CULTURA ARMAMENTISTA

Per intentar comprendre el problema que representen les armes en els Estats Units i per extensió la violència infantil i adolescent i,  no descuidem les guerres que provoquen els adults,  hauríem de fixar-nos en les paraules que va pronunciar la mare del jove que va provocar la mortalitat en el col·legi d’Uvalde: “No el jutgem, el meu fill tenia les seves raons”. Un desacord no és motiu per matar i menys amb la brutalitat emprada pel jove assassí. Tot apunta a la mare que hauria d’haver corregit el seu fill a la més petita mostra que no anava pel bon camí. Per estalviar-se les rabietes del nen per aconseguir els seus desitjos la mare consent i li dóna el que li demana. Amb el temps el fill li demanarà un rifle que l’utilitzarà per assaltar una escola provocant una mortalitat.

Per les paraules de la mare es dedueix que no lamenta la crueltat el seu fill. És més, sembla que aprova l’acte.  Si ho hagués lamentat hauria estat  massa tard. El mal ja està fet. No donar l’atenció deguda a l’educació dels fills des de la tendra infantesa té les seves conseqüències. Indirectament la mare és responsable del crim comés pel seu fill.

Un antiarmes davant el tiroteig a l’escola d’Uvalde va dir: “Que es facin simulacres de tirotejos significa que el país  està malalt, i que s’ha de començar a reconèixer que és una malaltia”. Quan encara perduren els efectes del tiroteig a l’escola d’Uvalde, a Houston, a pocs kilòmetres d’Uvalde es va celebrar la fira de les armes S’ha de tenir present que més d’un milió d’armes d’ús militar es troben a les mans de civils nord-americans. Un exèrcit que és una amenaça per  la pau social. En una fotografia, un nen d’uns sis o set anys se’l mostra apuntant amb una pistola. Les armes per elles mateixes són inofensives. El problema rau en les persones que les empunyen. Si les esgrimeixen persones que han estat educades per mares com la del assassí d’Uvalde, es converteixen en bombes programades per esclatar en qualsevol moment. Si el lobby de les armes nord-americà prengués model del que passa al Canadà s’hi guanyaria molt.

Davant la cronicitat de la violència en la seva diversitat de manifestacions ens hem de preguntar què ensenyen els pares als fills. Se sent a dir que la societat actual no té valors. Aquesta declaració és molt ambigua. Els pares que ensenyen els seus fills a disparar, tenen valors. Els polítics que justifiquen la violència de l’Estat tenen valors i també els tenen els que empren la mentida per aconseguir fins electorals. Aquests valors no ens convenen perquè ja sap em el resultat de propagar-los.

Si anem a l’inici de la història per apropar-nos a Caín i Abel. Aquests germans, no hi ha cap mena de dubte van ser educats pels seus pares en els camins del Senyor, valors que fan honorables les persones que els segueixen. Què va passar perquè dos germans que van rebre la mateixa instrucció religiosa dels seus pares  seguissin camins tant distints fins el punt que Caín matés el seu germà Abel? Penso que la resposta a aquesta pregunta que es fan molts pares davant la diversitat de conductes que es manifesten en els seus fills, ens ajudarà a entendreu la paràbola del sembrador que Jesús va contar. Ens quedarem amb el gra que va escampar el sembrador i que va caure vora el camí. El gra representa la Paraula de Déu i el camí les persones que l’escolten. Jesús explica el significat: “I  mentre sembrava  part de la llavor va caure vora el camí, i van venir els ocells i se la van menjar…Quan algú escolta la paraula del regne i no l’entén, ve el maligne i arrabassa allò que va ser sembrat en el seu cor. Aquest és el que va ser sembrat vora el camí” (Mateu 13: 4, 19). Caín no va entendre les ensenyances que li havien donat els seus pares. El Maligne que havia causat la ruïna dels seus progenitors va sembrar el jull de l’odi en el seu cor que el va portar a assassinar el seu germà.

Arreu de la Terra s’hi troben sembradors de la Paraula de Déu que desconeixen en quin tipus de terra cau la Paraula. El resultat el deixen a les mans del Senyor. Segueixen sembrant confiant en que una part de la llavor caurà en bona terra, convertint els pecadors en ciutadans del regne de Déu. La sembra de la Paraula de Déu té una altra faceta. La sembra de la Paraula de Déu va acompanyada dels principis ètics-morals que converteixen en bons ciutadans dels regnes d’aquest món els qui els accepten. El contingut  ètic-moral de la Paraula de Déu se’l coneix com Filosofia. Existeixen infinitat de filosofies, però la Paraula de Déu és la Reina de les filosofies, es dir, és la plomada que verifica la bondat que hi ha en cadascuna d’elles. Per això se’ns aconsella a examinar-ho tot i quedar-nos amb el que és bo.

Els pares per intentar evitar que els seus fills arribin a comportaments violents que sovint són notícia en els mitjans de comunicació s’han de prendre seriosament l’ensenyança de la Bíblia ja que en ells s’hi troba el sentit de la vida. No deixar l’ensenyament de la Religió en les mans matusseres dels mestres de religió subvencionats per l’Estat. Els mestres de religió que han de tenir els fills són els pares ja que són els guardians de la seva prole. Si els pares no abandonen la responsabilitat d’instruir els seus fills en la filosofia ètica-moral de la Bíblia contribuiran a fer un present millor i un futur esperançador.

Els filòsofs diuen que en molts casos al costat d’un fill delinqüent s’hi troben pares permissius. La Bíblia ensenya: “Corregeix el teu fill mentre hi hagi esperança” (Proverbis 19: 18).

Octavi Pereña i Cortina