¿EXISTEIX EL MAL?

L’Institut d’Estudis Catalans i suposo que també ho haurà fet la Real Academia de la Lengua Española, ha inclòs en el seu diccionari la paraula “negacionisme” que s’ha popularitzat a causa del Covid-19. Existeixen negacionistes no solament els del Covid-19, també de Déu i del mal. Ana Carrasco Conde, filòsofa, manifesta que pertany al grup dels negacionistes del mal quan referint-se al dolent i malvat “no és una malaltia. Al parlar del mal tendim a pensar en situacions molt cruentes que ens permeten justificar-lo, però no pensem en el mal de les petites coses, quan tracem malament els qui tenim a prop. Podem fer mal…” Sense ser- ne conscients” li pregunta l’entrevistadora: “Així és moltes vegades. En d’altres, considerem els altres om actors secundaris de la nostra pròpia vida. Això també és dolent  i no per això som malalts”.

La periodista li diu  a la filòsofa: “Vaig entrevistar una jutgessa que deia que el mal existeix”. La filòsofa li respon: “Si considerem que el mal és una essència, una cosa que ens preexisteix, estem condemnant-nos ja, perquè llavors quines solucions hi ha? Hem d’anar molt en compte quan relacionem el mal amb l’ésser humà, perquè llavors ho donem tot per perdut”

Teresa Amiguet, l’entrevistadora, li diu a la filòsofa: “El mal va guanyar les eleccions amb Hitler: Com va votar el mal tot un país?” La resposta que rep és: “En un període d’equilibri i de certesa els alemanys no haurien votat Hitler, però en aquell moment històric ho van veure com una sortida. Cal acudir a les fonts psicològiques, a estudiar tendències com l’expressionisme cinematogràfic, per entendre els problemes d’aquella societat”. “I d’allí a Auschwitz?” li pegunta Teresa Amiguet. La resposta que rep és molt inquietant: “Una vegada que el nazisme es va refermar, va adoctrinar ideològicament la societat, perquè considerés que els jeus no ren éssers humans. El mal també   té a veure amb una manera de demonitzar els altres”.

L’entrevista s’acaba amb una pregunta  i la resposta que li segueix: “Com explica una filòsofa del mal violacions com les de La Manada?“ La resposta que arriba: “És la manera de reforçar la posició de l’home, la seva potència, el seu paper dins l’estructura social”. Dedueixo de l’entrevista que per a Ana Carrasco Conde que el mal és quelcom extern a l’ésser humà i que no té res a veure amb la seva naturalesa. Si és així no es pot fer res per combatre el mal. Jesús no és d’aquest parer.

Jesús passa per davant l’oficina on Mateu, cobrava els impostos que Roma exigia als jueus i li diu: “Segueix-me”. Sense pensar-s’ho dues  vegades el funcionari s’aixeca de la cadira i invita el Mestre a casa seva a fer un àpat. Al voltant de la taula s’hi asseien molts recaptadors d’impostos i pecadors. En veure l’escena, els fariseus que es consideraven ser bones persones  es queixen als deixebles de Jesús. Sentint-ho el Mestre, els diu: “Els qui estan bons no tenen necessitat de metge, sinó els qui estan malalts” Mateu 9: 9-13).

La Bíblia no entén el mal com quelcom extern de l’home, sinó com una malaltia espiritual. Per aquest motiu considera les persones pecadores necessitades de que Jesús les guareixi. David el gran rei d’Israel va cometre adulteri amb Betsabé. A resultes del fet,  la dona va quedar embarassada. Amb l’intent d’amagar sota la catifa extorsió comesa va donar l’ordre que es posés el marit de la dona ofesa en un lloc perillós de la guerra perquè morís. Així va ser. Desfet el possible testimoni del seu pervers comportament, David s’hauria de sentir alliberat, tranquil, potser amb algun rau-rau de consciència. Res sense importància. Això va durar fins el dia que Déu va intervenir en l’afer i va  enviar el profeta Natan a David perquè l’advertís del reu pecat que havia comés. El profeta amb molta sensatesa empra una paràbola per advertir-lo de la gravetat del pecat comés. La història tracta d’un home ric que rep la visita d’un amic. Amb el propòsit d’atendre l’hoste com es mereix li pren a un veí pobre l’única ovella que tenia. En sentir això David es va enfurismar fins el punt de desitjar la mort del ric. Llavors el profeta l’assenyala amb el dit i li diu: tu ets aquest home perquè tu tens moltes dones i li has robat a Uries, el marit de la dona ultratjada. Per evitar que el teu pecat es fes públic has fet matar el seu espòs en acció bèl·lica. (2 Samuel 12: 1-23). Déu per mitjà del profeta Natan li fa veure al rei que la gravetat del pecat comés no era a causa d’una in fluència externa, sinó de la maldat que s’amagava en l’interior de la seva ànima.

Fruit de l’amonestació del profeta i el reconeixement del seu pecat David va escriure el Salm 51. Abans d’anar a aquest poema ens ajudarà a entendre’l millor si ens fixem en una frase que es troba en el Parenostre, l’oració model que Jesús va ensenyar als seus deixebles: “Deslliura’ns del Maligne” (Mateu 6: 13). Per naixement natural, en l’aspecte espiritual, tots naixem sent fills del nostre pare el diable i volem fer els seus desitjos. El diable és el pare de mentira i homicida des del principi (Joan 8: 44). Aquestes característiques diabòliques es manifesten en més o menys intensitat en totes les persones. Tenint en compte que Jesús va dir als fariseus que els malalts són els qui necessiten el metge, entendrem millor el Salm 51: “Heus aquí en iniquitat vaig ser portat, i en pecat em va concebre la meva mare…Purifica’m i seré net, renta’m i seré més blanc que la neu…Amaga el teu rostre dels meus pecats, i esborra totes les meves iniquitats…Oh Déu, crea en mi un cor net, i renova dins meu un esperit ferm…” David reconeix la seva condició de pecador i no desplaça a un agent extern la responsabilitat del seu pecat. S’acosta a Jesús, el Metge de l’anima, perquè el perdoni. Jesús sempre escolta el penitent que clama a Ell i sempre l’acomiada dient-li: “Vés en pau, la teva fe t’ha salvat”.

Octavi Pereña i Cortina