SELFIES

Estem immersos en la cultura de la imatge. Abans d’aparèixer la fotografia la reproducció de la imatge es feia de manera artesanal, sent molts pocs els qui podien tenir un oli que immortalitzava la persona que se’l podia pagar. Avui, amb la fotografia digital i l’annexió de les noves tecnologies, la imatge s’ha socialitzat i posat a l’abast de gairebé tothom a un peu assequible. Aquest abaratiment, facilitat de reproducció  i de difusió de la imatge crea un greu problema. La tecnologia digital aprofitant-se de la neciesa humana ha creat un monstre que amenaça engolir-nos. La tecnologia digital que pot ser un bon mitjà de comunicació si se‘n fa un bon ús, s’ha convertit en una font de desordres mentals.

Ara s’ha posat de moda el selfie, l’autoretrat que un es fa amb el mòbil de les parts més diverses del cos i que s’envia a l’amic/amiga. Aquí s’acaba la intimitat. La foto s’envia a cercles més amples i si aquesta foto exposa intimitats corporals la seva difusió ocasiona trastorns mentals, inclús pot induir al suïcidi. La inconsciència conscient acaba malament. Alguns tipus de fotos no s’haurien d’haver fet mai i menys enviar-les a persones íntimes perquè l’amistat per regla general és una relació molt fràgil que es trenca en un tres i no res. Llavors el receptor de les imatges que comprometen les divulga i un cop penjades en la xarxa és impossible aturar la seva difusió. Aquestes  imatges poden ser causa de bullying i de problemes a l’hora de buscar feina.

Per què es fan selfies i s’envien? Senzillament perquè tots portem una certa dosi de narcís. La complaença excessiva en les pròpies qualitats o obres. Aquestes suposades virtuts no pot quedar arraconada a les golfes,  s’ha de publicar, se li ha de donar difusió. Llavors arriben els hipòcrites ensabonant-te dient: ¡Que bé has quedat! L’ego s’estarrufa i poc a poc els selfies es fan més atrevits i els estralls es fan irreparables. Persones expertes en el tema que toquem no es cansen de repetir que s’ha de tenir molta cura de no enviar imatges atrevides que poden enlluernar els receptors pels encants del remetent.

Els selfies comparteixen escenari amb la moda, la indústria de la cosmètica i de la cirurgia plàstica que s’encarreguen d’estimular el narcís que tothom porta amagat en les profunditats de l’ànima. El retrat que es pot fer del narcís és el d’una persona que es creu molt bella externament però que en realitat internament és tant lletja com els estris que es tenen arraconats a les golfes. El narcís és una persona obsessionada amb si mateix, que te somnis de grandesa, que té molt poca empatia perquè en el seu interior només hi ha espai pel seu ego que creix com l’escuma. Sota la capa d’una autoestima molt exagerada el narcís té forts sentiments d’inseguretat i d’insuficiència fent el salt al relliscós món de l’èxit i de la fama, sent els selfies l’eina idònia per aconseguir-ho.

Els selfies revelen la personalitat narcisista de qui els envia. Aquesta revelació posa els infants i adolescents a les mans dels desaprensius que darrere la màscara de l’amistat i amb el fals propòsit d’ajudar-los els inciten, recolzant-se  en el reconeixement que busquen a enviar-los fotos sexy fins arribar al nu integral. Llavors és quan els malfactors es treuen la careta manifestant la seva vertadera personalitat perversa. Amb del material gràfic a la seva disposició se’n volen aprofitar dels incauts amenaçant-los en penjar les fotos a la xarxa si es neguen a seguir el joc. Buscar la fama es converteix en un malson.

Ser narcís és un mal company de viatge ja que provoca molts mals de cap i el rebuig de les persones del seu entorn. Ja en l’època apostòlica l’església tenia conflictes interns a causa dels dons que el Senyor li atorgava pel seu correcte funcionament. Es donaven freqüents baralles per sobresortir dels altres. Molts eren els que volien ser el número 1 de l’església. L’apòstol Pau en la carta que escriu als cristians de Roma, dient-los: “Perquè dic a cadascú de vosaltres, per mitjà de la gràcia que m’ha estat donada, que no tingui un concepte de si mateix més alt del que convé tenir, sinó que tingui un concepte assenyat  de si mateix, d’acord amb la mesura de fe que Déu ha repartit a cadascú” (12:3).

El narcisisme és la conseqüència de voler neutralitzar la inseguretat íntima amb la falsa imatge de l’autoestima. Com que l’autoestima no aporta seguretat interior s’intensifiquen els esforços per aconseguir-la. Amb la qual cosa la malura s’agreuja fins a l’aparició de casos sonats que ens mostren els mitjans de comunicació. Cristiano Ronaldo n’és un d’ells.

El narcís que tots portem dins nostre és a causa del pecat que provoca que tinguem: “ un concepte de nosaltres mateixos més alt del que convé tenir”. Tornem als infants i adolescents i el perill que representen els selfies. Una correcta educació en la fe cristiana és la medicina que guarirà a infants i adolescents del narcís que porten dintre donada la seva condició de pecadors. La fe en Crist, no en l’església ni les seves doctrines, és el secret ja que l’esperit humil de Jesús creix en el seu interior i els allibera de la necessitat imperiosa de voler sobresortir  dels altres. Voler ser el número 1ja no és una necessitat. Tenint a Jesús els sobra el protagonisme.

Octavi Pereña i Cortina