CADUCITAT DE LES LLEIS

Avui, l’autoritarisme és un valor en alça en alguns àmbits polítics. La intolerància del poder, impròpia del pensament democràtic, impedeix discrepar. El debat serè, raonat no interessa. El que preval és la imposició del propis punts de vista. La pluralitat d’opinions, sentiments i idees no té valor si contradiu el que es considera políticament correcte. Aquest no és el camí que s’ha de seguir. El bé del país exigeix que no es torni a l’imperi del dogmatisme empobridor, del sectarisme que anul·la l’esperit crític necessari per corregir els errors. Hi veuen quatre ulls que dos. La realitat és molt més complexa que un posicionament excloent. La realitat és plural. No és ni blanca ni negra.  Està formada per una escala de grisos. Ens trobem en un moment que els valors de la Constitució de 1978 han quedat desfasats perquè la realitat que no és immutable ha canviat i cal reformar-la per adaptar-la a la nova realitat. Si verament volem construir un país fonamentat en la llibertat s’ha de construir sobre les bases del respecte i del pluralisme. No de la imposició i el seguidisme empobridor.

Em mou a redactar aquest escrit no el NO permanent de Mariano Rajoy que n’hi ha prou per dissentir, sinó pel que ha dit Alfonso Guerra: “El 9-N va violar la llei. És com un referèndum sobre si els marits poden pegar les seves esposes”. Aquesta declaració de qui va ser expresident del Govern d’Espanya és un insult al respecte que se li deu a la dona i un atemptat contra la democràcia perquè li nega a un poble a decidir el seu futur, de si vol o no canviar l’estatus polític actual. En definitiva en nom de la democràcia es vol impedir per la coerció que els catalans abraçant l’ampli ventall  de posicionaments polítics puguin expressar lliurement en les urnes què és el que volen ser.

El pensament únic que defensa qui es creu que posseeix la veritat absoluta exclou tot aquell altre pensament que no es conforma al que ell creu què és políticament correcte. Així s’impedeix que la diversitat de pensament que conforma la realitat política del moment pugui aportar solucions vàlides per resoldre el monumental conflicte polític que Espanya té actualment per no haver sabut trobar pacíficament l’encaix de Catalunya dins de l’Estat espanyol.

El govern de Mariano Rajoy es manté tossut a no resoldre el problema català que no és d’incubació recent sinó que ja fa tres segles que es gesta, emparant-se en la Constitució vigent, que per cert se la qüestiona i se la interpreta de manera diversa. Margrethe Vestager, parlant sobre Catalunya va dir que s’ha d’escoltar la gent encara que no s’hi estigui d’acord: “Sense escoltar els altres, mai no serà més savi…Crec que també és molt important que es pugui celebrar el debat sense interferència europea i sense que jo hagi de donar una opinió”.

Mariano Rajoy i el seu govern torna al tretze són tretze que la Constitució no es pot reformar. Maimònides, filòsof jueu nascut a Còrdova el 1135 i mort a Fustat, Egipte el 1204, és dir, fa vuit segles, té quelcom molt interessant a dir sobre la durada de la vigència de les lleis: “Per un altre costat, si una llei és vigent des de feia molt de temps, i amb el transcórrer dels anys va resultar ser anacrònica, s’ha automàticament derogar-se. En termes jurídics, la qüestió es resol així: Es va sancionar una llei a Israel, i va restar vigent durant molts anys, i en un cert moment va sorgir un nou tribunal i va comprovar que aquella llei  no satisfeia les exigències del moment, en aquest cas s’ha d’anul·lar, encara que el nou tribunal  sigui inferior en saviesa i autoritat al tribunal original”.

L’error d’opinió és propi de la condició humana. Mariano Rajoy mentre no es demostri el contrari és humà i per tant subjecte a l’error. Els polítics pel fet de ser humans s’equivoquen i com diu Margrethe Vestager: ”Sense  escoltar els altres, mai no seran més savis”. Mariano Rajoy en lloc d’envoltar-se aduladors que no volen deixar de sortir a la foto hauria d’intimar amb bons consellers que li diguin la veritat encara que el facin plorar. Heus aquí un consell que dóna la Bíblia: “On no hi ha un bon guiatge, el poble cau: però en l’abundància de consellers hi ha seguretat” (Proverbis 11:14).

Octavi Pereña i Cortina