PERSONES ASSENYADES
“Tenim un problema com a societat, que és que
busquem sempre primer la resposta fàcil: “No em trobo bé, vaig al psicòleg o
psiquiatre i pastilla. Som una societat pasrtillera”
(Josep Maria Argimon, conseller de salut de la Generalitat).El mateix conseller
diu que s’ha de desmedicalitzar bona part d’aquest malestar que la pandèmia ha
exacerbat”.
Joan Vergé, president del Consell Assessor de
la Generalitat en salut mental i addiccions, explica. “Vivim en una societat en
que qualsevol cosa l’hem de resoldre per la via ràpida, però hi ha
circumstàncies de la vida inherents al fet de ser vius. Situacions de
conflicte, dificultats laborals, professionals, familiars que provoquen certs
malestars emocionals, però no s’ha de psicolitzar ni psiquiatritzar el que no
és necessari”. Aquesta explicació afecta a la població en general. Però Sanitat
ha detectat un increment de consum d’hipnosedants en infants i adolescents. “El
tranquil·litzants i somnífers ja són la quarta droga més consumida de les
analitzades a l’enquesta sobre l’ús de drogues en el ensenyament en
l’ensenyament secundari a Espanya”, que
ha elaborat el Ministeri de Sanitat.
Rafael Penedès, psicòleg de l’Hospital Clínic
de Barcelona, diu: “Un 88% dels adolescents tenen clar que el consum habitual
desencadena problemes però, tot i així en prenen, cosa que indica que no és un
ús per error o addicció, sinó perquè tenen un objectiu terapèutic, per reduir
l’ansietat o els símptomes emocionals”.
Els infants i adolescents no es mouen en un
entorn estèril sino en un de contaminat pel pecat del que també en són
portadors. L’entorn familiar, escolar,
social, generen situacions d’inestabilitat, incertesa que no saben com gestionar-ho. La manera
aparentment més fàcil és medicar-se, consumint ansiolítics o hipnosedants que
els converteix en addictes”. Morta la cuca mort el verí. Això no funciona així.
El consum de fàrmacs per eludir el malestar emocional és una forma d’escapisme
que no soluciona el problema, És com si s’amagués el problema sota la catifa.
Però es troba allí, esperant l’oportunitat de sortir amb més violència.
L’existència en aquest món se la pot comparar
a viure en un lloc on pluges torrencials i vents huracanats xoquen contra les
cases. Emocionalment ens assemblem a
persones mancades de seny que construïm les nostres cases sobre fonaments de
sorra. Plou, venen les riuades, bufen els vents que xoquen contra les cases i
es fa gran l’ensorrada. El mateix succeeix a les persones que construeixen les
seves cases (persones) sobre fonaments tan febles com la sorra en pretendre
fugir de la realitat refugiant-se en
ansiolítics o hipnosedants.
Qui edifica la seva vida sobre la Roca que és
Jesús, cau la pluja, venen les inundacions, bufen els vents huracanats que
xoquen contra la seva casa i no
s’ensorra perquè estava edificada sobre la Roca.
El rei David és exemple de persona que edifica
la seva vida sobre la Roca que és Jesús. Com qualsevol altre mortal experimenta
l’impacte de les aigües torrencials i dels vents huracanats. Trobant-se en
aquestes situacions, per la fe en la Roca busca en Ell el socors que necessita.
Amb aquestes paraules descriu l’experiència alliberadora de confiar en Jesús
com el seu Salvador: “Vaig esperar amb confiança en el Senyor, i Ell es va
inclinar vers mi i va escoltar el meu crit
d’auxili, i em va treure del pou de la destrucció, i fora del fang
llotós, i va posar els meus peus sobre una roca, va afermar els meus passos, i
ha posat un càntic nou a la meva boca, una lloança per al nostre Déu” (Salm 40:
1-3). Feliç la persona que posa la seva confiança en el Senyor.
Tots els humans, sense cap excepció, som el
blanc de les aigües torrencials i dels vents huracanats, però els qui per la fe
tenen a Jesús a prop, l’apòstol Pau els encoratja amb aquestes paraules: “No us
desficieu per res, sinó feu conèixer a Déu en tot moment les vostres peticions
amb la pregària i la súplica, amb accions de gràcies. I la pau de Déu que
sobrepassa tot enteniment, guardarà els vostres cors i els vostres pensaments
en Crist Jesús” (Filipencs 4: 6, 7). El seny sempre té la seva recompensa.
Octavi
Pereña i Cortina
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada