VICTÒRIA SOBRE LA MORT

Per a alguns la meta de la seva vida és arribar a la vellesa amb bon estat de salut física i procurar, si és possible, sense patir ells i les persones del seu entorn. La mort com a final de la cursa ja que no creuen en el més enllà. Uns altres, que temen la mort es pregunten ¿per què aquest final indesitjable no es pot eludir?. Pere Serret Besa,  escriu: “Malgrat tots els avenços existents encara som lluny de comprendre quins són els principals factors dels que depèn l’envelliment i com podem atacar els seus efectes”. La mort espanta i es voldria que desaparegués. Aquest afany va portar als antics egipcis a millorar les tècniques de momificació que preservaven els cossos dels difunts de la corrupció. Alguns dels antics momificats s’han trobat avui seguint sent mòmies. Les despeses fetes per conservar els cossos no han servit perquè l’eternitat no els ha arribat.

Amb el progrés tecnològic  ha arribat la criogènia que estudia la producció de temperatures molt baixes. Aquesta tècnica ha substituït la momificació. Les persones que tenen molts diners contracten empreses especialitzades en criogènia perquè preservin els seus cossos de la corrupció per fer-los reviure quan els avenços mèdics trobin el remei a la malaltia que els ha portat a la mort. Si d’aquí a mil anys el món segueix existint, els cadàvers criogenitzats, si és que no hi hagi hagut cap apagada d’energia que hagi pertorbat el procés de conservació, els cadàvers seguiran rígids i sense vida.

A més de les tècniques per conservar els cossos dels difunts s’hi ha d’afegir la llegenda de la font de l’eterna joventut que neix del colonitzador espanyol Juan Ponce de León de qui se suposa que tenia la dèria per trobar la font d’on rajava l’aigua miraculosa. Les llegendes són això: llegendes que no tenen res a veure amb la realitat. Gemma Marfany cita la troballa d’una antiga tauleta de fang sumèria  que relata l’epopeia de Guilgemeix, príncep sumeri que buscava arreu del món la planta de l’eterna joventut per acabar adonant-se que era una dèria impossible d’aconseguir. Aquil·les hauria sigut immortal si la serventa que el va submergir en l’agua miraculosa no l’hagués agafat pel turmell impedint que aquesta part del cos fos protegida per l’aigua. La mitologia diu  que Aquil·les va morir a causa d’una fletxa que va impactar  en aquesta part del cos desprotegida. “Està establert que els homes morin una sola vegada” (Hebreus 9:27). Després de la mort, què? El text acaba dient: “I després d’això el judici”. Això significa que l’anima que ha deixat el cos del difunt  segueix existint descarnada fins el dia de la resurrecció.

En el context de la resurrecció de Llàtzer Jesús va dir: “Jo sóc la resurrecció i la vida, el qui creu en mi encara que mori viurà. I el qui viu i creu en mi, no morirà mai”. Tot seguit Jesús li diu a Marta la germana de Llàtzer: “¿Creus això? (Joan 11: 25,26). Resurrecció i no morir són inseparables. Són les dues cares de la vida que Jesús dóna a qui creu en Ell.

Quan l’apòstol Pau es va dirigir als atenesos reunits a l’Areòpag i els parlar de la resurrecció dels morts molts dels assistents se’n van burlar. El mateix succeeix avui. Però se n’ha de parlar perquè és el secret de la vida eterna que molts desitgen però que no saben on trobar-la.

Si Jesús és un mite com ho són les divinitats gregues i romanes, Jesús no ha existit. És una llegenda més. Sí que ha existit. Va néixer a Betlem de Judea i va morir a la creu del Gòlgota i al tercer dia va ressuscitar. És amb aquesta certesa que Pau pot parlar de la resurrecció: “Si no hi ha resurrecció dels morts, Crist tampoc ha ressuscitat”…”Perquè si els morts no són ressuscitats, Crist tampoc no ha estat ressuscitat”… “Si Crist no ha estat ressuscitat”… (els cristians) “som els més dignes de compassió de tots els homes. Però és totalment cert que Crist ha estat ressuscitat  d’entre els morts, i ha esdevingut la primícia dels qui s’han adormit” (els difunts)         (1 Corintis  15: 13, 16, 17, 19, 20). La resurrecció de Crist és un fet històric del que en donen fe testimonis oculars.

Basant-nos en la resurrecció de Jesús explicarem en què consisteix la resurrecció dels qui moren en Crist. L’apòstol Pau compara la resurrecció del cos amb la sembra d’un gra de blat que abans que brolli la planta, la llavor s’ha de desintegrar: ”Insensat, allò que sembres no dóna vida si no mor abans” (v. 36). “així és també la resurrecció dels morts: és sembrat en corrupció, és ressuscitat en incorruptibilitat; és sembrat en deshonra, és ressuscitat en glòria; és sembrat en feblesa, és ressuscitat en poder; és sembrat un cos animal, és ressuscitat un cos espiritual. Hi ha un cos animal, hi ha un cos espiritual” (vv. 42-44). “I afirmo això, germans: la carn i la sang no poden heretar el regne de Déu, ni la corrupció hereta la incorruptibilitat” (v. 50). “I quan això corruptible sigui vestit d’incorruptibilitat, i quan això mortal sigui vestit d’immortalitat, llavors es complirà la paraula escrita: La mort ha estat engolida per la victòria. On és oh mort el teu fibló? On és oh sepulcre la teva victòria? El fibló de la mort és el pecat, i el poder del pecat és la Llei” (vv, 54-56).

Quan un equip ganya un campionat els seus seguidor celebren entusiasmats la victòria. Nosaltres els cristians també celebrem la victòria que hem aconseguit per la fe en Déu i en el seu Fill mort i ressuscitat: “Però gràcies a Déu perquè Ell ens va donar la victòria per mitjà del nostre Senyor Jesucrist” (v. 57).

Octavi Pereña i Cortina