ESPIRITISME CRISTIÀ

El profeta Jeremies fa sonar l’alarma  quan escriu: “Jo no vaig enviar aquests profetes. No els vaig parlar, però ells profetitzen. Però si haguessin estat en el meu consell, i haguessin fet escoltar al meu poble les meves paraules aleshores els haurien fet tornar del seu mal camí, i de la maldat de les seves obres” (23: 21, 22).

Jesús afirma: “I s’aixecaran molts falsos profetes, i en faran desviar molts” (Mateu 24: 11). l’apòstol Pere confirma el que ha dit Jesús: “Però també hi van haver falsos profetes entre el poble, com també hi haurà entre vosaltres falsos mestres que introduiran encobertament sectes de perdició, fins a negar l’Amo que els ha comprat, i s’atrauran sobre ells mateixos una prompta perdició. I molts seguiran els seus camins de perdició, i per culpa d’ells serà difamat el camí de la veritat. I amb cobdícia faran negoci de vosaltres amb paraules artificioses. Des d’antic la seva condemnació no està inactiva, i no dorm la seva perdició” (2 Pere 2: 1-3)

L’alarma hauria d’haver sonat al celebrar la festa de Tots Sants i en la commemoració de tots els fidels difunts quan l’arquebisbe de Barcelona Joan Josep Omella. escriu: “D’altra banda, el 2 de novembre dia dels fidels difunts, preguem per tots aquells que ens han deixat i que han finalitzat el seu camí aquí a la Terra. Els recordem amb afecte, els portem al cor. Per això preguem al Déu Pare misericordiós, per intercessió de santa Maria i de tots els sants, perquè puguin gaudir de la vida eterna al cel”. El prelat en el seu escrit “La flama de l’esperança” (La Vanguardia 3/11/2024). El prelat deixa entreveure que els vius es poden comunicar  amb els difunts.

Aquesta filosofia és pagana i es contraria a les ensenyances de la Bíblia. Heus ací uns textos: “ Perquè la rebel·lió és com el pecat d’endevinació” (1 Samuel 5: 23). “Que no es trobi en tu…ni qui practiqui l’endevinació, ni que faci de vident, ni que faci presagis, ni fetiller, ni que faci encanteris, ni qui pregunti a nigromàntics, ni endevins, ni evocadors de morts, perquè tothom que fa aquestes coses és una abominació pel Senyor, i és per causa d’aquestes abominacions  que el Senyor el teu Déu expulsa aquestes nacions del teu davant” (Deuteronomi 18: 10-14).

Tant el profeta Jeremies com l’apòstol Pere ens avisen que l’Església de Crist aquí a la Terra no la constitueixen persones totalment santes. Jesús explica la paràbola de la zitzània i el blat (Mateu 13: 24-30). Jesús acaba la paràbola dient a aquells que volien arrencar la zitzània abans d’hora: “Deixeu que tots dos creixin juntament fins a la sega, i en el temps de la sega diré als segadors: Colliu primer la zitzània i lligueu-la en feixos per cremar-la, però el blat aplegueu-lo en el meu graner”.

L’arquebisbe de Barcelona en l’escrit esmentat no es comporta com un sembrador de blat. Ho fa com a sembrador de zitzània. Ho fa com “un enemic” (v. 28) que s’infiltra furtivament en la vinya del Senyor. ¿Qui és l’enemic? L’apòstol Joan el desemmascara quan amb duresa escriu: “Vosaltres sou del vostre pare el diable. I voleu fer els desitjos del vostre pare, ell és homicida des del principi, i no es va mantenir en la veritat. Quan parla la mentida  parla del que li és propi perquè és mentider i pare de la mentida” (Joan 8: 44). Del pare de la mentida la Bíblia diu: “I la serp la més astuta de totes les bèsties del camp que el Senyor Déu havia fet” (Gènesi 3: 1). De l’enemic que furtivament entra al camp per contaminar-lo amb la zitzània, l’apòstol Pau el descriu: “Perquè aquests tals són falsos apòstols,  obrers enganyosos que es disfressen d’apòstols de Crist. I no és estrany, perquè el mateix Satanàs es disfressa d’àngel de llum. Per tant no és gran cosa si els servidors es disfressen de servidors de justícia, la fi dels quals serà segons les seves obres” (2 Corintis 11: 13-15).

Satanàs no s’infiltra en les esglésies a  cara descoberta. Sempre ho fa portant la màscara de la hipocresia. Se la canvia segons les circumstàncies. Això sí, sempre fent veure que és un apòstol de Jesucrist. L’engany, perquè no es descobreixi sempre va acompanyat amb mitges veritats. La mentida no s’atreveix a plantar cara a la veritat obertament. La Paraula de Déu és la veritat. Satanàs per poder mentir sense ser descobert, ho fa desvirtuant la Bíblia. Si aconsegueix que les persones considerin la Bíblia com una obra literària com el Quixot, guanya la partida. Als qui es consideren cristians de només de boca els farà creure  les coses més aberrants.

Llegim en l’escrit del purpurat barceloní: “En aquesta època, en que resem pels difunts …Els cristians no mirem la mort amb por, sinó amb esperança, preguem pels difunts i els deixem en la pau de Déu, perquè puguin arribar a la joia plena del cel…Visquem el veritable sentit de les celebracions amb que comencem els mes de novembre tan arrelades a la nostra història i cultura, i plenes d’esperança cristiana” (?). L’escrit que comentem no deixa de traspuar espiritisme. És cert que no és un espiritisme groller com el pagà perquè se l’ha maquillat  amb una capa de cristianisme. Aquesta mutació externa se la pot comparar amb la dita: “La mona encara que es vesteixi de seda, mona es queda”.

Octavi Pereña Cortina