SUÏCIDIS

“El suïcidi de Verónica Forquè ha inundat els mitjans d’especulacions salvatges sobre què la podria haver portat a voler la seva desaparició. Sempre hi haurà persones devastades per una varietat de ferides i malalties mentals i físiques que trobaran la vida intolerable” (Teresa Sesé, periodista).

En el fons el problema del suïcidi es troba en la feblesa humana. Aquesta debilitat no es exclusiva dels adolescents que es treuen la vida a causa dels seus companys que els fan la vida insuportable. Les pressions que es converteixen en pesades càrregues es troben en tots els llocs de treball, sigui la banca, la industria, el comerç, els serveis. Mai són suficients els guanys. Cada any s’han d’incrementar. És una marató que no té línia d’arribada. Les persones es cremen. Moltes s’han de medicar i unes altres opten per llevar-se la vida.

Quan fem ullades en les revistes del cor ens fixem en les luxoses mansions dels astres i estrelles del cine, teatre, música, esport, dels magnats de la industria. Ens il·lusionem de l’opulència que gaudeixen i de la vida regalada que creiem porten. Sentim enveja de la prosperitat que exhibeixen i pensem que no tenen fatiga ni afliccions com la resta dels mortals. La prosperitat que gaudeixen i els honors que reben, no treu que siguin figuretes de porcellana que es trenquen amb molta facilitat.

Un reportatge de Begoña Corzo Suárez, titulat: “Angoixades pel pes de la corona” i el subtítol: “La pressió del rang   posa en risc la salut mental de reines i princeses”. L’esplendor que els envolta. La majestuositat de les seves festes. Tot això és un camuflatge per intentar amagar que de sang blava res de res. La tenen roja com la resta dels mortals i que no poden escapolir-se de les misèries que afecten els plebeus. Ni tampoc les malalties mentals que l’esmentat reportatge mostra.

Per què diantre es suïciden els famosos! Perquè la fama no és una cuirassa que els protegeixi de les seves febleses.

Joaquim Puntí, psicòleg de l’àrea de salut mental de l’hospital Parc Taulí de Sabadell, diu: “Hem de començar des de baix, amb la prevenció, treballant abans no apareguin les conductes suïcides”. Les deficiències mentals que no tenen un origen biològic són de caràcter espiritual i no es poden tractar amb fàrmacs perquè les substàncies químiques no tenen la facultat d’arribar a l’ànima que és la que està malalta.

Gal·la l’adolescent de 16 anys que va intentar llevar-se la vida dues vegades, el testimoniatge que dóna posa de manifest que la seva malura no era física sinó espiritual: “Simplement va arribar un moment en què vaig sentir que em col·lapsava. Que havia tocat fons. Estava esgotada. Volia deixar de pensar. Dormir i no despertar-me…Estava frustrada, i em vaig tancar en mi mateixa. Vaig deixar de pensar en els altres. No vaig voler compartir amb ningú la tristesa que em tenallava. Ni amb la meva família ni amb les amigues. Estava cansada, exhausta com una joguina  que es queda sense piles”.

Si el psicòleg Joaquim Pontí afirma que s’ha de fer una tasca preventiva per evitar que les persones fastiguejades de la vida pensin en llevar-se la vida, quan i on s’ha d’iniciar la tasca de prevenció?  Qui té cura dels nens des del seu naixement? Son els pares que han de fer les tasques preventives. No poden fer-ho perquè la majoria d’ells no saben com. A causa d’aquesta negligència, la pandèmia del Covid-19 ha provocat que les malalties mentals s’hagin disparat fins el punt d’afectar infants i adolescents.

El negacionisme vacunal també s’ha d’aplicar en el  camp de l’esperit. En són molts que neguen l’existència de Déu que va crear l’home compost de cos i ànima. La negació de l’existència de Déu fa que els pares  vegin els fills com només pols. Es per això que es preocupin únicament de tenir cura de les necessitats físiques i descuren les espirituals, senzillament perquè creuen que no existeixen. 

Jesús invita a tots aquells que com la Gal·la es troben  cansades, exhaustes com unes joguines que s’han quedat sense piles” i els diu: “Veniu a mi tots els qui esteu cansats i afeixugats i jo us faré descansar” (Mateu Jes11. 28). El profeta Isaïes anunciant Jesús, el Messies que havia de  venir en el compliment del temps, escriu: “¿No ho has sabut, no ho has escoltat?  El Déu de l’eternitat, el Senyor, el Creador dels confins de la terra, no es cansa ni es fatiga, i la seva intel·ligència és insondable. Ell dóna força al cansat, i el qui no té gens de vigor li multiplica l’energia. També els nois es fatiguen i es cansen, i els joves ensopeguen i cauen, però els qui esperen en el Senyor renoven la força, alcen les ales com les àguiles, corren i no es fatiguen, caminen i no defalleixen “ (Isaïes 40: 28-31).

Si el pares de la Gal·la li haguessin parlat de Jesús el Metge que dóna vida els morts, i ella els hagués escoltat, mai no hauria arribat a l’extrem de sentir-se fastiguejada de la vida, cansada i exhausta. Mai no li hauria passat pel cap llevar-se la vida.

Octavi Pereña i Cortina