FIL DE SANG

Ana Vidal Egea acaba el seu escrit: Qui vol viure per sempre? amb aquestes paraules: ¿Ens hem de preocupar per viure per sempre o per viure en les millors condicions possibles?” La periodista cita el bilionari   Larry Ellison de 73 anys: “Inverteix obsessivament en investigacions per allargar la vida o, el que és el mateix, retardar l’envelliment”. La periodista afegeix: “Viure eternament és un anhel d’antany, ben subscrit en la cultura popular, quan es comentava que beure o injectar-se la sang de les verges fea la vida més longeva. L’start up americana  Ambrosia Medical es dedica a fer transfusions  de sang procedent de joves assegurant que revertiria l’edat de qui les rebés. Encara que no hi havia cap prova que garantís resultats, els pacients pagaven uns 7.500 dòlars per un litre de sang de donants de 16 a 25 anys, arriscant-se a sofrir infeccions i complicacions respiratòries i cardiovasculars. Al febrer van deixar de fer tractaments”.

Darrere la lluita aferrissada contra l’envelliment amb productes de bellesa que  costen una milionada als qui no volen perdre la joventut, s’hi afegeixen “les transfusions de plasma de donants joves que diuen milloren l’Alzheimer”. “Però els límits ètics es sobrepassen en favor del negoci: el Marahaj Institute de Florida ofereix assaigs clínics de transfusions de plasma de donants joves a l’elevat preu d’uns 250.000 euros  aprofitant-se d’aquells que busquen desesperadament guarir-se”.

La mort eterna no està renyida amb la mort física. El cos i l’esperit són dos elements inseparables de la persona. Es separen temporalment amb la mort, però es retroben amb la resurrecció. “I així com està establert que els homes morin una sola vegada, i després d’això, el judici” (Hebreus 9: 27), descarta la reencarnació com a procés purificador per poder assolir la unió amb l’absolut. El destí etern es segellat amb la mort. La condició en que es produeix el decés es conservarà en l’eternitat.

És molt controvertit que la teràpia amb sang promogui la longevitat. Els guerrers de les tribus paganes consideraven que si bevien sang d’animals dotats de gran força adquiririen la seva força. En l’antiga Roma s’animava els malalts, especialment els epilèptics a beure la sang dels gladiadors que acabaven de morir. Tot aquest procedir que considerem fruit de la superstició té la seva raó de ser. La Bíblia es refereix a Jesús com “l’Anyell de Déu que treu el pecat del món” (Joan 1: 29), característica que havia estat anunciada: “Sabent que no és amb coses corruptibles, amb plata o amb or, que hem estat redimits de la nostra buida manera de viure heretada dels nostres pares, sinó amb la sang preciosa de Crist, com d’un anyell irreprensible i sense tara, preordinat abans de la fundació del món, però manifestat en els darrers temps per causa de nosaltres” (1 Pere 1:18-20). Aquesta informació si no és per revelació, no hi ha hagut cap ment humana capaç de fer una declaració d’aquesta transcendència. Quan només existia Déu en les tres Persones ja es va planejar la mort del Fill per la salvació del seu poble,

A l’inici de la Història, per poder resoldre el problema del pecat va ser el mateix Déu qui va oferir el sacrifici de dos anyells per tapar amb les seves pells la nuesa d’Adam i Eva. “Sense vessament de sang no hi ha remissió” (Hebreus 9: 22). La sang dels anyells  que Déu va sacrificar no aconsegueix la remissió dels pecats, fa, però, que es posi la mirada en l’Anyell i la sang vessada en la creu del Gòlgota que sí esborra tots els pecats” (1 joan 1:7). No hem de perdre de vista d’un malvat personatge que té el propòsit de desfer l’obra de Déu.

El primer intent del seu mal obrar el tenim quan incita Caín a adorar a Déu no de la manera que havia establert. Incita a assassinar el seu germà Abel que adora Déu  amb un present de les primícies del seu ramat (Gènesi 4:4). Com assassina Abel Satanàs pensa que s’ha avortat la línia de la qual ha de venir Jesús el Salvador. S’equivoca. Déu substitueix Abel per Set. De la seva descendència, en el moment establert per Déu, vindrà el Crist per vessar la sang redemptora.

Satanàs és infatigable. Intenta fer la guitza a Déu pervertint la religió i els sacrificis instituïts per Déu. La puresa dels sacrificis instituïts per Déu  Satanàs la prostitueix amb els sacrificis d’animals acompanyats de bacanals sexuals i de persones per apaivagar la ira dels déus. Aquesta degradació no ens interessa.

En la Història, el fil de sang que caracteritza la religió vertadera comença en Adam amb el sacrifici dels dos anyells fet pel mateix Déu. Segueix amb Set i els patriarques. Després amb Moisès amb el tabernacle i el ritual sacrificial. Amb la monarquia i els sacrificis realitzats en el temple de Jerusalem. Amb Jesús oferint-se a si mateix com l’Anyell que treu el pecat del món s’acaba el ritual sacrificial. El temple ha perdut la seva utilitat i quaranta anys més tard és destruït pels romans.

Ara ja no es recorda un fet que ha d’esdevenir. Ara es memora un esdeveniment ja realitzat. La sang no serveix. Jesús institueix el memorial: el pa que simbolitza el seu cos i el vi la seva sang. Cada vegada que una església local celebra el que s’anomena Sant sopar es recorda la seva mort fins que Ell torni en la seva glòria (1 Corinti 11. 23-32).

Malgrat tot, el fil de sang serà present en el Regne de Déu. Els redimits per la sang de l’Anyell cantaran aquest càntic: Digne ets de prendre el llibre i d’obrir els seus segells, perquè vas ser immolat, i amb la teva sang ens vas comprar per a Déu, de tota tribu i llengua i poble i nació” (Apocalipsi 5:9). El fil de la sang redemptora s’inicia en l’eternitat passada i serà present en la futura. Els senyals dels claus  i de la llançaa que van  travessar el seu cos mortal seguiran visibles  en el glorificat.

Octavi Pereña i Cortina