PERSONES NORMALS: CRIMS ESGARRIFOSOS

Una experiència que ens podà ajudar a comprendre la naturalesa humana. És una mica llarga però crec que val la pena transcriure-la.

L’any 1960 el servei secret israelià va dissenyar l’atrevit segrest d’Adolf Eichmann, un dels cervells de l’Holocaust. Després d’atrapar-lo en el seu amagatall sud americà se’l van emportar a Israel per a ser jutjat.

Iniciat el judici, els acusadors van cridar a declarar com a testimonis a antics presoners dels camps d’extermini nazis. Un d’ells va ser Yehiel Dinur que miraculosament es va escapar d’Auschwitz. El  dia que va se cridat a testificar va mirar fixament l’home que estava dins d’una cabina de vidre a prova de bales, l’home que personalment havia matat els seus amics i supervisat la mort de milions de persones. Quan es van trobar els ulls d’ambós homes, els de la víctima i els del botxí, la sala va guardar silenci sepulcral a causa de la tensió de l’enfrontament. Ningú estava preparat pel que succeiria després. Yehiel Dinur es va posar a cridar i a plorar. De sobte es va desplomar. ¿Va vençut per l’odi…pels terribles records…pel mal encarnat en la cara d’Eichmann?

No. Com més tard va explicar Dinur en una entrevista a la televisió, la causa de desplomar-se va ser en veure que Eichmann no era la demoníaca personificació del mal, com esperava. Més bé era un home normal com qualsevol altre, En aquell instant Dinur va entendre l’aterridora realitat que el pecat i el mal són la condició humana. “Vaig tenir por de mi mateix”, va dir Dinur. “Vaig veure que jo era capaç de fer el mateix que va fer ell”.

La sorprenent declaració de Dinur va impulsar a Mike Wallace, presentador del programa a girar la càmera i, dirigint-se a l’audiència va fer la més dolorosa de les preguntes: “Com és possible que un home fes el que va fer Eichmann? ¿O potser era una cosa encara més terrorífica…era normal?”

La sorprenent declaració de Dinur ens condueix a la possibilitat que hi hagi un Eichmann en nosaltres. Com va ser possible que Judes, el deixeble de Jesús que va trair el Mestre per trenta monedes de plata cometés la traïció més terrible que s’ha comés al llarg de la història? El text bíblic ens dóna la resposta. En certa ocasió, quan es produeix una desbandada de seguidors de Jesús, el Senyor va dir als apòstols: “¿No us he elegit jo a vosaltres els dotze, i un de vosaltres és un diable?” (Joan 6: 70). Jesús escull com a deixeble que sabia per endavant que el trairia. La condició moral de Judes només la coneixia Jesús. Pels altres era una persona normal. Considerada una bona persona i més sent com era un dels íntims de Jesús. El clímax de la seva maldat latent es va produir quan “a l’hora del sopar, quan el diable ja havia ficat en el cor de Judes Iscariot, fill de Simó que el lliurés…”(Joan 13: 2). Externament Judes era una bona persona als ulls dels qui el coneixien, interiorment, però era un malvat. Els ulls ven veure la bona peça que era Judes quan la perversitat que hi havia en el seu cor li va fer cometre la Gran Traïció.

El cor de l’ésser humà no pot restar buit. És com un got, si no és ple d’aigua n’està de vent. Si el cor no l’omple Déu ho fa el diable. I el maligne l’impulsa a convertir en déus les coses creades. Convertint la glòria de Déu incorruptible per una imatge semblant a l’home corruptible. La substitució del Déu etern per déus de fabricació humana, té les seves conseqüències: “Com que no van aprovar de reconèixer Déu, Déu els lliura a una ment reprovada, a fer coses impròpies. Estan plens de tota injustícia, fornicació, malicia, cobdícia, maldat plens d’enveja, homicidi, rivalitat, engany, malvolença, calumniadors, arrogants, orgullosos, fanfarrons, inventors de maldats, desobedients als pares, desassenyats, deslleials, sense afecte natural, sense compassió, sense misericòrdia” (Romans 1: 28-37).

La pegunta que Mike Wallace va llençar a l’audiència. “Com va ser possible que un home fes el que va fer Eichmann? ¿O potser era una cosa encara més terrorífica…era normal? Aquesta pregunta ens hauria de moure’ns a preguntar-nos: si una persona normal sense Déu  com ho era Judes, encara que fos religiós, el va portar a cometre la Gran Traïció, ¿ens hauria d’estranyar que una persona normal com ho era Eichmann fabriqués el genocidi que va cometre? Si en el cor d’una persona s’hi fica el diable la capacitat de fer mal no té límits.

Octavi Pereña i Cortina