PENEDIMENT
Una vinyeta de EL
ROTO mostra un àngel tapant-se el rostre amb un mascareta, contempla la Terra.
El text diu: “Us porto un missatge!” Des de la Terra se li envia aquesta
resposta: “Està bé, però millor deixa-ho a la porta”.
Desconec si el
missatge que transmet la vinyeta és a causa que el seu autor tingui coneixement
del missatge de la Bíblia o és fruit dels seus raonaments. El que sí és cert és
que el trastorn que produeix l’eclosió de coronavirus no mou els homes a
aixecar els ulls cap al cel per preguntar-li a Déu si la pandèmia té quelcom a
veure amb ells.
Els estaments
eclesiàstics sembla ser que donen la impressió que donen resposta al missatge
que ens arriba des del cel, ho fan però, amb l’humanisme cristià, tan propi de
l’Església catòlica, resposta que no proporciona autèntica tranquil·litat als
qui pateixen directament les conseqüències de la pandèmia, ni els que
indirectament la sofreixen en els seus familiars i amics afectats.
Desconec si el
lector ha vist el “vídeo del Papa” que cada tarda transmet TV13. Fa pena, i més
quan durant la primera quinzena d’abril de 2019 s’ha celebrat l’anomenada
Setmana Santa que en principi hauria de servir per recordar que el nen que va
néixer a Betlem, a qui se li va posar el Nom Jesús “perquè salvarà el seu poble
dels seus pecats” (Mateu 1: 21) i, arribat el compliment del temps va morir com
el nostre substitut penjat d’una creu pel perdó dels nostres pecats i sent
ressuscitat el tercer dia com a garantia de que quan vingui en la seva glòria a
buscar els seus, aquests també seran ressuscitats amb cos glorificat semblant
al d’Ell.
En aquest temps
de tanta confusió religiosa seria bo que recordéssim les paraules que l’apòstol
Pere va dirigir a les autoritats religioses que li demanaven explicacions de
com havia guarit un captaire coix: “Sapigueu tots vosaltres i tot el poble
d’Israel que és en el Nom de Jesucrist el Natzaré, a qui vosaltres vau
crucificar, a qui Déu ha ressuscitat d’entre els morts: és per Ell que aquest
home es troba sa davant vostre. Ell és la Pedra rebutjada per vosaltres els
constructors, que ha esdevingut cap de l’angle. I en ningú altre hi ha la
salvació, perquè no hi ha cap altre Nom
sota el cel donat als homes en qui
haguem de ser salvats” (Fets 4: 10-12).
Tornem al video del Papa i la seva pregària
intercessora a favor dels qui han estat inoculats del verí del coronavirus:
“Sota la teva protecció ens acollim, santa Maria Mare de Déu, no rebutgis les
supliques que et dirigim en les nostres necessitats, més bé deslliura’ns de tot
perill, oh sempre Verge gloriosa, beneïda”. En aquesta pregària papal brilla
per la seva absència el Nom de Jesús que el profeta diu que s’anomenarà:
“Meravellós, Conseller, Déu Poderós, Pare Etern, Príncep de Pau” (Isaïes 9: 6).
Molts anomenats cristians d’avui segueixen rebutjant la “Pedra que ha
esdevingut cap de l’angle”. Això té conseqüències pels qui abandonen el
Totpoderós Déu creador dels cels i de la Terra per adorar ídols muts que tenen ulls
i no hi veuen, , oïdes que no senten, cames que no caminen i necessiten ser
transportats.
A l’Antic
Testament s’hi troben moltes referències de les terribles conseqüències que
s’havien de suportar a causa de donar l’esquena a Déu i adorar els déus dels pobles
veïns. En citaré una: “I la paraula del Senyor
va venir a Jehú, fill d’Hanani (profeta) contra Baixà (rei d’Israel),
dient: Atès que t’he aixecat a tu de la pols, i t’he assenyalat com a dirigent
sobre el meu poble Israel, i tu has anat pel camí de Jeroboan” (amb el fill de
Salomó Israel es va dividir en dos: Judà i Israel. Jeroboam va ser el primer
rei del nou Israel, que per evitar que el poble anés a adorar en el temple a
Jerusalem, va fer dos vedells d’or, situant-los en els dos extrems del regne)
“has fet pecar el meu poble Israel, provocant-me a ira amb els teus pecats”.
Convertir Déu en un ídol, sigui de la mena que sigui, sempre provoca la ira de
Déu. “Heus aquí jo escombraré la posteritat de Baixà” (1 Reis 16: 1-3).
L’apòstol Pere
dirigint-se a la multitud que “lloava
Déu”, “en veure el miracle realitzat, els va dir: Penediu-vos, doncs, i
convertiu-vos, perquè siguin rentats els vostres pecats, a fi que vinguin temps
de repòs des de la presència del Senyor” (Fets 3: 19). Els missatges que des de
els mitjans de comunicació transmeten els qui tenen la possibilitat de fer-ho,
no apareix ni per casualitat la paraula penediment.
És com si no existís en el diccionari. El contingut dels esmentats missatges
està centrat en l’esforç humà: “Junts guanyarem”, pensem que som déus i no
necessitem l’ajut de Déu. Ens manca humilitat per reconèixer les nostres
limitacions. Necessitem un missatge que ens vingui del cel i que no li
diguem: “Està bé, però millor deixa-ho a
la porta”. “Fica’ls por, Senyor, que les nacions sàpiguen que són només homes
mortals” (Salm 9: 20). En el nostre envaniment creiem que podem amb tot. El
cert és que anem de fracàs en fracàs i no
volem caure de l’ase.
“Feliç el qui té
el Déu de Jacob pel seu suport, la seva esperança és en el Senyor el seu Déu,
que va fer els cels i la terra, els mars i tot el que hi ha en ells, que guarda
fidelitat per sempre, que fa justícia a l’oprimit, que dóna pa als famolencs.
El Senyor allibera els presoners…” (Salm 146: 5-9).
Octavi Pereña i Cortina
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada