QUÈ T’HAIG D’EXPLICAR?

La visita del rei emèrit a Espanya ha provocat que un sector de la població i de la classe política s’hagin lamentat que no hagi donat explicacions del seu comportament. La justícia no l’investigarà perquè ha tancat el cas. Preguntat el rei pels periodistes sobre el seu cas, va respondre: “no tinc res que explicar”. No ens tanquem en el rei Joan Carles. Hi ha molts casos de corrupció que la justícia tanca en fals i no es donen explicacions convincents. Les escoltes telefòniques comeses il·legalment malgrat que els jutges les hagin aprovat, no se’n pot parlar perquè les activitats del CIS són secretes. l’Estat tampoc dóna explicacions de les il·legalitats comeses amb les seves clavegueres  al·legant raó d’Estat. Hi ha molts delictes que cometen els ciutadans que per una causa o altra no arriben als jutjats ni els mitjans de comunicació no se’n fan ressò. ¿Estem segurs de que tot allò que avui resta en secret no es sabrà mai?

Si no existís Déu que és el Creador de tot el que existeix la tomba s’enduria molts secrets i hi hauria motiu de frustració per la manca de justícia. Com Déu existeix i té cura per assabentar-se de tot el que passa aquí a la Terra, la frustració no té perquè ser-hi. Arribarà el dia, ara en el temps, o demà en l’eternitat, que el Jutge suprem farà justícia. Jesús diu: “No els tingueu por (als poderosos), perquè no hi ha res encobert que no s’hagi de descobrir, ni res amagat que no s’hagi de saber” (Mateu10: 26).

Se’ns ensenya que l’ésser humà, si s’ho proposa pot arribar a conèixer-se a si mateix. Si el que la Bíblia ensenya és cert, i ho és, perquè és la Paraula de Déu, l’home natural, el que només és nascut de dona, camina en tenebres. La introspecció que se’ns recomana que fem perquè arribem a conèixer-nos no ens portarà a conèixer què som. Jesús, que és la llum del món en il·luminar el cor dels homes sí que aconsegueix que ens coneguem  a nosaltres mateixos perquè ens fa veure el pecat que s’amaga en l’interior de la nostra ànima. El salmista inspirat per l’Esperit Sant, confessa: “Mentre callava, els meus ossos es consumien en el meu gemegar tot el dia. Perquè dia i nit la teva mà pesava  damunt meu i la meva vitalitat es tornava en secades d’estiu” (Salm 32: 3,4). L’experiència del salmista ¿no reflecteix la nostra societat que es veu sacsejada per una infinitat de trastorns mentals que consumeixen els nostres ossos en el nostre gemegar tot el dia? Si no fos per la presència de l’Esperit Sant que li fa veure al salmista allò que realment és internament no podria fer la declaració que fa en el v. 5: “Vaig declarar el meu pecat davant teu i no vaig encobrir la meva iniquitat. Confessaré contra mi les meves transgressions al Senyor. I tu vas perdonar el meu pecat”.

La majoria de les persones no creuen en l’existència d’un Déu  a qui se li ha e retre compte de tot el que fan. Així ens van les coses, de mal a pitjor. No ens agrada pensar que hi ha un codi ètic-moral que resumeix la filosofia de la vida que es coneix com els Deu Manaments. En certa ocasió se li acosta a Jesús un home ric per preguntar-li que li calia fer per heretar la vida eterna. El Senyor li diu: tens els manaments, compleix-los. Aquest home molt satisfet de sí mateix li contesta. “He guardat totes aquestes coses des de la meva joventut. En sentir això, Jesús li va dir: Encara et malta una cosa: Ven tot el que tens i reparteix-lo als pobres,  i tindràs un tresor en el cel. I vine. Segueix-me. Però en sentir això es va posar molt trist perquè era molt ric” (Lluc 18: 18-30). Aquest personatge anònim creia que es coneixia prou bé. A l’hora de la veritat va resultar ser que de si mateix no en sabia res de res.

Hi ha moltes persones que com el rei emèrit diuen amb altivesa: “Què he d’explicar?” Creuen que perquè han esquivat la justícia humana també ho aconseguiran amb la divina que és cent per cent justa ja que l’Omnipresent coneix els més íntims pensaments i els secrets que es fabriquen en la intimitat dels despatxos. Van molt equivocats.

El rei David va escriure aquesta declaració: “Senyor, tu m’examines  i em coneixes,  tu saps quan m’assec i quan m’aixeco, tu entens el meu pensament des de lluny. Tu escrutes el meu caminar i el meu  reposar, i coneixes íntimament tots els meus senders. Perquè abans que hi hagi la paraula en la meva llengua, heus aquí, Senyor, tu la coneixes tota. Darrere i davant m’has encerclat, i has posat la teva mà sobre mi. aquest coneixement és massa meravellós per a mi, és massa elevat, no el puc a bastar. ¿On aniré lluny del teu Esperit? ¿I on fugiré de la teva presència?… “ (Salm 139: 1-12). La negació de Déu no elimina la seva existència. Així que, quan arribi ‘hora d’haver de presentar-nos davant l’Omniscient, que coneix amb detall tot el que hem fet al llarg de la nostra vida, ¿creu el lector que podrem actuar com si ens trobéssim davant un periodista que ens fa una pregunta incòmoda  podrem dir-li: “Què t’haig d’explicar”?

Octavi Pereña i Cortina