EXISTEIX DÉU?

El pintor Antoni Pitxot  fa una declaració que molta gent subscriu fruit de l’agnosticisme: “Potser arribi un dia en que la ciència demostri l’existència de Déu”. Afirmació per pensar-hi: “Perquè les coses invisibles d’Ell (Déu), el seu poder etern i la seva divinitat, són clarament visibles des de la creació del  món i les comprenen a través de les coses creades a fi que siguin inexcusables” (Romans 1:19,20).Referent a les coses que concerneixen a Déu Jesús fa aquesta pregària: “Et dono lloança, Pare, Senyor del cel i de la terra, perquè has amagat aquestes coses als savis i als entesos, i les has revelat als infants, Sí, Pare, perquè així t’ha agradat” (Lluc 10:21). Segons la declaració de l’apòstol Pau pensar que l’existència de Déu depèn dels descobriments científics, no és raonable. Els nens sense coneixements científics poden arribar a creu en Déu només observant el firmament estrellat. La humilitat és el requisit.

En certa ocasió se li va preguntar a Jesús perquè feia servir les paràboles en els seus discursos. La resposta que dóna és aplicable al tema que tracta aquest escrit: “Per això els parlo en paràboles, perquè veient no hi veuen, i sentint-hi no hi senten ni entenen. I en ells s’acompleix la profecia d’Isaïes que diu: Per més que escolten no comprenen, i per més que mirin no hi veuen, perquè el cor d’aquest poble s’ha engreixat, i han escoltat pesadament amb les orelles, i han tancat els ulls perquè no hi vegin amb els ulls i escoltin amb les orelles i comprenguin amb el cor, i es converteixin i els guareixi” (Mateu 13:13-15). Es diu que l’òrgan que no es fa servir s’atrofia. Això també es pot aplicar en el cas de l’esperit. “perquè al qui té li serà donat i tindrà en abundància, però al qui no té, fins allò que té li serà pres” (v.12).

L’home ha estat creat perquè tingui relació íntima amb el Creador. Aquesta intimitat amb Déu va començar a perdre’s quan via la dona va veure que l’arbre que li havia estat prohibit menjar-ne “era bo per menjar i que era agradable als ulls, i que l’arbre era desitjable per adquirir saviesa” (Gènesi 3:6). El desig els va portar a fer cas de la insidiosa oferta de Satanàs. Adam i Eva van menjar del fruit prohibit i la intimitat amb Déu es va trencar. Van deixar de viure per fe i els ulls i les oïdes se’ls van atrofiar, impedint-los veure la meravella de la creació i escoltar els sons que anuncien la grandesa del Creador.

La fe en el Creador que es va perdre en el paradís per la desobediència d’Adam es recupera per la fe en Crist i l’amistat amb Déu es normalitza. L’home que s’havia extraviat, Jesús el Bon Pastor, el retorna a la pleta on es troba protegit del atacs del llop ferotge. L’ovella perduda i recuperada que recobra el sentit de la vista i de l’oïda pot fer declaracions d’aquest tipus: “Penso que la fe comença amb la comprensió que una intel·ligència suprema va fer l’univers i va crear l’home. Per a mi no és difícil tenir aquesta fe, no es pot dubtar que allí on hi ha un pla hi ha una intel·ligència, un univers desplegat i ordenat dóna testimoniatge de la veracitat de la més majestuosa declaració que mai s’hagi fet: En el principi Déu…”  (Arthur Helly Compton, premi Nobel de física, 1927).

A l’agnòstic que vol donar resposta al misteri de l’existència de Déu mitjançant la investigació científica, Déu li pot fer la mateixa pregunta que en el seu dia li va fer a Job: “On eres tu quan jo posava els fonaments de la terra? Explica-m’ho tu que ho saps tot” (Job 38:4)

Octavi Pereña i Cortina