POR VENÇUDA

“La vida real és horrible. El meu pare feia terror estèticament bonic, però el món és realment lleig, pitjor que una pel·lícula de terror. He vist cent vegades la pel·lícula del meu pare Profundo rosso i continuo xisclant, però el que és  realment terrorífic és cap on va el món. Sembla que al poder l’interessa que la gent tingui por, perquè paralitza i és una manera de controlar-nos” (Asia Argento, actriu).

Des de l’aparició del terrible coronavirus la por és flor de pell. El Roto diu que la por “és un microscopi que ho engrandeix tot”. Dos homes fugen corrent davant d’una fosca nuvolada que els empaita. Un d’ells diu a l’altre: “Corre que ve”. “Què?” li pregunta l’altre. “La por” li contesta el primer” (El Roto).

“Permeteu-me que us digui que la meva creença més ferma és que de l’única cosa que em de tenir por, és la por, nefast, no raonable, injustificat terror que paralitza els esforços que es necessiten per convertir la retirada en avançament (Franklin D. Roosevelt).

“Les pors imaginàries són pitjors que les reals” (Shakespeare). Jesús es va esforçar per alliberar-nos de la por que des d’antic existeix, que ens fa veure fantasmes inexistents en l’horitzó. “Homes de poca fe” va dir Jesús al seu auditori. El incrèduls es preocupen en “què menjarem o què beurem o amb què ens vestirem” (Mateu 6: 31). Vosaltres heu de saber que si el Pare celestial  es preocupa que als  ocells no els manqui menjar, i vesteix els lliris amb la seva bellesa,” no us heu de desficiar per aquestes coses perquè el vostre Pare celestial sap que les necessiteu. No us desficieu, doncs, pel demà, perquè el demà portarà el seu desfici. Cada dia en té prou amb el seu mal” (v.34).

Les preocupacions desmesurades pel futur immediat o llunyà és a causa de que ens sentim abandonats, sols, sense punt de referència on torbar el suport necessari per enfrontar-nos al futur amenaçador i incert.

Hem d’anar a l’inici de la Història per descobrir l’origen de la por que ens tenalla, ens immobilitza i que ens fa viure en un estat d’inquietud i angoixa permanent. La primera vegada que apareix el mot “por” en la Bíblia és després que Adam i Eva haguessin menjat el fruit de l’arbre prohibit i s’amaguessin de la presència de Déu. Aquest, dirigint-se a Adam, li diu: “¿On ets?” l’home li contesta: “He escoltat la teva veu en el jardí i he tingut por perquè jo vaig nu, i m’he amagat” (Gènesi 3: 9,10), segons H. P. Lovecrfat: “La por és l’emoció més antiga i més forta de la humanitat”. L’origen de la por rau en el fet que la relació íntima entre l’home i Déu s’ha trencat. Amb el sacrifici que Déu fa d’uns animals, amb les pells dels quals va tapar la nuesa d’Adam i Eva, simbòlicament està anunciant la mort de Jesús en la creu i que la sang vesada neteja tots els pecats. A partir d’ara Déu deixa de ser un Ésser irreal, fabulós, per convertir-se per la fe en un Ésser real i proper. Aquesta proximitat és la que permet que l’ésser humà l’invoqui en el moment de necessitat, convertint-se en la Roca sobre la que bastir una vida estable, que no trontolla davant les pors.

Testimonis de que el perdó dels pecats porta al convenciment que Déu és un Ésser real, proper i misericordiós:

“He cercat el Senyor  i Ell m’ha respost, i m’ha a llibertat de les meves pors” (Salm 34: 6).

“El dia que tinc por jo confio en tu. En Déu lloaré la seva paraula. En Déu confio: No tinc por, què em pot fer l’home?” (Salm 56: 3,4).

“Tenir por de l’home és un parany, però el qui confia en el Senyor està protegit” (Proverbis 24: 25).

“Alçaré els meus ulls a les muntanyes, d’on em vindrà l’auxili? El meu auxili ve del Senyor que ha fet els cels i la Terra” (Salm 121:1)

El Senyor de l’Antic Testament a qui ningú li va veure la seva faç, es fa visible en la Persona de Jesús que mostra el cor misericordiós del Déu Invisible: “La pau us deixo, la meva pau us dono. Jo us la dono, no pas com el món la dóna. Que el vostre cor no es pertorbi, ni s’espanti” (Joan 14: 27).

Amb l’amor misericordiós propi de Déu, Jesús que va venir a la terra  per ser el Camí que condueix al Pare celestial, invita a tolts els qui el pecat ha  inoculat en el seu cor el virus de la por, els diu: “Veniu a mi tots els qui esteu cansats i afeixugats, i jo us faré descansar, preneu el meu jou sobre vosaltres i apreneu de mi que sóc dòcil i humil de cor, i trobareu descans pe les vostres ànimes. Perquè el meu jou és suau, i la meva càrrega lleugera” (Mateu 11: 28-30).

Octavi Pereña i Cortina