NADAL: HISTÒRIA O TRADICIÓ

L’adoració cristiana s’ha de fer segons veritat. El Nou Testament no diu res que s’hagin de celebrar natalicis. L’única celebració que esmenta d’aquestes característiques és la del natalici del rei Herodes que no era d’estirp jueva sinó idumea i, en el context de la decapitació de Joan Baptista.

En el moment que afegits extra bíblics entren a formar part de la tradició apostòlica, la tradició no apostòlica la suplanta. El relat que fa Lluc del naixement de Jesús és breu: “I va esdevenir que mentre eren allà, es van complir els dies del part, i va infantar el seu fill primogènit, i el va embolcallar i el va reclinar en una menjadora, perquè no hi havia lloc per a ells en l’hostal” (Lluc 2: 6,7).

La senzillesa del relat de Lluc es complica quan pels segles VI, VII sorgeixen els anomenats evangelis apòcrifs que volen omplir les llacunes que segons els seus autors presenten els evangelis canònics sobre aspectes de la vida de Jesús.

L’evangeli del Pseudo – Mateu XII.2 diu: “ L’àngel va fer aturar la bèstia, ja que s’acostava el moment del part, i li va dir a Maria que desmuntés, i que entrés en una cova subterrània…I allí va infantar un fill…” Pseudo – Mateu XIV segueix dient: “Tres dies després de néixer el Senyor, Maria va sortir de la cova i es va allotjar en un estable. Allí va posar el nen en una menjadora i el bou i l’ase el van adorar…”

Un comentarista anònim escriu: “Estem celebrant en aquests dies el que genèricament anomenem “nadals” al voltant del 25 de desembre en el que els cristians commemorem la nativitat de Jesús de Natzaret. Molts ho faran davant el pessebre, i en cap dels que posem hi mancarà indiscutiblement, la imatge tan imprescindible en un naixement, d’aquest bou i aquesta mula que amb el seu alè donaven escalfor a un nen nascut en tan precàries circumstàncies com les que senyala Lluc en el seu evangeli”.

El naixement de Jesús no va ser una casualitat que va coincidir amb l’edicte de Cèsar August que obligava tothom a empadronar-se en el seu lloc d’origen. El moment de l’infantament i de l’edicte  van ser predeterminats per Déu: “Però quan va arribar la plenitud del temps, Déu va enviar el seu Fill, nascut de dona, nascut sota la llei” (Gàlates 4:4). Aquest fet, degut a circumstàncies terrenals concretes no va estar exempt de dificultats. A causa de l’edicte es va produir un nombrós desplaçament de persones que acudien a Betlem. Això va fer que el llogaret fos ple de gom a gom de persones que havien anat a empadronar-se. Per això no hi va haver lloc per a Josep i Maria en la fonda. Això es mereix una reflexió.

“les precàries circumstàncies com les que senyala Lluc en el seu evangeli”, no hi afegeixen res a la humiliació a que es va sotmetre el Fill de Déu per amor al seu poble: “Que hi hagi en vosaltres aquesta manera de pensar  que hi va haver també en Jesucrist, el qual essent en forma de Déu, no va considerar com usurpació el fet d’ésser igual a Déu, sinó que ell mateix es va desvestir, prenent la forma d’esclau, esdevenint semblant als homes, i trobat en la semblança exterior com a home, es va humiliar a si mateix esdevenint obedient fins a la mort, i mort de creu” Filipencs 2:5-8).

El fet que Maria posés el nen en una menjadora i per la influència que els evangelis apòcrifs  han exercit en la formació de la tradició cristiana s’associa a un estable. No per força va haver de ser així. El mot grec kataluma que es tradueix “hostal” posseeix diversos significats. Aclarirà el sentit que li dóna Lluc a 2:7 si el comparem amb 22:11 que diu: “on és l’estança on he de menjar la pasqua amb els meus deixebles?” aquí kataluma es refereix a una estança situada a la part alta de la casa. En la paràbola del bon samarità en que Lluc especifica que el samarità va portar el ferit a l’hostal per a ser  atès, utilitza el mot pandokheion.

Romanalles arqueològiques ens mostren que la planta baixa de les cases es destinava a magatzem on es guardaven les collites  i els estris del camp. Alhora hi tenien un espai destinat als animals. Fets de pedra s’han trobat pessebres que han resistit el pas dels segles. Es desconeixen els motius. El més probable és que Josep i Maria quan van arribar a Betlem es van dirigir a casa d’un parent i van trobar que abans que ells altres familiars ja havien ocupat l’estança de dalt i, per preservar la intimitat del part se’ls va acollir en aquest humil espai. Dos anys més tard, els mags vinguts d’Orient van adorar Jesús en la casa en que s’allotjaven. ¿Era la mateixa? El realment important és que el Salvador es va humiliar fent-se home i obedient al Pare fins a la mort i mort de creu per a salvar el poble de Déu dels seus pecats. ¿Es té present el motiu de l’encarnació del Fill de Déu en les celebracions nadalenques?

Octavi Pereña i Cortina