en Crist un hom s’ha d’afanar en conservar-la.

Per il·lustrar  la part humana de la salvació Jesús narra dues paràboles per ensenyar a que s’assembla el regne del cel : la del tresor colgat sota terra i la de la perla de gran valor (Mateu 13: 44-46). En la primera un home troba un tresor colgat sota terra. Colga la troballa  i ven tot el que té i compra el camp on es troba amagat el tresor descobert. En la segona un mercader  busca bones perles. En troba una de gran valor, Ven tot el que té i la compra. Jesús Posa davant els seus  oients l’immens valor que té el regne dels cels, el paradís recuperat i que per no perdre’l no ens hem de deixar portar per la cobdícia com ho van fer Adam i Eva. Hem d deixar de cobejar l’oripell que ens ofereix el món i centrar-nos en el regne dels cels que és la riquesa més gran que pot adquirir una persona. 

Al final del temps, el dia de la resurrecció que és quan Jesús  haurà derrotat i enviat a l’infern Satanàs i vençuda la mort perquè el pecat ha estat esborrat del tot en els redimits que no s’han deixat portar per la cobejança de les futilitats d’aquet món. L’últim capítol d’Apocalipsi els mostra la glòria del paradís recuperat on contemplaran a Jesús en la seva glòria mostrant les senyals que el claus i la llança van deixar en el seu cos que és el salconduit que els ha obert la porta al paradís etern.

Octavi Pereña i Cortina