ENDIMONIATS ALLIBERATS
El fet de
l’adolescent de Burgos que ha estat exorcitzada, ritu que per cert ha anat seguit d’intervenció judicial, ha posat sobre
la palestra aquesta activitat sacerdotal que normalment no transcendeix. El
dominic Juan José Gallego, doctor en Teologia, des de l’any 2007 té l’encàrrec
de l’arquebisbe de Barcelona, Lluís Martínez Sistach, de ser l’exorcista
oficial de l’església catalana. Aquest religiós recorda que el primer en
practicar exorcismes va ser Jesucrist. Els exorcismes que practiquen els
exorcistes oficials de l’Església catòlica tenen unes peculiaritats que les
diferencien del model de Jesús.
José
Antonio Fortea, exorcista, en el seu llibre Summa Demoniaca, afirma que
el ritu és sagramental i especifica: “El que s’ha de portar habitualment és
l’estola morada, el crucifix i l’aigua exorcitzada especialment. També es
beneeix sal i una petita quantitat es posa en l’aigua”. La sessió comença amb
l’aspersió de l’aigua beneïda i amb una pregària en la que s’implora la
intercessió dels sants: “Aquesta és l’aigua que Déu ha beneït. Que sigui per
nosaltres font de salvació i de vida. En el nom del Pare i del Fill i de
l’Esperit Sant”.
Félix Maria
Arocena, professor de Teologia Litúrgica de la Universitat de Navarra, diu: “El
ritual mai no ha admès la violència”. El cas de l’adolescent de Burgos que s’ha
fet públic gràcies a la denuncia interposada per l’adolescent ja major d’edat
juntament amb sis dels seus oncles materns el 13 d’agost de 2012 davant el
Servei d’Atenció a la Família ha fet que el Jutjat d’Instrucció número 2 de
Burgos obris una investigació.
Andrea Noguera
Calver en el seu escrit: Exorcismes, el nostre pa de cada dia
(14/12/2014), diu: “La protagonista d’aquesta història va començar a tenir
anorèxia en el 2012, quan encara no havia complit els 18 anys. La malaltia la
va portar a patir una angoixa – amb intent de suïcidi inclòs- que, de la mà dels seus pares es va
incrementar més enllà de les seves afliccions habituals. La forta religiositat
que embolcalla aquesta família la va induir a creure fermament en la possessió
de la seva filla. La jove deia: “que tenia un dimoni dins que la castigava.”
Llavors van decidir sotmetre-la a unes sessions d’exorcisme.
El maig
de 2012 la jove va declarar a la policia que va començar amb “uns problemes
d’anorèxia acompanyats de dificultats nervioses d’ansietat” que va deixar de
menjar “per fer penitència”, el mateix motiu que la va portar a “fer-se talls
als canells”. Qui va animar-la a fer-ho? Va confessar que la seva mare i el
grup religiós de la Milícia de Santa Maria. Segons detalls que han transcendit
la celebració del ritu no va estar mancat de maltractaments físics.
Félix
Maria Arocena es refereix al cas evangèlic que es coneix com l’endimoniat de
Gadara. L’evangeli de Lluc en fa aquesta descripció: “Un home posseït per
un esperit impur que vivia en els sepulcres, ni amb cadenes ningú no el podia
subjectar. Perquè molts l’havien lligat amb grillons i cadenes i havia trencat
les cadenes i trossejat els grillons, i ningú no el podia dominar…” Aquest home
tant violent que li suplicava a Jesús que no el turmentés perquè li deia: “Surt
d’aquest home esperit impur”, els homes d’aquella contrada avisats pels
porquers quan van arribar a l’escenari del fet el van trobar “assegut als peus de
Jesús vestit i en el seu seny” (Lluc 8:27-39).Només amb la paraula de Jesús
aquest home tan terriblement endimoniat va ser alliberat de l’esclavatge
satànic.
També és
molt alliçonador el cas de la dona sirofenicia, una pagana, que suplicava a
Jesús que expulsés el diable que pertorbava la seva filla.. El relat evangèlic
posa de manifest la fe de la dona i és molt significatiu que basant-se
exclusivament en la fe de la mare, Jesús
li digui: “Per això que has dit, vés, el dimoni ja ha sortit de la teva filla”.
En arribar a casa “va trobar que el dimoni havia sortit, i que la seva filla
era ajaguda damunt del llit” (Marc 7:24-30). A Jesús no li va caldre
exorcitzar-la directament. N’hi va haver prou la paraula pronunciada a
distància.
Els
exorcismes practicats per Jesús i els seus deixebles relatats en el Nou
Testament no s’assemblen en res amb els que practiquen els exorcistes oficials
de l’Església catòlica perquè en aquells la paraula de fe anava acompanyada del
poder de Déu. Eren espontanis. No anaven acompanyats de normes estrictes
conservades en un manual d’instruccions. L’alliberament es produïa escoltant
amb fe la paraula dels apòstols. No necessitaven manuals que esclavitzen, n’hi
havia prou amb predicar amb fe el missatge de la creu que havien rebut, la resta ho feia Déu segons
la seva voluntat.
Una
recomanació que l’apòstol fa al seu deixeble Timoteu que per constar en el Nou
Testament que és Paraula de Déu, es fa extensiva a totes les generacions: “Un
servent del Senyor no s’ha de ficar en discussions, sinó que ha de ser amable
amb tothom, apte per ensenyar, sofert, que corregeixi amb mansuetud els qui
s’oposen, per si Déu els dóna el penediment per al coneixement de la veritat, i
tornin al bon seny alliberats del parany del diable que els tenia captius per
fer la seva voluntat” (2 Timoteu 2: 24-26).
Octavi Pereña i Cortina
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada