INDICIS DE DICTADURA

Dos escrits que es refereixen al periodisme s’han publicats només amb un dia de diferència. L’entrevista que Víctor-M Amela li fa a Antonio Scurati, publicada a La Vanguardia de l’11 de gener 2022, i “Encara hi ha censura?” de Josep Ramon Correal, publicat en La Mañana de Lleida el dia següent. Ambdós escrits tenen que veure amb la censura  i la llibertat de pensament dels periodistes d’escriure tot allò que consideren s’ha de dir.

Referint-se a la censura, Josep Ramon Correal escriu: “La censura  en l’accepció que la defineix com “exercici del control i de la repressió de continguts dels missatges fets públics a través dels diferents mitjans de comunicació”, ha passat a la història. Allò que encara és vigent és la línia editorial de les publicacions, l’ideari que guia el pensament i la manera d’interpretar la realitat de cada mitjà”. És una forma de censura legítima. El periodista lleidatà acaba el seu escrit de manera molt significativa: “Josep Antoni Rosell que va dirigir LA MAÑANA i El Periòdic d’Andorra, quan ensumava un article “problemàtic” no se’l llegia fins a l’endemà de ser publicat. “Així no tinc la temptació de censurar-lo”, deia”

Anem a La Contra de La Vanguardia, Víctor-M Amela entrevista a  Antonio Scurati, biògraf de Mussolini. L’escriptor li va dir a una de les seves filles: “La democràcia no està mai garantida”. No es va equivocar. No fa falta observar el països de l’anomenat Tercer Món. Ni fixar-nos en la Rússia de Putin, ni en la Xina de Xi Jinping. Si ens mirem el propi melic, l’Europa de la que formem part, el bressol de la Democràcia, ens adonarem que la democràcia i la llibertat no estan garantides, A la Itàlia feixista es va assassinar Benedetto  Croce per haver escrit un manifest antifeixista A la Rússia de Putin s’enverinen i desapareixen dissidents. Quelcom semblant ocorre a la Xina de Xi Jinping.

El desgavell econòmic agreujat pel Covid-19 ha fet brollar   el menyspreu a la Democràcia. “Millor legions que eleccions”, deia Mussolini, recordant les poderoses legions romanes que es van apoderar de mig món. En el moment que les nacions naveguen per aigües tèrboles es desperten els populismes que enalteixen la proclama mussolina: “Millor legions que eleccions”. Poc a poc a l’Europa democràtica s’hi van imposant els  absolutismes de nefast record. La raó desapareix “en favor de la violència física. A Matteotti, opositor socialista que denunciava abusos de Mussolini i dels feixistes, el van segrestar a  plena llum del dia, en una avinguda molt cèntrica de Roma. Va aparèixer apunyalat. Tota la societat va mirar cap a una altra banda. Mussolini va enaltir la violència. Això agradava. Posseir el poder. Sense més ni més. Ell es declara antipartits, antipolítica…Sí. parlava d’”assaltar la història”. Això és força més emocionant que la tediosa democràcia. Magnetitzava la gent” (Antonio Scurati).

“Als anys vint” , segueix dient Antonio Scurati, “el parlamentarisme va decaure. I els moderats com vostè”, referint-se a l’entrevistador, “van caure i van ser atropellats. Aquell assassinat de Matteotti va emmudir tots els opositors. Els periodistes sou els primers que sentiu l’atmosfera i us hi adapteu. Apartats els directors de La Stampa i el Corriere della Sera, tots els altres es van doblegar”. La pendent que desemboca en la dictadura és suau al començament. Poc a poc es va fent més empinada. Persones d’aparença assenyada com Salvador Illa, “que és com l’ambaixador  estatal a Catalunya” (no hi haurà ni amnistia ni referèndum) “quin és el marge que queda per negociar” (Fernando Omega). La llei mordassa no s’anul·la, L’avançament antidemocràtic no s’atura. L’aversió a la llibertat és ben viva.

Els populismes que es converteixen en dictadures poden esborrar del mapa la premsa lliure perquè només en quedi un com diu Antonio Scurati “només un periodista lliure en tota Itàlia, el senyor Benito Mussolini”, la veu de l’amo, del pensament únic, la del dictador de torn.

La memòria històrica no serveix per evitar tornar  a la dictadura perquè no fa noves les persones. No dóna el coratge que es necessita per evitar el declivi de la democràcia. A demés, la Bíblia ja ens alerta de l’enfortiment del pensament únic perquè des de la rebotiga Satanàs que és el rei del mal actua perquè no vol cap bé  per l’home. Aspira a fer-nos tant mal com pugui. Hem de resistir Satanàs i això només es pot fer a títol individual. No col·lectiu. Per aquest motiu s’han de tenir en compte les paraules que Jesús va dir “als jeus que havien cregut en Ell: Si vosaltres persevereu en la meva paraula, sou de veritat deixebles meus i coneixereu la veritat, i la veritat us farà lliures” (Joan 8: 31, 32). Es podran perdre les llibertats civils. Els cristians que morien cremats en les fogueres que encenia la Inquisició havien perdut tots els seus drets, però el foc que volia segellar els seus llavis no els impedia lloar a Jesús. El Senyor anticipant el futur controlat per Satanàs, diu als seus deixebles: “I jo us dic amics meus: No tingueu por dels qui maten el cos, i després d’això no poden fer res més. I us mostraré de qui heu de tenir por: Tingueu por d’aquell que després de matar, te potestat de llançar a l’infern. Sí, us dic, a ell heu de témer” (Lluc 12: 4, 5). L’apòstol Pau ens reconforta dient: “Perquè estic convençut que (res) ens podrà separar de l’amor de Déu que és en Crist Jesús Senyor nostre”  (Romans 8: 38, 39)

Octavi Pereña i Cortina