GELOSIA HOMICIDA

La gelosia diu l’escriptor noruec Jo Nerbo “és una força motriu darrere de moltes de les nostres accions. La nostra competivitat la mou la gelosia. N’hi ha de diferents graus, és clar. No és el mateix pegar el teu germà en la lluita per una dona que córrer en una pista. Una mica pot ser bo. Quan acaba en assassinat o en gent turmentant-se a si mateixa, no. A Putin el mou la gelosia, l’enveja? A Bush quan va envair l’Iraq, per superar el llegat del seu pare? És una força motriu i també destructiva”

El diccionari defineix gelosia: “Amor, afecte, reclòs de qui tem que un altre li pugui ser preferit. Enveja que ens causa qui gaudeix d’alguna cosa que voldríem per nosaltres”. Enveja i gelosia són sinònims.

Un exemple bíblic de gelosia que “acaba en assassinat o turmentant-se a si mateixa” es troba en Saül que va ser el primer rei d’Israel. Moltes persones coneixen la història de David i Goliat. David va ser un adolescent pastor d’ovelles que va matar el temible Goliat amb un còdol que va llançar amb la seva fona i que va impactar  en el front del temut enemic. El valent David va ser fitxat per Saül. De pastor d’ovelles es converteix en un coratjós soldat que quan tornava victoriós de les batalles contra els filisteus les dones sortien a rebre’l cantant: “Saül en va matar els seus milers, i David les seves desenes de milers” (1 Samuel 18: 7). En escoltar això Saül es va enutjar molt. No va poder suportar que un inferior rebés més elogis que ell. El dimoni que s’amagava en el seu interior es va desvetllar: “I Saül es va irritar molt, i això va semblar malament als seus ulls i va dir: “Han donat a David desenes de milers, i a mi m’han donat milers, ja només li cal el regne. I Saül va mirar amb mal ull David des d’aquell dia en endavant” (vv. 8,9). La gelosia infundada que es va despertar en Saül li va portar a actuar amb traïdoria. Malgrat que Jonatan, fill de de Saül li parlava de la fidelitat de David, no va entrar en raons. Va prevaldre la gelosia assassina. “I va esdevenir l’endemà que un esperit de mal, de part de Déu, va venir sobre Saül, i profetitzava enmig de la casa, i David tocava amb la seva mà com cada dia. i Saül tenia la javelina a la mà. I Saül va llançar la javelina, i va dir: Clavaré David a la paret. Però David  el va esquivar dues vegades” (vv. 10, 11).

David va fugir i Saül el va perseguir amb l’acarnissament amb que un rastrejador persegueix la pressa. Allò que un hom sembra, recull. Saül va morir  ignominiosament junt amb els seus fills lluitant contra els filisteus a  Gilboa llançant-se sobre la seva espasa.

La gelosia com la d’Otel·lo”, diu A. C. Bradley, “converteix la naturalesa humana en un caos i allibera la bèstia que tots portem dins”. Quan obrim la porta del cor que manté closa la gelosia fa estralls més o menys virulents. La violència de gènere n’és un dels seus fruits. Jo Nerbo atribueix a la gelosia de Putin la barbàrie que s’està cometent a Ucraïna. Els  aprenents a dictadors que són aquestes persones que s’inicien en la política fan gala de la seva gelosia amb les seves declaracions incendiàries amb que pretenen expulsar de la palestra pública els qui els fan ombra no pensant com ells pensen. La seva presència els molesta perquè són un destorb  a les seves aspiracions a convertir-se en el número 1 i així poder-se seure a la butaca per poder rebre l’homenatge de la multitud. Malgrat que diuen que el que fan és per amor a la pàtria i alliberar-los dels qui els extorsionen, l’únic que els importa és gratificar l`ego. El cert és que més aviat o més tard acabaran indignament com li va passar al rei Saül.

l’apòstol Pau escrivint als cristians de Corint els diu quelcom molt xocant: “I jo, germans, no us vaig poder parlar com a espirituals, sinó com a carnal, com a infants en Crist. Us vaig donar a beure llet i no menjar sòlid, perquè encara no el podíeu pair, i encara no podeu, perquè encara sou carnals. Perquè havent-hi entre vosaltres enveja, i baralles, i divisions, ¿no sou carnals i camineu com a homes? (1 Corintis 3: 1-3). L’apòstol escriu la carta als destinataris que anomena “santificats en Crist Jesús” (1: 2), es a dir, persones verament cristianes. Malgrat que portaven un cert temps convertides a Crist no s’havien convertit en adults i seguien necessitant que se’ls donés llet espiritual perquè seguien restant en la infància ja que no havien aprés a fer servir el ganivet per tallar la carn ni agafar la forquilla per portar-se-la a la boca per mastegar-la i engolir-la. Això ens indica que la gelosia és un pecat que necessita temps per desarrelar-lo. Als vers cristians els és possible amb l’ajut de l’Esperit Sant disminuir en gran manera la gelosia. Encara  que en aquesta vida no del tot. Sempre hi queda la rel que torna a brotar i cal tornar a emprar les tisores d’esporgar per tallar els brots que volen créixer ufans amb el propòsit de tornar a apoderar-se del cor. Aquesta lluita constant contra les males herbes és com es passa de la infància a la maduresa en Crist. El resultat d’aquest combat continuat és que es rebaixa la virulència de la gelosia. Se la doma.

La psicologia pot detectar la gelosia però no pot curar el cor carnal que l’engendra. Només la fe en Jesús i la col·laboració de l’Esperit Sant poden  transformar el cor carnal  en un d’espiritual que produeix: “Amor, goig, pau, paciència, longanimitat, bondat, fe, mansuetud, temprança” (Gàlates 5: 22, 23). Aquetes característiques no es deixen veure de manera significativa en els incrèduls.

Octavi Pereña i Cortina